L’àrea metropolitana de BCN ha perdut la meitat de les seves oficines bancàries en els últims set anys

Les dades del Banc d’Espanya parlen per si sols: el març del 2015 hi havia registrades en el territori de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona un total de 2.123 oficines d’entitats de crèdit (bancs i cooperatives de crèdit); el desembre del 2021, la xifra es redueix a 954 oficines registrades, cosa que suposa el tancament de la meitat (el 55%), una proporció superior a la del tancament a Catalunya (53%) i Espanya (39%) durant el mateix període.

Per municipis, l’esmentada proporció de sucursals clausurades es compleix en bona part de l’entorn metropolità. Barcelona, que el 2015 en tenia 1.294 i avui una mica menys de la meitat (unes 560), és, amb molta diferència, la ciutat metropolitana que més oficines ha perdut en termes absoluts (ni més ni menys que 734, un 56,7%), seguida de l’Hospitalet de Llobregat (-68); Badalona (-57); Cornellà de Llobregat (-30); i Santa Coloma de Gramenet (-25). Explora aquestes variacions a la següent taula.

Però no és la capital catalana, tanmateix, la de més variació en termes relatius, ja que fins i tot hi ha urbs on la caiguda ha sigut de més del 60%. És el cas de Montgat (71,4%, de 7 a 2 oficines), Sant Vicenç dels Horts (63,6%, d’11 a 4), Ripollet (62,5%, de 16 a 6) o Sant Just Desvern (61,5%, de 13 a 5). Viladecans, per la seva banda, és el municipi metropolità de més de 50.000 habitants –uns 66.700– que registra més caiguda d’oficines (62%, de 29 a 11), una cosa que «preocupa» el consistori, que ha expressat el seu «malestar» a les entitats bancàries, sobretot per com la conjuntura castiga la gent gran, apunten fonts municipals de Viladecans.

Segons el parer de Santiago Simón, professor d’Economia, Finances i Comptabilitat d’Esade, el fenomen del tancament d’oficines s’explica essencialment per dues causes. En primer lloc, la digitalització del sector, accelerada per la pandèmia: «Internet s’ha imposat i la necessitat de retirar efectiu és cada vegada més minoritària», afirma Simón. I en segon terme, els costos: «No podem demanar als bancs que siguin oenagés: quan les oficines no són rendibles, les tanquen», continua Simón, que apunta que, «en tot cas, ha de ser el regulador qui intervingui a favor dels drets d’una minoria com la gent gran, que tenen tota la raó de ser».

Consultada per quines són les alternatives per a la ciutadania, l’Associació Espanyola de la Banca (AEB), la patronal bancària que agrupa els bancs amb més implantació territorial a l’Estat –Caixabank, el Santander, el Sabadell i el BBVA–, apel·la al compromís de la banca de millorar el servei a la gent gran a les oficines. «El compromís dels bancs és ampliar els horaris d’atenció presencial i reforçar l’atenció personalitzada a la gent gran i amb discapacitat», asseguren fonts de l’AEB. Fonts de Caixabank, l’entitat amb més implantació espanyola, posen en valor la «creació d’un equip de 2.000 consellers sèniors» enfocat a la gent gran.

Urbs més poblades: una oficina per cada 4.000 persones

Tot i que la proporció del tancament d’oficines és generalitzada a l’àrea metropolitana, sí que s’aprecien diferències entre localitats quan es calcula la relació entre les seves oficines registrades i les seves poblacions.

Prenent com a punt de partida que, de mitjana, a l’àrea metropolitana hi ha una oficina per cada 3.460 habitants, actualment són 24 de 36 les urbs que superen aquesta ràtio, entre les que destaca extraordinàriament Badia del Vallès amb només una oficina, concretament del Banc Sabadell, per a tota una ciutat de 13.200 habitants (actualment no hi ha regulada a Espanya una ràtio legal mínima).

Però més enllà d’aquesta excepció no representativa, el que sí que es pot llegir com a tendència són les altes ràtios de les ciutats metropolitanes més poblades (més de 50.000 habitants), com Viladecans (una oficina per cada 6.000 habitants), que duplica la mitjana metropolitana; Badalona (una per cada 5.100); Castelldefels (una per cada 4.800); o Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Boi de Llobregat (una per cada 4.400). En aquestes localitats, de mitjana, una oficina bancària atén potencialment avui el doble d’habitants que el 2015. «Estem molt preocupats: alguns dels nostres barris amb un alt percentatge de població envellida s’han quedat sense oficines», exclama Rubén Guijarro, alcalde de Badalona, una de les urbs més afectades.

Antoni Garrido, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, al·ludeix a la densitat de població com a factor clau per explicar el fenomen. «En poblacions molt denses, on els habitants estan molt concentrats en relació amb l’espai, als bancs els ha costat menys tancar oficines aquests anys. És lògic que en ciutats amb menor densitat la tendència sigui menys marcada», assenyala Garrido, que cataloga de «bestial» la variació d’oficines per habitants, «sobretot des d’abans de la crisi del 2008, quan a Catalunya hi havia de mitjana d’una per cada 900 persones».

«És evident que la renda dels clients influeix»

Si es creuen les dades d’oficines registrades del Banc d’Espanya amb les dades de població més gran de 65 anys i renda (base imposable de l’IRPF) publicades per l’Institut Català d’Estadística (Idescat), el tancament d’oficines repercuteix en els municipis de manera similar, independentment de l’avançada edat de la població i la seva renda.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

Ara bé, si es captura la ‘foto fixa’ actual, amb dades de finals del 2021, sí que és possible concloure que, de mitjana, en els 18 municipis metropolitans amb rendes més altes hi ha una oficina per cada 3.090 persones, mentre que a les ciutats amb rendes més baixes hi ha una sucursal per cada 4.390 habitants. És a dir: potencialment, l’oficina d’una ‘urbs amb renda baixa’ atén 1.300 persones més que la d’una ‘urbs amb renda alta’.

En aquest sentit, el professor Simón opina que «és evident que la renda dels clients influeix: si és alta, els clients són més saborosos per al banc, que ho tindrà en compte per mantenir l’oficina». El professor Garrido, en canvi, no considera que la renda sigui en l’actualitat una variable determinant per a la caiguda d’oficines, «com sí que ho són la reducció de costos o les fusions [van ser paradigmàtiques les de Catalunya Banc i el BBVA el 2016 i la de Caixabank i Bankia el 2020]», però admet que sí va poder ser-ho en el moment inicial en què els bancs van estudiar la seva expansió territorial.