On es cremen llibres...

"Era un dia plujós amb ambient d'enterrament. La caravana d'estudiants va recórrer els carrers de Berlín passant per Oranienburgerstrasse, la Porta de Brandenburg i Unter den Linden fins a arribar a la Bebelplatz. La caravana que recollia els llibres era escortada per la policia i els bombers, que van aportar gasolina extra perquè la pluja no apagués les flames", relata Christoph Markfphief, president de la Universitat Humboldt. Van ser els alumnes de la llavors Universitat Friedrich Wilhelm els que van encapçalar la sinistra crema de llibres a Berlín el 10 de maig de 1933, ara fa 75 anys. El ritual acte de fe --com se'l va anomenar-- es va repetir a 20 ciutats més d'Alemanya. Però és aquí, a la Bebelplatz del centre de Berlín, on un monument clavat a terra mostra les prestatgeries buides que simbolitzen la crema de les obres d'autors com Karl Marx, Sigmund Freud, Thomas Mann i de molts altres cèlebres lliurepensadors. On es cremen llibres, s'acaben cremant també persones, diu la frase de Heinrich Heine de la placa commemorativa.

Aquí, a iniciativa de l'Instituto Cervantes de Berlín, es van unir ahir personatges del món de la cultura, la política i les ciències socials per recordar aquests esdeveniments, perquè, com van anar repetint un rere l'altre, només a través del record es pot impedir que tornin els errors comesos en el passat. "La gent que va viure aquella època comença a desaparèixer i es corre el perill que els joves oblidin la importància del que va passar; a Alemanya torna a créixer la tendència cap a l'extrema dreta entre els joves, i actes com aquest han d'ajudar a recordar les terribles conseqüències que van seguir la crema de llibres", comenta Dorothea Knust.

Versos de Brecht

La cantant acaba de baixar de l'escenari, on ha cantat uns versos de Bertol Brecht. "Brecht continua sent un autor tan actual. Ell veia venir el perill molt abans que passés tot això", relata Dorothea per explicar l'elecció de la seva intervenció. Pel mateix escenari ahir també hi van passar figures com Sami Naïr, els escriptors catalans Jaume Cabré i Carme Riera o el politòleg Ignacio Sotelo. Aquest últim va finalitzar la seva intervenció contestant al públic la pregunta que ell mateix es va fer quan li van oferir participar en un acte així organitzat per un institut espanyol: "Els espanyols no hem creat encara la claredat suficient per poder-nos enfrontar a la nostra història i dir el que s'ha de dir de la Inquisició; la dreta segueix parlant de la llegenda negra i la llegenda negra és una part importantíssima de la nostra història; crec que actes com aquest han de servir perquè els espanyols tinguin consciència de la seva pròpia història".

Cremen els convents

Per als assistents també semblava que era comprensible. En els fullets que es repartien entre el públic se citen diversos exemples: "En el període de la Segona República espanyola, el 10 i l'11 de maig de 1931, es van cremar les biblioteques i arxius dels convents. L'octubre de 1934, Franco va fer destruir més de 257 biblioteques. La Comissió per a la Depuració de Biblioteques va incautar els llibres definits com a pornogràfics, revolucionaris i nocius per a la moral pública. El 1937 es va cremar la Biblioteca Nacional a Madrid". Altres cremes de llibres que també es recorden avui. "Els espanyols encara han d'aprendre molt de l'exercici de record que practica Alemanya. Espanya ni tan sols ha aconseguit encara enfrontar-se sincerament a la guerra civil", comenta un professor alemany.

Notícies relacionades

L’operació Teranyina posa en perill la poderosa aviació russa

Musk carrega contra la llei pressupostària que elabora Trump

Però no tot és relacionar Espanya amb el que va passar. L'acte va continuar amb intervencions de professors i actors alemanys. Hi són presents el record i la vergonya, però sorprèn que 75 anys després segueixi sense haver-hi cap aclariment.

En una de les seves cròniques berlineses l'escriptor Joseph Roth escrivia sobre la crema de llibres la tardor del 33 (ja des de París): "L'Europa espiritual es rendeix; es rendeix per debilitat, per indecisió, per mandra, per inconsciència. Aquests dies en què la fumera dels nostres llibres cremats puja cap al cel, nosaltres, els escriptors alemanys de sang jueva, abans que res hem de reconèixer que hem sigut derrotats". Malgrat l'ambient i la corona de flors pels llibres assassinats, queda en l'aire la pregunta de si s'han trobat les raons de la rendició i si Joseph Roth pensaria que el món d'avui ha superat aquella derrota.