La cimera entre Trump i Putin promet més teatre que conclusions

Les propostes que s’hi debatran, que impliquen que Ucraïna cedeixi a Rússia territori no conquerit, afavoreixen el Kremlin i impliquen la marginació de Kíiv i de la Unió Europea

La cimera entre Trump i Putin promet més teatre que conclusions
4
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

ver +

La nova Guerra Freda del segle XXI entre Washington i Moscou guarda algunes similituds amb la del segle XX. Igual que aleshores, moments de relativa distensió s’alternen amb pics de tensió en les relacions entre les dues principals potències nuclears del planeta. Però amb Donald Trump i Vladímir Putin al capdavant dels EUA i de Rússia, respectivament, hi ha una significativa diferència respecte a aquells temps, una disparitat que molts observadors resumeixen amb una sola paraula: "consistència".

Els períodes de crisi, com per exemple l’avortat desplegament dels míssils a Cuba l’any 1962 o l’abatiment d’un avió sud-coreà per part de l’URSS el 1983, responien a contenciosos de pes entre els dos països. I en les cimeres que celebraven periòdicament els seus màxims presidents i secretaris generals es debatien qüestions de pes, com la noció de la coexistència pacífica o tractats per acotar desplegaments nuclears i limitar el rearmament.

El contrari del que passa en l’actualitat entre el magnat novaiorquès i el líder del Kremlin. Una gasosa atmosfera de teatralitat i gesticulació sense quasi efectes pràctics presideix les successives negociacions, reunions, debats, cimeres i escalades verbals entre representants nord-americans i russos, coincideixen a assenyalar analistes i cròniques periodístiques. Algunes de les claus de la cimera que se celebrarà a Alaska la setmana vinent entre els presidents de Rússia i els EUA així ho exemplifiquen.

"Veïns pròxims"

La proposta inicial de Putin de celebrar la cimera als Emirats Àrabs Units, país oficialment neutral en el conflicte d’Ucraïna, ha sigut finalment rebutjada. La reunió tindrà lloc a Alaska, un territori que l’imperi rus va vendre als EUA el 1867.

L’elecció de l’escenari no sembla casual i, malgrat que en un primer moment pugui semblar que el president rus cedeix a l’acudir al terreny del seu oponent, la realitat és que encaixa com anell al dit en l’estratègia pensada pel Kremlin.

Moscou està molt interessada a recordar al magnat novaiorquès que Rússia i els Estats Units són països fronterers, i que les perspectives que les dues nacions puguin realitzar negocis de manera conjunta en el futur és el que realment importa.

"Rússia i els EUA són veïns pròxims que comparteixen fronteres. Sembla totalment lògic que la nostra delegació simplement creui l’estret de Bering, que separa els dos territoris", ha recordat Iuri Uixakov, assessor presidencial per a afers internacionals. L’elecció d’Alaska també permet garantir a la part russa que serà Trump qui es desplaçarà al seu país en la pròxima ocasió. En aquest sentit, Moscou ja ha emès una invitació.

Aquest èmfasi en les relacions bilaterals russo-nord-americanes en detriment de la guerra calenta a Ucraïna no ha passat gens desapercebut a Kíiv. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha recordat que Alaska "està molt lluny d’aquesta guerra, que es lliura a la nostra terra, contra el nostre poble".

Retirada de Luhansk i Donetsk

Les idees que han emergit de les reunions a Moscou celebrades aquesta setmana entre l’enviat presidencial nord-americà Steven Witkoff i Putin constitueixen, a ulls de Kíiv i dels seus aliats europeus, una mena de capitulació de facto d’impossible digestió per a una part important de la ciutadania ucraïnesa, que a la llarga acabaria per empoderar Moscou a iniciar una nova agressió. Segons filtracions periodístiques, el Kremlin estaria disposat a aturar les hostilitats si les tropes d’Ucraïna es retiren de la totalitat dels oblasts (regions) de Luhansk i Donetsk.

En el primer cas, l’ocupació és total i no suposaria una gran concessió per part de Kíiv. En el segon tot és molt més problemàtic, perquè actualment les tropes russes ocupen el 70% del territori, mentre que en el 30% restant es troba en dues importants ciutats, -Kramatorsk i Sloviansk-, amb poblacions que abans de la guerra suepraven els 130.000 habitants, equivalents a les de Sant Sebastià i Lleida, respectivament.

"Milers de civils viuen allà ara, i Moscou es delectaria amb les escenes de milers d’ucraïnesos abandonant les seves llars davant l’avanç de les tropes russes a la seva ciutat sense disparar un sol tret", escriu a la pàgina de CNN el seu corresponsal per a temes de Defensa, Nick Patton Walsh. No és gens estranya la reacció de Zelenski: les decisions que es prenen sense Ucraïna "neixen mortes" i són del tot contràries a la pau.

La Unió Europea, absent

Notícies relacionades

Amb aquests elements no és estrany que el president ucraïnès s’embarqués tot el dia d’ahir en una ronda de converses telefòniques amb els principals líders de la Unió Europea per garantir-se el seu suport i frenar intents de Rússia d’"imposar condicions irreals" de pau.

Per a Rússia, mantenir la UE al marge de les converses constitueix una prioritat. I tot apunta que la maquinària propagandística russa s’ha posat en marxa per aconseguir-ho.