Monstres marins de 40 milions d'anys

Passejar per un desert que fa 40 milions d'anys era un immens mar habitat per ferotges monstres marins no és una activitat que es pugui fer cada dia. De manera que quan es presenta l'oportunitat de visitar-lo s'ha d'aprofitar al màxim. A Uadi al-Hitan (la vall de les Balenes) és fàcil sentir-s'hi com un bus de secà que explora les profunditats de la prehistòria. Situat uns 200 quilòmetres al sud-oest del Caire, aquest racó de fina sorra i paisatge impressionant conserva fòssils de centenars d'espècies que van habitar el llegendari mar de Tetis durant el període de l'Eocè.

Encara que les primeres restes es van descobrir el 1936, no ha estat fins fa tres anys que la Unesco va declarar la vall patrimoni de la humanitat. Des d'aleshores està prohibit circular en vehicle per aquest gran museu a cel obert. Els 4x4 s'aparquen a l'entrada del parc, al costat d'uns bungalous de tova. Petites pedres fosques marquen el recorregut que condueix el visitant fins a les peces exposades sobre la sorra. La majoria pertanyen a esquelets de balenes.Espinada corba d'una cria de balena 'Dorudon', es llegeix al cartell que hi ha al costat d'un gran fòssil.Mandíbula inferior, columna vertebral i vèrtebres de la balena 'Basilosaurus', s'informa en un altre. Aquest cetaci feia prop de 15 metres de llarg, tenia forma de llangardaix o drac, com indica el seu nom científic, i estava dotat de fines i afilades dents.

Els paleontòlegs diuen que les restes trobades fins ara a Uadi al-Hitan mostren l'evolució de les reines dels mars. Primer com a animals terrestres i carnívors i després com a mamífers d'aigua, tal com les coneixem avui. També hi ha restes petrificades de tortugues, peixos espasa i eriçons de mar, entre altres animals. Un dels fòssils més espectaculars que s'hi poden veure és el d'un enorme arbust marí o manglar, format per una gran varietat d'espècies vegetals. Una autèntica peça de museu. Però no solament els fòssils fan d'aquest espai protegit un lloc màgic i misteriós. El paisatge és realment sublim.

Notícies relacionades

Europa repensa la seva estratègia per a un Sahel amb rècords de violència i un inesperat xoc diplomàtic amb Algèria

Dos morts i 20 ferits al xocar un barco escola de l’Armada mexicana amb el pont de Brooklyn de Nova York

La plana desèrtica està esquitxada de turonets, alguns plans a la part superior, com petits altiplans; altres són acabats en punta, en forma de piràmides. Al voltant hi descansen enormes roques que l'erosió ha esculpit com ha volgut. N'hi ha una que evoca una tortuga gegant que sembla que estigui desafiant a un duel una altra roca que ha adoptat forma de cocodril. Uns metres més enllà s'alça una figura que per la seva silueta recorda una foca, o dos immensos pedrots que sorgeixen de la sorra i que s'assemblen als caps de dues serps.

El silenci que envolta la magnífica exposició només el trenca el fort vent que bufa aquest matí de primavera. Arrossega amb força la sorra i crea núvols blanquinosos que voleien a les cúspides de les dunes. Dins del museu però fora de ruta hi ha una roca gegant allargada de més de 10 metres de longitud plantada enmig d'una plana. De lluny sembla una piragua que solca el mar desèrtic, i de prop, un cuc gegant amb escames que torça el cos. Potser és una mirada capritxosa, però és que aquí la sàvia naturalesa invita a deixar anar la imaginació.