Finlàndia és el país europeu que atrau menys immigrants a causa dels durs i llargs hiverns

A la plaça del mercat d'Hèlsinki, davant del port de Kauppatori, una dona de trets asiàtics destaca en el paisatge. És Tina, d'origen vietnamita, refugiada política, que va arribar a Finlàndia com molts dels seus compatriotes, als anys 70, després de la guerra que va devastar el seu país. Des d'aleshores viu al país europeu amb menys residents estrangers. Només el 2,3% dels 5,3 milions d'habitants. En total, uns 121.000 immigrants registrats, segons l'Institut d'Estadístiques del país escandinau (Tilastokeskus, en finlandès).

Tina, que gairebé no parla anglès, somiava amb un país lliure. Ara ven joies d'ambre i plata als turistes. "Són típiques d'aquí, dels països escandinaus. Li ensenyo un certificat que ho prova", explica amb timidesa.

A contracorrent

Potser Tina no sap que Finlàndia és un país a contracorrent. Sobretot en matèria d'immigrants, els quals ara el país escandinau vol atraure després d'anys de lleis restrictives. "Sí, és veritat. Apliquem lleis bastantes dures. Però ara la situació ha canviat", admet Elli Heikkilä, investigadora de l'Institut de Migracions finlandès. I, de fet, el canvi de tendència té números a favor. Finlàndia és en l'actualitat un dels països més despoblats del vell continent, amb 17 habitants per quilòmetre quadrat. Les parelles finlandeses, que solen casar-se després els 30 anys, tenen una mitjana de 0,8 fills.

"Aquest model crearà un greu perjudici a les generacions futures. La majoria de la nostra població actual es jubilarà, i les persones grans necessitaran assistència i més serveis sanitaris", afirma el comissionat especial per a assumptes d'Immigració, Ole Norrback, una de les personalitats polítiques més importants de Finlàndia, que aquests dies ha presentat una proposta al Govern finlandès perquè es modifiqui l'actual llei migratòria.

"La meva proposta s'articula en dos punts: per una banda, crear una superautoritat, sota el control del Ministeri de l'Interior, que s'ocupi d'immigració i integració, i per l'altra, reduir els temps burocràtics per a les companyies que volen contractar immigrants, que ara triguen entre un i 10 mesos", explica.

Segons els càlculs de Norrback, d'aquí a uns 15 anys un terç de l'actual població finlandesa serà pensionista. I si bé en l'actualitat les finances finlandeses exhibeixen bons resultats --el creixement se situa al voltant del 3% i el PIB per càpita supera els 25.340 euros--, el fenomen podria tenir repercussions econòmiques. Per això, "si no augmenten el nombre d'immigrants, les conseqüències seran desastroses. Augmentaran els ja altíssims impostos, i els ciutadans, en contrapartida, tindran menys serveis", alerta Heiki Tamio, de l'Institut Econòmic d'Hèlsinki.

Però és clar, traslladar-se a Fin- làndia no és cosa fàcil. Entre els factors que desencoratgen en l'actualitat els immigrants, com passa en altres països d'Europa, hi ha la mitjana dels salaris, que entre els immigrants és més baixa que la dels finlandesos.

El problema de l'idioma

En teoria, existeix l'anomenada Llei de la Igualtat, ratificada pel Parlament el 2004, que estableix que els immigrants i els finlandesos han de treballar en les mateixes condicions laborals. Però, "en la pràctica, la majoria dels immigrants no saben parlar l'idioma finès, que és molt complicat i acaben treballant com a netejadors o com a obrers", diu.

I a més a més hi ha el fred. La tercera part del territori finlandès està situada per sobre del Cercle Polar Àrtic, i si bé els seus esplèndids paisatges compten amb parcs que cobreixen una superfície de 120.000 quilòmetres quadrats, gairebé 200 llacs i milers d'illes, a l'hivern les temperatures poden acostar-se als 30 graus centígrads sota zero.

Notícies relacionades

No va ser el 4 de juliol | + Història

Lula i Milei, a matadegolla en la cita de presidents del Mercosur a l’Argentina

Amants del fred

De fet, la primera comunitat d'estrangers són precisament els russos (25.000 persones), seguits dels estonians (17.000) i els suecs (8.000). En quart lloc, amb 4.600 persones, hi figuren els somalis, que són els que més temen el fred. Als finlandesos els preocupa molt que els immigrants s'arribin a integrar bé en la societat finlandesa, especialment si provenen de països àrabs o islàmics, on no és costum que les dones treballin fora de casa. De fet, entre els somalis, hi ha una taxa de desocupació molt més elevada.