El Periódico de L'Hospitalet

Hospitalet

Pobresa

La inflació amenaça les llars de la Gran Barcelona amb problemes per escalfar-se a l’hivern

El 2022 es va duplicar el nombre de vivendes de l’àrea metropolitana que no van poder mantenir una temperatura adequada

El nombre de persones que no es poden permetre consumir carn, pollastre o peix almenys cada dos dies ha augmentat gairebé un 75%

23 dels 36 municipis de l’AMB van registrar un augment dels preus durant el segon trimestre del 2023

Una dona amb un dels seus fills, víctimes de la pobresa energètica, al seu pis de Barcelona.

Una dona amb un dels seus fills, víctimes de la pobresa energètica, al seu pis de Barcelona. / CARLOS MONTANYES

4
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

El nombre de persones amb dificultats per escalfar casa seva a l’hivern es va duplicar entre el 2020 i el 2022 a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Així ho exposa un informe recentment publicat per l’Institut Metròpoli, en què reflecteix que el percentatge de vivendes que no podien mantenir una temperatura adequada en els mesos més freds de l’any va passar del 10,4% el 2020 al 21,8% el 2022.

Sergio Porcel, director de l’estudi i cap de l’Àrea de Societat de l’Institut Metròpoli, apunta al context inflacionari i a les dificultats d’accés a la vivenda com dues de les principals causes que comporten aquest increment de la pobresa energètica. «Les dades responen a un moment d’incipient inflació i, malgrat que existeixi una recuperació dels ingressos, hi ha certes pautes de privació material», destaca Porcel.

I és que la renda mitjana en aquestes vivendes es va situar el 2021 –últimes dades disponibles– en 37.000 euros, cosa que suposa un increment de gairebé el 6% en comparació amb el 2020, el primer any de la pandèmia. Malgrat això, les dificultats per escalfar la llar no són l’únic indicador de pobresa que presenta un repunt destacable. La proporció de persones que no es poden permetre menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos diesha augmentat gairebé un 75% en els últims dos anys, i ha passat en aquest cas del 3,3% de la població metropolitana el 2020 al 5,7% el 2022.

Porcel preveu que aquesta situació se sostingui en les dades del 2023, ja que el context inflacionari s’ha mantingut i els preus de la vivenda no han fet més que créixer, tot i que també matisa que no s’espera cap gran increment respecte a l’any anterior, sinó que «el que es preveu és que la situació es mantingui d’una manera semblant».

El risc de pobresa, per sobre dels nivells prepandèmia

El mateix informe també mostra que tot i que el risc de pobresa a la metròpolis de Barcelona va baixar el 2022 respecte a l’any anterior, aquest va seguir per sobre dels nivells previs a la covid-19. D’aquesta manera, el 2022, fins a un 21,2% de la població metropolitana vivia en risc de pobresa –un percentatge molt similar al de persones amb dificultats per escalfar la casa seva–, cosa que es tradueix en un total d’unes 700 mil persones.

Aquest risc de pobresa, com és habitual, destaca en unes zones i uns col·lectius més que en d’altres. D’aquesta manera, territorialment, les dades de l’Institut Metròpoli ensenyen que el risc de pobresa continua sent superior a la primera corona metropolitana (23,7%) que a Barcelona ciutat (18,6%).

Si es mira per grups d’edat, és la població infantil i adolescent la que es troba en una situació econòmica més vulnerable, ja que fins a un 30,1% de la població menor de 16 anys de la conurbació de Barcelona es trobava en risc de pobresa (això es tradueix en 153.000 nens i adolescents, aproximadament). Per lloc de naixement, la població nascuda fora d’Espanya continua sent la que presenta més risc de pobresa. Així, el 2021-2022 el 43,3% de la població estrangera es troba en risc de pobresa, davant l’11,7% per a la població nascuda a Espanya.

L’estudi també permet veure com es tradueix el nivell educatiu de les persones que viuen a Barcelona i els seus voltants més immediats en el risc de ser pobre. El 2022, més d’una quarta part de les persones sense estudis postobligatoris es trobaven en situació de risc de pobresa (27,7%). El risc es redueix al 20,8% entre la població que havia obtingut una titulació postobligatòria i fins a l’11,7% entre la població amb estudis superiors.

La llosa del lloguer

El mateix Institut Metròpoli també exposa que un 42,6% de la població de la regió metropolitana de Barcelona que viu de lloguer destina més d’un 40% dels seus ingressos a cobrir aquestes despeses. «Això també sol condicionar molt el poder adquisitiu de les famílies», comenta Sergio Porcel, que afegeix que, en el cas de persones i famílies amb rendes més baixes, aquesta gran càrrega del lloguer pot arribar a traduir-se en «situacions de privació material».

Notícies relacionades

Precisament, fa tan sols unes setmanes, l’Incasòl va publicar les últimes dades registrades de preus en els contractes del lloguer. D’això s’extreia que 23 dels 36 municipis de l’àrea metropolitana van registrar un augment dels preus durant el segon trimestre del 2023 respecte als primers tres mesos de l’any, cosa que es tradueix en un creixement de 48,34 euros al mes de mitjana en els contractes firmats.

Aquestes dades divulgades per l’Incasòl revelen que el preu mitjà dels contractes a Barcelona i els seus voltants ha passat de 815,5 euros a principis d’any als 863,84, cosa que situa la conurbació barcelonina per sobre de la mitjana de Catalunya, que, malgrat patir també un increment de preus, es queda en els 830,34 euros.