Mor Gerald Ford, el president marcat pel 'cas Watergate'

L'expresident dels Estats Units Gerald Ford, que va assumir el poder el 1974 després de l'escàndol del Watergate, va morir ahir als 93 anys al seu ranxo de Califòrnia. Excongressista republicà, Ford va ser l'únic president nord-americà que no va ser elegit ni per a la presidència ni per a la vicepresidència. La caiguda de Richard Nixon va propiciar que Ford es convertís en el president número 38 dels EUA, càrrec que va ostentar durant dos anys i mig.

L'expresident Ford, el més longeu dels EUA després de deixar la Casa Blanca el 1976, tenia seriosos problemes de salut i a l'agost va ser operat per una afecció coronària. Després de la mort de Ford, queden tres expresidents nord-americans vius: George Bush (pare), Jimmy Carter i Bill Clinton.

Ford deixa quatre fills i la seva dona durant 58 anys, Betty Ford, que es va guanyar molts admiradors per les batalles personals contra el càncer de pit, la lluita contra les drogues i contra l'addicció a l'alcohol. El Centre Betty Ford que ella va ajudar a fundar el 1982 és considerat un dels llocs més importants per tractar l'addicció a les drogues i l'alcohol. "La meva família s'uneix a mi per compartir la difícil notícia que Gerald Ford, el nostre estimat marit, pare, avi i besavi, ha mort", va dir Betty Ford.

CONDOL

Al conèixer la notícia de la mort, l'actual president George Bush va subratllar: "El president Ford va ajudar a curar el nostre país i va reinstaurar la confiança pública en la presidència".

Ford va néixer amb el nom de Leslie Lynch King el 14 de juliol del 1913 a Omaha, Nebraska, i va prendre el seu nou nom del padrastre, un conegut polític republicà de Michigan. Va ser legislador per aquest partit durant 25 anys, va integrar la Comissió Warren que va investigar l'assassinat del president John Kennedy (Ford va rebutjar les teories conspiratives) i el 1973 va deixar la Cambra de Representants per convertir-se en vicepresident de Richard Nixon al renunciar Spiro Agnew.

LA DERROTA DEL VIETNAM

Notícies relacionades

Evitar l’abús i la violència contra noies

Jaume Collboni, en la marxa de l’Orgull LGTBI prohibida a Budapest: «Pot passar demà a Barcelona»

Quan el 1974 Nixon es va veure forçat a dimitir per l'escàndol d'espionatge a les oficines del Comitè Nacional Demòcrata al complex Watergate, Ford va ocupar la presidència, i li va tocar acceptar la derrota a la guerra del Vietnam. El seu estil afable i la fama d'honest li van valer la simpatia dels nord-americans, però molts van canviar d'opinió quan el mandatari va decidir perdonar el seu predecessor. Ford va sorprendre el país a l'atorgar a Nixon "un perdó complet, lliure i absolut" per qualsevol delicte comès durant la seva gestió.

Allà va començar la seva debacle política. El 1976, Ford va perdre la presidència davant el demòcrata Jimmy Carter.