Dissenyadors del Marroc organitzen un innovador festival de moda que vol deixar enrere el vestit tradicional

Com Joan sense Terra s'ha sentit en els últims anys Salima abdul- Wahab. Dissenyadora marroquina, de mare espanyola i pare alemany. Establerta als afores de Tànger, recorda amb nostàlgia i satisfacció la seva primera desfilada al cafè Manuela de Madrid."¡Ja era hora que un periodista espanyol m'entrevistés!",són les primeres paraules que deixa anar. Porta una faldilla oriental fins als peus, innombrables braçalets i turmelleres. El tocfashionl'aconsegueix un diminut brillant de color a la incisiva dreta. Un perfil trencador per a un escenari conservador com el marroquí. Embarassada de cinc mesos, no ha parat de treballar. Les seves màquines de cosir treuen fum. Tres persones l'ajuden al taller, situat a casa seva, al camp.

La col.lecció de Salima està a punt per a Festimode: la nova moda marroquina sense caftà. Menys el banyador, tot està permès en aquesta desfilada, que es desposseeix de les peces tradicionals i de tot el que és purament ortodox. La Cibeles a la marroquina aposta per les noves tendències i estils avantguardistes com els europeus i"comença a treure el cap en aquest país, on la religió domina bastant la forma de vestir",apunta Jamal abdul-Nassar, organitzador.

Art i moda

A casa seva hi ha el centre neuràlgic d'aquest esdeveniment, i és on s'ultima, amb molts nervis,Casaplatform, la revista oficial de Festimode que té com a fotografia de portada part de la nova generació marroquina, la combinació de l'art i la moda i,sobretot, la"llibertat de l'ésser humà".

Dues dones, seminues i amb la cara tapada amb dues llargues perruques, posen sobre un bagul.

"No es pot veure al Marroc com una cosa eròtica o pornogràfica, és l'expressió corporal femenina. És art",diu Jamal Bouxan, comissari de l'exposició. Creuen els dits perquè la imatge no susciti polèmica. A peu de passarel.la i en l'últim assaig, Salima estudia les models que exhibiran les seves creacions. La seva roba és transformable, movible, reversible, per al dia i la nit, i per això les models han de jugar amb cadascuna de les formes dels dissenys. Són peces sofisticades i versàtils."Amb caftà seria impossible entrar al metro de Barcelona",diu la dissenyadora.

Envoltada de gats --la seva inspiració-- i objectes ètnics. Així treballa Amina Agueznai, arquitecta de formació i creadora marroquina de complements. El seu taller, un ambient de joies i elements abstractes que et transporten en menys d'un segon de l'Àfrica a Occident."Recullo en cadascun dels meus viatges tot el que trobo per a les meves creacions",afirma.

Complements

El seu treball a Festimode és més experimental. Un collaret fet amb filferro que arriba fins a terra, i el llueix una cantant d'òpera que posa el colofó a la desfilada de Festimode. Els aplaudiments del públic van reforçar la desfilada de models, que va irradiar en tot moment glamur gràcies al lloc: la Catedral del Sagrat Cor de Casablanca. Saïd Mahoruf, la debutant Amel Buazizi, Nureddine Amir... Tots els creadors van agradar i es va notar la seducció produïda en la gent."Ha sigut màgic, l'altra imatge marroquina que s'ha d'exportar a Europa",va exclamar una de les assistents.

Notícies relacionades

La mà del papa Francesc

Macron, Starmer, Merz i Tusk envien un ultimàtum a Putin

El fenomen de la parabòlica, segons Nuredin, és elemental per als dissenyadors marroquins. Està canviant la mentalitat, la manera de relacionar-se i el comportament, encara que el que més li importa a aquest dissenyador és que"la forma de vestir també està canviant".I encara arriba més lluny, augura el final dels esdeveniments de caftans, malgrat que el caftà fos el punt de partida en la seva trajectòria professional. No es consideren un moviment anticaftà. Al contrari, Festimode elogia l'esforç portat a terme per molts dissenyadors per transformar el vestit tradicional. També rep el talent de fora, ja que Festimode és a més un imant per a nous creadors de nivell internacional.

Alex Figueroa, inclòs en un dels espais, va arribar de Mèxic amb 40 obres sota el braç. Els uns i els altres reivindiquen més consideració per a l'artista i creador marroquí. Diuen que"aquí no només hi ha pasteres, també hi ha cultura".