Hospitalet

Hospitalet

Les claus urbanístiques de la segona urbs catalana

Soterrar la Gran Via, protegir Can Trabal i l’1,8% del PIB català: guia per entendre l’Hospitalet del futur

Soterrar la Gran Via, protegir Can Trabal i l’1,8% del PIB català: guia per entendre l’Hospitalet del futur

Manu Mitru

  • El PDU Gran Via-Llobregat, que preveu canvis de pes a la ciutat, es reformula integrant bona part de les crítiques mediambientals després del revés judicial

  • ¿Com afecta la ciutadania? ¿De quina manera hi ha influït la negativa judicial? Consulta-ho en aquesta guia per entendre com es projecta la gran ciutat catalana

7
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Després que els tribunals declaressin nul·la a finals del 2020 la reforma urbana més ambiciosa (al voltant d’un 8% del seu territori i una inversió total d’uns 202 milions d’euros) que l’Hospitalet de Llobregat, segona gran ciutat catalana, té a sobre de la taula, el Consorci per a la Reforma de la Gran Via de l’Hospitalet, entitat pública integrada per la Generalitat i l’Ajuntament de L’Hospitalet impulsora del projecte, es va posar a treballar en un nou Pla director urbanístic Gran Via-Llobregat (PDU), l’instrument base del projecte que va ser objecte del revés judicial.

Entretots

¿Ets veí de L'Hospitalet? Parla'ns de la teva ciutat

Publica a Entre Tots la teva experiència en primera persona vinculada a la gran ciutat catalana

Notícies relacionades

¿Quines implicacions per a la ciutadania de l’Hospitalet preveu la reformulació del PDU? ¿Què ha variat en relació amb la remodelació urbana que no va passar el filtre judicial? ¿Quan està previst que es posi en marxa? EL PERIÓDICO l’Hospitalet ha preparat la següent guia de claus per entendre l’Hospitalet del futur.

Els antecedents judicials, pas a pas

El març del 2017, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va aprovar el PDU Gran Via-Llobregat per reformar el sud de l’Hospitalet des de la plaça Europa fins al riu Llobregat. Davant un recurs contenciós administratiu presentat per Canviem l’Hospitalet (ICV-EUiA i Alternativa Pirates), actualment traduït en l’espai d’En Comú Podem l’Hospitalet (comuns), el novembre del 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar nul el pla. Aquesta nul·litat de ple dret es va repetir pocs dies després, aquesta vegada davant una acció judicial d’ERC, CUP i l’entitat ecologista Depana. En la primera nul·litat, el TSJC va apel·lar a una qüestió competencial: apuntava l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i no la Generalitat, com a competent per impulsar el pla. En la segona, el tribunal va criticar la incorrecta ubicació de les zones verdes que preveia el projecte. Des d’aleshores, les inadmissions de recursos interposats per la Generalitat, l’Ajuntament de l’Hospitalet i el consorci s’han anat succeint. L’última, a principis d’aquest mes de juny, quan la Sala Contenciosa Administrativa del mateix TSJC va inadmetre un recurs de cassació per interès cassacional objectiu al·ludint novament a la falta de competència de la Generalitat en relació amb el primer PDU, «en detriment» de les «ignorades» competències metropolitanes. En qualsevol cas, en l’actualitat, quan ja s’està treballant en una reformulació completa del pla, tot aquest històric judicial queda en un segon pla, més enllà dels efectes reals que té sobre el nou PDU.

¿Com afectaria la reordenació a la ciutadania?

El primer que s’ha de tenir en compte sobre els efectes reals que, en cas de tirar definitivament endavant, tindria per a la ciutadania el nou PDU, és que és un projecte per als «propers 15 o 20 anys», puntualitza Raúl Alvarín, director del Consorci per a la Reforma de la Gran Via. A partir d’aquí, la potencial reordenació urbanística comprèn canvis substancials. El primer, el soterrament de la Gran Via de l’Hospitalet, que no és «l’objectiu principal del pla sinó una conseqüència», afegeix Alvarín, una cosa que segons el seu parer no aclaria del tot el primer PDU. Conseqüència, concretament, de la creació d’un pol d’activitat biomèdica (‘biopol’) que doni encaix a un clúster –un conglomerat– d’empreses vinculades a la biomedicina en què tindrien presència l’Hospital de Bellvitge; el campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB); I’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Iidibell), i l’Hospital Duran i Reynals, seu de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Segons càlculs d’un estudi que el mateix consorci va encarregar a la UB, aquest clúster biomèdic, a ple rendiment, generaria potencialment una riquesa de fins a l’1,82% del PIB total de Catalunya (uns 6.800 milions anuals), la qual se sumaria a la potencial creació d’uns 29.000 llocs de treball a l’Hospitalet, especifica Alvarín.

¿Què varia en relació amb l’anterior PDU?

