La ‘milla Pritzker’ de l’Hospitalet: cinc edificis d’autors premiats es concentren a la mateixa avinguda

De l’àmbit global al local. L’atorgament del Premi Pritzker 2023 a l’arquitecte britànic David Chipperfield, dissenyador de la icònica Ciutat de la Justícia que va unificar disset seus judicials escampades per Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, ha suposat molt més que un guardó internacional per a la Granvia de l’hospitalet, el nervi urbà que travessa el neuràlgic Districte Econòmic de la ciutat catalana.

Amb aquest reconeixement a Chipperfield, l’emblemàtica avinguda que enllaça l’Hospitalet amb Barcelona inclou ja fins a cinc edificis creats per autors que han sigut premiats amb el Pritzker, el màxim reconeixement mundial d’arquitectura.

Es tracta de la Ciutat de la Justícia (de l’arquitecte David Chipperfield); l’Hotel Porta Fira (de l’arquitecte Toyo Ito); el Renaissance Barcelona Fira Hotel (de l’arquitecte Jean Nouvel); el Hyatt Regency Barcelona Tower (de l’arquitecte Richard Rogers), i l’edifici d’oficines de la plaça d’Europa, 31 (dels arquitectes RCR d’Olot).

Amb el Pritzker 2023, Chipperfield, que té una relació especial amb Espanya, ja que estiueja des de fa dècades a Galícia, completa la vitrina dels autors guardonats de la particular ‘milla Pritzker’ de l’Hospitalet de Llobregat: Rogers va ser premiat el 2007; Nouvel, el 2008; Ito, el 2013, i RCR, el 2017.

El nou Premi Pritzker marca el camí emprès pel jurat del guardó des de fa anys, que aposta per una arquitectura al servei de la ciutadania i les ciutats, més austera i menys espectacular.

La permanent transformació de l’Hospitalet

L’Hospitalet de Llobregat, segona gran ciutat catalana, es troba en l’actualitat en la seva ‘tercera transformació’ urbana i socioeconòmica fonamentalment a través d’un pla director urbanístic (PDU) que, quan s’aprovi definitivament –ja està aprovat inicialment–, posarà les bases per a un futur pol d’activitat i empreses del sector biomèdic (‘biopol’) a 15-20 anys vista.

Precisament, per a la consecució d’aquest ‘biopol’ preveu el soterrament de la Granvia de l’Hospitalet, que no és «l’objectiu principal del pla, sinó una conseqüència del mateix per fer possible el projecte del pol biomèdic», afegeix Alvarín.

Notícies relacionades

Un incendi per una crema de matolls obliga a tallar les vies del tren a l'Hospitalet

La Generalitat i l’Hospitalet donen llum verda a un projecte de 144 milions per soterrar el tram final de la Granvia

En l’històric de grans transformacions urbanes locals hi figura en un lloc destacat la plaça d’Europa, que, amb el soterrament parcial de dos quilòmetres de la Granvia i la urbanització en un àmbit de 365.000 metres quadrats edificables, va marcar un precedent local en ‘model de ciutat’ de l’urbs.

Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet