Rodes es mou

Eren dos quarts de set del matí (dos quarts de sis a Espanya) quan em vaig despertar bruscament al comprovar que el llit s'estava movent d'una manera diguem que poc habitual. Allò no podia ser normal, com tampoc ho era que la cadira s'estigués desplaçant i que el cendrer es marqués uns passos a sobre de la taula. Em vaig vestir en uns segons i vaig baixar a la recepció. No era l'únic que havia tingut la mateixa idea. El recepcionista de nit, que feia el possible per mantenir la calma, invitava els alarmats clients a sortir al carrer, "per més seguretat". "He nascut aquí i mai havia vist un terratrèmol com aquest", repetia.

La terra va deixar de tremolar de la mateixa manera que havia començat: de sobte. Va tornar la calma, encara que les alarmes dels cotxes, que s'havien disparat davant aquell gegantí moviment, s'encarregaven de mantenir la tensió en aquell calorós inici de dia. Vaig fer una volta pel barri: a les portes dels hotels, grups de turistes es mantenien expectants i comentaven la desagradable experiència en tots els idiomes imaginables. Hi havia turistes de tots els models: uns quants en pijama, uns quants amb pantalons curts, samarreta i xancletes (l'uniforme oficial de Rodes a l'estiu) i quatre o cinc amb les maletes ja fetes i a punt per tocar el dos com més aviat millor. Em va cridar l'atenció que només hi hagués turistes; la gent de Rodes, segons sembla, ja estan acostumats que la terra tremoli una mica, i no ho troben motiu suficient per abandonar el llit.

Lentament, al veure que no hi havia cap rèplica del terratrèmol, vam anar tornant al recer dels hotels. En el meu, en concret, van tenir el detall d'encendre un televisor a un pas de la porta, suposo que, per si les coses anaven malament, poder sortir disparats al carrer. Un locutor informava en grec del terratrèmol, encara que de l'únic que em vaig assabentar al principi va ser que terratrèmol en grec és seismos. Més endavant, gràcies a la traducció simultània d'un turista d'Atenes, vaig saber que, per sort, la cosa no havia estat greu. Ni destrosses ni víctimes, encara que a última hora es va saber que una dona havia mort d'un atac de cor quan, espantada pel terratrèmol, intentava sortir de casa.

Llarg historial sísmic

El locutor va afegir una dada important: el terratrèmol s'havia deixat sentir especialment a Rodes, Creta i Santorini, illes amb un llarg historial sísmic, i havia estat de 6,3 en l'escala de Richter. Una magnitud considerable, per tant, encara que insistia que no era cap catàstrofe. Ni la policia ni els bombers havien hagut d'ocupar-se de l'assumpte i la calma era absoluta. Segons sembla, l'epicentre estava situat al mar, en algun lloc al sud de l'illa i uns 70 quilòmetres terra endins.

Al final, tot va quedar en un ensurt i en una anècdota més per explicar al retorn. La gent de Rodes recordava, entre somriures, que ja el 1926 un fort terratrèmol va sacsejar l'illa, però no deixaven d'expressar el seu optimisme mentre les autoritats feien crides a la calma davant la por que el turisme desertés d'aquesta illa de platges meravelloses on gairebé sempre llueix un sol radiant.

Camí de la platja

Notícies relacionades

El preu de l’habitatge i els turistes expulsen els ciutadans de París

Els BRICS condemnen els atacs a l’Iran sense citar els EUA

Unes hores més tard, la majoria dels turistes, ja tranquil·litzats, tornaven a la platja com cada dia i comentaven la incidència entre rialles. Només quan un d'ells va comentar, en anglès, la possibilitat d'un tsunami provocat per un sisme submarí, una parella jove i prudent es va limitar a retirar la seva tovallola uns quants metres més endins.

Un altre comentari caçat al vol recordava, amb bastanta mala idea, per cert, que Rodes és una illa propensa als terratrèmols. Molts segles enrere les seves tres ciutats més antigues --Lindos, Kameiros i Ialyssos-- van quedar destrossades per culpa d'un fort sisme, i al 227 abans de Crist, el famós Colós de Rodes, considerat com una de les set meravelles del món antic, s'ensorrava i es trencava a trossos a causa d'un altre terratrèmol. Va ser el final d'aquella estàtua gegant de 30 metres d'altura i l'inici d'una llegenda que sobreviu a les estatuetes horteres i a les imatges de les tovalloles king size que venen a les botigues de records d'aquesta illa que no sembla deixar-se impressionar pels terratrèmols.