La principal variació de la reformulació del PDU en relació amb la versió tombada pels tribunals és la justificació de l’interès supramunicipal no només en l’àmbit metropolità, sinó en l’àmbit català com a «projecte de país». L’informe economicofinancer de l’anterior versió del PDU únicament i exclusivament apel·lava a la repercussió de la reordenació en les finances municipals de l’Hospitalet. «És evident que la seva influència va molt més enllà, però, al veure que únicament es feia menció a les finances locals, el jutge va tenir raó al dir que l’interès supramunicipal no estava justificat», assumeix Alvarín. Segons interpreten el director del consorci i Víctor Contreras, enginyer i cap tècnic de l’entitat, no és que el jutge, en abstracte, digués que la Generalitat no és competent per impulsar qualsevol PDU de l’Hospitalet, sinó que no ho era concretament en relació amb el text anterior, centrat únicament en les finances locals del municipi. És per això que el nou projecte emfatitza la creació del ‘biopol’ i el potencial 1,8% del PIB català com a arguments que justifiquen l’interès territorial del projecte, una cosa que, afegeix Alvarín, va declarar la Comissió de Territori de Catalunya a finals del 2020. Davant la possibilitat que els tribunals hipotèticament poguessin tornar a tombar el projecte per trobar-hi a faltar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), des del consorci responen: «En aquesta ocasió, el document de declaració de justificació territorial és molt sòlid. A més, just ara estem constituint una comissió mixta entre el Departament de Territori i l’AMB que exigeix la llei, cosa que és una motivació reforçada de l’interès supramunicipal».

Les crítiques mediambientals que compra el nou pla

Malgrat que els tribunals, més enllà de la incorrecta ubicació de determinades zones verdes, no van entrar a discutir el fons del PDU, des del consorci remarquen que la nova ordenació compra la majoria de crítiques mediambientals de l’oposició. ¿Les haurien inclòs en cas de no haver-hi hagut el revés judicial? «Això no ho sé», respon el director Raúl Alvarín, «però com que existia la reivindicació hem volgut incloure-les per buscar el màxim consens entre grups polítics, entitats i ciutadania». Així, la reformulació del pla contempla ara la preservació, com a zona de connexió ecològica de l’Hospitalet amb el riu Llobregat, del 85% de l’ús agrícola de la masia de Can Trabal –principal cavall de batalla de l’oposició–, «l’únic espai agrícola que queda al territori metropolità comprès per les rondes», afirma Alvarín; la rebaixa de l’edificabilitat del projecte en un total de 70.000 metres de terra edificable, i la no-inclusió de zones verdes «en nusos viaris sense accés», tal com exigia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva segona sentència.

Terminis i procés participatiu: així està el PDU avui

La reformulació del PDU, encara en fase d’avantprojecte, està actualment en ple procés participatiu de ciutadania, entitats i grups polítics. Des del consorci preveuen que la seva aprovació provisional es pugui produir entre setembre i octubre d’aquest 2022; la definitiva, el març del 2023, just abans de les eleccions municipals (el 28 de maig del 2023). El procés participatiu actual, encara en marxa, ha registrat l’exigua participació de 141 persones amb 43 aportacions a la reformulació del pla, basades majoritàriament en la sensibilitat mediambiental pròpia dels temps, un paradigma que des del consorci asseguren haver tingut en compte en el nou PDU. Malgrat la baixa participació en aquest procés, hi ha dos amplis consensos fonamentals: el soterrament de la Gran Via i la creació del clúster de biomedicina. Així ho afirma Antoni Garcia (ERC), líder de l’oposició a l’Hospitalet, que malgrat assumir el consens explicita certes «línies vermelles»: aconseguir que la protecció agrícola de Can Trabal arribi al 100%; incloure en el nou PDU la masia de Torre Gran, i reduir l’edificabilitat amb òptica mediambiental encara més. En termes similars s’expressa Ana González, portaveu dels comuns de l’Hospitalet. «Tot i que estem contentes que les nostres reivindicacions es contemplin en el nou PDU, i malgrat que sempre hem estat d’acord amb la creació del ‘biopol’ i el soterrament de la Gran Via, ens continua preocupant la falta de concreció, perquè no sabem quines empreses podrien venir, així com la connexió del transport públic i la volumetria», argumenta González. Tant ERC com comuns plantegen la possibilitat de sotmetre la decisió sobre el nou PDU a un referèndum local, «una consulta ciutadana vinculant», fórmula que en el dia d’avui no està a sobre de la taula. Per la seva banda, Miguel García, portaveu de Ciutadans a l’Hospitalet, posa èmfasi en l’«excessiva volumetria» del pla, «sobretot tenint en compte l’escandalosa densitat de població de la ciutat»; en la necessitat de plantejar una infraestructura de transport públic, «perquè només ens faltava més contaminació», i en els dubtes que els suggereix «d’on sortiran els milions que requereix la inversió», conclou el regidor.

Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet

Temes:

Ajuntaments