Els esclaus del tomàquet

Un mal diumenge, una camioneta va passar pel petit poble de Caravaca, a Veracruz, i va convocar amb altaveus els aturats. Per collir tomàquet al nord. Prometien un salari digne i altres"prestacions".Acabada de separar, Toña estava entre la dotzena de veïns que, quan va sortir el sol, va carregar un camió a la plaça per anar a Sonora, a 2.500 quilòmetres.

Va deixar els seus tres fills amb la seva mare, Zoila, que ja tenia prou pena amb un fillsense papersa Arizona, un altre de marí a la frontera sud i la més petita casada amb un soldat. Toña es va llançar a una aventura que va resultar gairebé pitjor que la de travessar la frontera."El camp de tomàquets era un camp de concentració",va denunciar.

La majoria dels centenars de milers de jornalers mexicans, i alguns d'altres països llatinoamericans, que cada any emigren cap al nord per buscar feina acabenenganxatsper treballar, en condicions infrahumanes, a les agroindústries del nord de Mèxic, mentre la resta pateix el calvari del riu o el desert al saltarla líniafronterera.

Milers de bracers

La sembra i la recol.lecció a gran escala prolifera als estats de Sonora, Sinaloa i també Baixa Califòrnia. Després d'una llarga investigació, l'escriptor Víctor Ronquillo, l'autor d'un polèmic estudi sobre les dones assassinades a Ciudad Juárez, ara publicaMigrantes de la pobreza, i confirma:"El que passa amb aquests jornalers és del tot dramàtic".

Malgrat estar endurida pel treball als camps de tabac de la seva regió, Toña no oblidarà mai l'enorme camp de tomàquets, les files de milers de jornalers com ella, l'amuntegament i la promiscuïtat als bruts coberts, els filats i els guàrdies armats."Castiguen, peguen i violen",a penes va voler explicar-ho. Quan els jornalers van reclamar la seva primeraquincena--forma de pagament en aquest país--, els encarregats van adduir que"menjar i dormir també costa",i que la liquidació arribaria al final de temporada. Van endurir la vigilància i el càstig.

Fins i tot l'oficialista Comissió de Drets Humans de Sonora corrobora que les"víctimes dels enganchadores"arriben mitjançant enganys a treballar en les condicions més pre- càries. Pateixen desnutrició i, si els porten, els seus fills no tenen accés a l'educació. Se'ls margina i discrimina segons els grups indígenes dels quals procedeixin. No tenen cap Seguretat Social i pateixen la violació dels seus drets humans i laborals.

Després de dos mesos d'"estar com esclaus",Toña va es escapar amb 15 companys més arrossegant-se a la nit per sota els filats i"corrent com bojos"fins a acabar perduts a la muntanya.

La tornada a casa va completar l'odissea: els va trobar una patrulla militar, els va interrogar la policia i fins i tot"un secretari del governador"va prometre investigar el tema. Però no sabien ni en quina regió eren i van haver de tornar a casa seva dormint en convents i amb l'ajuda econòmica de les monges i la que l'angoixada Zoila i altres mares i dones els van poder fer arribar.

Víctor Ronquillo diu que hi ha diversos camps com el que va descriure Toña, agroindústries d'hortalisses o fruites que competeixen amb les de l'altra banda de la frontera. Cita com a emblemàtic el camp de Santa Inés, a la costa d'Hermosillo, on en aquesta èpotreballen 7.000 jornalers, produeix gairebé dos milions de caixes de raïm i obté més de 35 milions d'euros anuals.

L'escriptor explica:"Està tancat per reixes i filferro de punxes, no s'hi pot entrar ni se'n pot sortir sense permís. Els accessos als camps estan custodiats per guàrdies armats que imposen un ordre sempre proper a la violència".

Botigues abusives

Notícies relacionades

Europa intenta "petits passos" d’acostament a Trump en el G7

El Regne Unit nomena per primer cop una dona com a cap de l’MI6

Ronquillo ressalta el detall esclavista:"Moltes vegades, la recompensa per als enganchadores és la concessió de les botigues del camp, que encara operen amb l'esquema de les tiendas de raya de les antigues hisendes".

És a dir, venen a preus abusius que es descompten del pagament final, si n'hi ha. Tot i que no pengin els rebels pels polzes, la situació s'acosta alMéxico bárbaroamb què, fa un segle, el periodista John Kenneth Turner va denunciar la pervivència de l'esclavitud a les hisendes del Yucatán. La família de Toña segueix"angoixada".Toña va marxar un altre cop i ara deu ser més amunt. Ha pogut arribar com ail.legala Chicago. I, com diu la seva mare,"qui sap si tornarà".