Un suposat paredó franquista es manté oblidat a l’exterior del castell de Montjuïc

«Tot estava molt abandonat», recorda. Com que ja havien fet un parell de vegades la visita, van recórrer altres parts que no coneixien. Van passejar per la part exterior. I van arribar al que avui és el Parc Infantil de Trànsit, un espai tancat quan no està en ús, que depèn la Guàrdia Urbana i al qual acudeixen les escoles perquè els escolars es familiaritzin amb la seguretat viària.

Una bala de cuproníquel

«Llavors vam passar per aquí i vam dir: ‘¡Això és una paredó!’»,explica. I assenyala un dels murs que és al parc de trànsit, el de la dreta mirant la instal·lació des del camí que passa pel costat del castell. La paret està visiblement deteriorat sempre a la mateixa altura. Hi ha forats que, efectivament, semblen de bala. «Un dels meus amics, fent palanca amb la clau, va treure un projectil de cuproníquel ple de plom, d’un fusell màuser». Si furguem, n’hi ha més. Tot això són impactes». Cap placa o faristol aclareix la memòria d’aquest lloc.

Tots aquests signes suggereixen que el mur va servir de paredó, si bé els impactes queden clarament més alts que el cap d’una persona d’alçada mitjana que estigui allí d’esquena a la paret, com acostumen a estar posicionats els que seran afusellats. «Abans hi havia aquí un promontori de més o menys 1,4 metres», precisa Arana.

El promontori

Si es té en compte aquest promontori, l’altura quadra. Hi ha molts forats a la mateixa franja horitzontal, i alguns estan més amunt, cosa que també es podria atribuir al fet constatat històricament que molts dels soldats dels escamots d’afusellament tiren a no encertar, generalment, excedint-se en l’altura.

La troballa va convèncer Arana i els seus amics que allí s’havia afusellat gent, cosa que quadrava perfectament amb la història del castell de Montjuïc. Allí, durant la Guerra Civil i la postguerra, van ser empresonats i detinguts persones dels dos bàndols. En la primera fase de la contesa, a la Barcelona que defensava la República, persones de tarannà religiós i dretà van ser empresonades al castell, i alguns, executats. A l’acabar la guerra, el 1939, el recinte es va omplir de republicans, i molts van ser també ajusticiats.

La tornada, 1971

Arana veu clar que els que van ser afusellats en aquest mur eren republicans que, com el sogre, van acabar a les cel·les del castell. I aquí entra la seva segona visita al paredó. Una dècada després de la primera, Arana va tornar al mur. Era el 1971. «Feia un any que estava casat», diu. El seu sogre, Josep F. M. (prefereix no precisar els cognoms), va ser qui el va tornar a portar a aquest enclavament.

L’home, un vinater que estudiava per a infermer, va fer la Guerra Civil amb la Lleva del Biberó (els últims reclutats per la República, gent de 17 i 18 anys) i, com tanta gent, va creuar la frontera amb França quan les tropes de Franco consumien la seva victòria i va acabar al camp de concentració d’Argelers.

De les platges franceses plenes de republicans, on va patir el tifus, va tornar a l’Espanya de Franco per Hendaia, i d’allí va passar a la plaça de toros de Sant Sebastià, on va estar retingut uns mesos. Després el van portar al camp de concentració de Tortosa. «Allí menjaven pells de taronja, un luxe». El van jutjar diverses vegades. «Buscaven delictes de sang», precisa Arana. Per això, el règim franquista buscava informació entre els veïns dels presos. En el cas del sogre d’Arana, no van trobar cap assassinat per atribuir-li.

Afusellaments ficticis

De Tortosa, Josep F. M. va passar al castell de Montjuïc, on va estar dos anys empresonat. Quan li va arribar la llibertat, li va passar com a molta altra gent: li va tocar fer el servei militar. Dos anys més al castell. Però el que va fer que el sogre pugés el seu gendre a Montjuïc van ser les ganes d’explicar-li que en el seu temps de pres va veure com se n’enduien uns quants per afusellar-los al paredó. «Em va pujar amb el seu Citroën». I l’hi va explicar, fet que no era habitual en ell: «Mai parlava de la guerra». Cosa que sí que va ser molt freqüent, el silenci dels excombatents.

Notícies relacionades

El Programa d’Ombres redueix la temperatura als parcs

Els ‘influencers’ dels polsos

¿Com tenien coneixement d’aquest paredó els que eren a les cel·les? Perquè, segons explica Arana, va ser relativament freqüent que els franquistes s’enduguessin presos allí, els anunciessin que els afusellarien i després no els disparaven. Els afectats per la broma macabra tornaven a la presó militar estremits. «S’havien cagat i pixat a sobre», afegeix.

Una placa de memòria

Per la seva visita dels anys 60 i per les explicacions posteriors del seu sogre, Arana no dubta que aquí s’afusellés presos republicans. El temps i els experts ho podran corroborar o desmentir. Però ell no titubeja i demana un reconeixement, una placa: «Aquesta indecència continua aquí, jo només demano un cartellet».