Minarets entre catedrals

Fa temps que el paisatge de la vella Europa cristiana està canviant. Aquesta situació, perceptible a peu de carrer, s'eleva ara a les altures. Els minarets sobresurten entre les altes torres de les catedrals i molts ciutadans contemplen amb sorpresa i desconfiança com aquest símbol de l'islam transforma el perfil de les seves ciutats. A Espanya fa segles que els minarets van ser convertits en campanars, però també es produeix el mateix fenomen. Colònia, Londres, Berlín, Marsella, Sevilla, Bolonya, Sassuolo (Itàlia) són només algunes de les ciutats amb plans de construcció en marxa, i en aquests projectes cristal.litzen els conflictes socials entre les comunitats.

Pel seu costat, els musulmans d'Europa, farts de celebrar les seves reunions en garatges, magatzems i velles fàbriques abandonades, volen tenir els seus propis temples. I els volen grans i bonics. Per exhibir no només la seva presència, sinó la puixança de la seva comunitat. Volen demostrar sense complexos que l'islam, la segona religió en aquest continent, ha de ser respectat.

Bekir Alboga, de la Unió Islàmica Turca (Ditib), considera que"el desig dels musulmans de construir una gran mesquita significa que volen sentir-se a casa, viure en harmonia amb la seva religió en una societat que han acceptat com a seva".De la mateixa opinió és l'alcalde de Colònia, el conservador Fritz Schramma, que pensa que aquest nou temple"permetrà a l'islam sortir dels patis del darrere, on resideix el verdader perill".Però el partit ultradretà Per Colònia (Pro-Köln), que compta amb quatre regidors a l'Ajuntament de la ciutat alemanya, s'oposa rotundament a la nova mesquita, i sobretot que tingui un minaret més alt que la seva famosa catedral."Mostrem als dirigents de la nostra ciutat el que pensem del seu famós projecte multicultural. Posem fi a aquesta bogeria",clama un portaveu del PK. No obstant, dijous passat, l'Ajuntament de Colònia va discutir en una tensa sessió les característiques de la futura mesquita i es va imposar l'acord de seguir endavant amb els plans. Ikbal Kilic, portaveu de la Ditib a Colònia, està"molt satisfeta que el projecte segueixi endavant",i respecte a la conflictiva altura del minaret proposat, de 55 metres (més que la torre de la catedral de Colònia), va declarar a EL PERIÓDICO que la seva comunitat"està oberta als canvis que siguin necessaris".

La senyora Güler, pedagoga i membre de la Ditib, afirma:"És molt positiu que els musulmans abandonem aquesta filosofia de pati del darrere en què estem sumits. Amb aquesta nova construcció i a través d'aquesta obertura crec que hi sortirem guanyant tots, no només els immigrants musulmans, sinó la societat de Colònia al complet".

El senyor Fuhrmann, propietari d'una empresa d'electrònica, declara a EL PERIÓDICO el seu desacord:"La situació que es viu actualment a Alemanya es pot comparar amb l'època del Tercer Reich. Quan expresses la teva opinió en contra del projecte de la mesquita et titllen de ser d'ultradreta. Jo sóc demòcrata, voto la CDU".

Iniciatives legals

Aquestes iniciatives, legals segons les constitucions europees, que consagren la llibertat de culte, fan aflorar pors i odis ancestrals. Els ciutadans que s'hi oposen temen que la mesquita es converteixi en lloc d'adoctrinament de terroristes, i això desferma l'oposició frontal dels partits més conservadors. A Itàlia, Aliança Nacional i Força Itàlia, el partit de Berlusconi, rebutgen els projectes de Bolonya i Sassuolo, i a aquest últim també s'hi oposa la Lliga Nord.

El col.lectiu Ciutadans per Munic argumenta que"la concepció musulmana de la dona, els matrimonis forçats, els crims d'honor i les regles en matèria de sacrifici d'animals són anticonstitucionals"i les mesquites afavoreixen aquesta ideologia. També tenen por de l'aglomeració de musulmans i de la pèrdua de valor immobiliari del barri.

Notícies relacionades

Europa repensa la seva estratègia per a un Sahel amb rècords de violència i un inesperat xoc diplomàtic amb Algèria

Dos morts i 20 ferits al xocar un barco escola de l’Armada mexicana amb el pont de Brooklyn de Nova York

El finançament és un dels capítols més delicats i a la vegada perillosos. Segons el diari saudita

Inu el Yaqin, el Govern de l'Aràbia Saudita va gastar uns 33.000 milions d'euros des dels anys 80 fins al 2002 en la construcció de 1.500 mesquites i 2.000 centres islàmics a tot el món, la majoria en els països on l'islam és minoritari. I no va ser l'únic contribuent. Aquest mecenatge té un preu: designar els clergues que regeixen les mesquites.