La venjança del déu Tlaloc

Les trombes inauguren l'època de pluges. L'extensa i poblada vall es convulsiona. Dia rere dia, una colònia o altra s'inunda, com diu una veïna, "de manera ben lletja, ja ho veu". Empesta. Un recorda l'escena d'anys enrere, un dia en què diversos corresponsals espanyols sopaven a la bonica casa que un d'ells estava a punt de comprar, en un carrer empedrat i florit del barri colonial de San Ángel.

Aquell dia plovia, la tele mostrava les imatges de diferents zones inundades al nord. De sobte, la porta es va obrir amb estrèpit i tota la casa, les coses i els cossos van quedar coberts, fins a una altura de gairebé un metre, d'un mar --perdó-- de merda. Es desborden els vells rius convertits en desaigües, es desborda el Gran Canal i, a sobre, fins i tot el mateix president, Felipe Calderón, augura que el drenatge profund pot esclatar i convertir mitja ciutat en un llac fecal.

Tlaloc, el déu asteca de la pluja, descarrega la seva fúria i es fa un tip de riure. Hernán Cortés va entrar a la gran Tenochtitlan amb 13 bergantins i ara el gran desafiament de la ciutat més gran del món és l'aigua, d'on portar-la i per on treure-la. Un doble problema que en pocs anys pot conduir la megalòpolis cap al desastre.

Els tècnics diuen que Cortés va trencar el delicat i complex equilibri hidràulic de la vall, al destruir les tanques que separaven les aigües dolces de les salobres per envair l'illa, i després tapar les sèquies amb les ruïnes dels temples prehispànics. La Colònia va destruir aquella ciutat lacustre de cultius flotants i la va condemnar a moure's com un flam en els sismes i a un enfonsament progressiu que, només al segle passat, va superar els 10 metres.

El 1629, una tempesta torrencial de tres dies va inundar la ciutat i l'arquebisbe va haver de comunicar al Rei "que van morir 30.000 indis i de 20.000 famílies espanyoles no en van quedar ni 400 veïns, quedant aquella com un cadàver mort (sic)". Cinc anys va durar la inundació. Les successives obres d'extracció i expulsió de l'aigua s'han fet aviat velles, com una burla de Tlaloc i la Naturalesa.

Notícies relacionades

Multimèdia | 500 dies de guerra: El poder de Putin s’esquerda en plena contraofensiva d’Ucraïna

Mor Pepe Mujica, expresident de l’Uruguai i símbol de l’esquerra

El Gran Canal i altres vies de desguàs han passat de sota a dalt i han canviat la seva inclinació a causa de l'enfonsament d'una megalòpolis drenada per uns dos milers de pous: ara s'hi han de fer pujar les aigües negres i seguir bombant-les en el seu recorregut cap a fora de la vall. El drenatge profund, que un dia va ser orgull de la ciutat anys enrere, no ha tingut el manteniment requerit, es col.lapsa, pot taponar-se i rebentar.

Aquesta és l'excusa que fa servir Calderón per provar de convèncer l'alcalde, Marcelo Ebrard, que han de treballar junts. Ebrard, segona figura política del país i candidat natural a intentar succeir-lo, va més aviat al seu aire, inflant-se amb la popularitat de l'alcaldia i la nova cara festiva i bicicletera que va adquirint la ciutat. Sap dels perills del drenatge, però fa la seva part de la feina, coordina els regidors amb els ministres i es resisteix a estrènyer la mà del president "per a la foto". I continuen les inundacions d'aigües negres.