De la 'tranquil.litat' al caos ètnic

Els observadors es pregunten com unailla de tranquil.litatcom Kenya es pot convertir en un formiguer d'odi ètnic. No falten veus que comencen a comparar Kenya amb la Rwanda del 1994 com si les dues situacions fossin similars. ¿Què és el que pot fer que unes persones que viuen de manera pacífica, de cop i volta s'enfrontin les unes contra les altres?

En el cas de Kenya podem mencionar uns quants factors. S'ha de tenir en compte que la gran majoria dels disturbis no han tingut lloc en zones acomodades ni de classe mitjana, sinó als infames

slums, barris de barraques com Kibera, Korogocho, Kayole o Mathare en què en pocs quilòmetres quadrats s'amunteguen milers i milers de persones en barraques de fusta i cartró, habitacles en els quals fàcilment una família de quatre o cinc membres pot malviure en una habitació de quatre metres quadrats.

Els lloguers d'aquests apartaments són escandalosos i el sublloguer és, de vegades, l'única sortida per poder pagar la casa. No hi ha electricitat, ni tampoc servei d'ai- gües ni sanejament. La gent defeca en bosses de plàstic i aplica la castissa pràctica de l'"aigua va". Els problemes socials són enormes, amb un altíssim índex d'atur, una extrema criminalitat, grans índexs de violència domèstica i un gran desarrelament social i familiar. Una situació que contrasta amb l'ostentós nivell de la classe política, amb uns parlamentaris que, poc després de dissoldre la Cambra, van decidir autoatorgar-se una paga final de diversos milers d'euros.

Davant d'aquesta situació tan contradictòria, no és estrany que en aquestes barriades hi hagi un sentiment reprimit d'agressivitat contra el Govern i contra la tribu del president que constitueix la columna vertebral del Gabinet i que s'identifica amb aquest règim que va començar el 2002 prometent canvi i renovació. L'indiscutible creixement econòmic del 6% és la medalla més clara de l'actual Govern. Però aquest benefici no ha arribat a una població que segueix vivint en la misèria, amb una Administració plena de corrupció i a mercè de grups mafiosos i de pressió, que imposen la seva llei en aquestes barriades on ni la policia vol entrar. Allà és on es viu a flor de pell la ràbia davant unes eleccions que es presentaven com un possible canvi, però que han estat sabotejades gràcies al suport de la maquinària governamental.

Notícies relacionades

La cimera entre Trump i Putin promet més teatre que conclusions

Guyana, la sort de l’or negre

Tampoc ha ajudat gaire el discurs visceral i tribalista d'alguns polítics, amb uns missatges de lectura exclusivista i sectària que han fet estralls a les barriades on conviuen diferents ètnies.

El que hem vist aquests últims dies no és res més que l'expressió d'una còlera reprimida durant molt i molt de temps. En definitiva, ni Kenya era tan pacífica i estava tan lliure de problemes els últims anys com s'ha volgut presentar, ni és ètnicament tan virulenta com les imatges de televisió demostren aquests dies.