Anar al contingut

ELS ALCALDES FAN BALANÇ | L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

Núria Marín: «Els nous hotels ens permeten finançar les llars d'infants de l'Hospitalet»

La primera edil de l'Hospitalet conversa amb EL PERIÓDICO en el marc d'un cicle d'entrevistes de balanç del mandat amb alcaldes metropolitans

"Sempre he estat disposada a ajudar per resoldre el problema polític més greu dels últims anys", apunta Marín sobre el seu paper en la qüestió catalana

Manuel Arenas Joan Salicrú

Núria Marín (l’Hospitalet de Llobregat, 1963), que va arribar a l’alcaldia de l’Hospitalet el 2008 per succeir Celestino Corbacho, fa balanç del mandat posant de relleu el diàleg local i amb les administracions supramunicipals, especialment sobre el soterrament de les vies del tren, demanda històrica sobre la qual el Govern espanyol ha contret un compromís amb el consistori català. La socialista, que imputa al procés una “incidència sense comparació amb la història política que jo he viscut”, reivindica un pragmatisme social i urbanístic que contrasta amb el model de Colau a Barcelona. "Estàvem abocats a ser un suburbi i som la segona ciutat de Catalunya", emfatitza Marín com a carta de presentació de l’Hospitalet de Llobregat.


Pregunta (P). En la seva compareixença de principis de febrer, va proposar nous reptes de ciutat –la nova plaça Europa o l’operació d’accessibilitat a Bellvitge– i va donar per encarrilats temes que han costat tants esforços, com ara el soterrament de les vies del tren. ¿No és un plantejament excessivament optimista?

Resposta (R). El soterrament de les vies, com a projecte estratègic a mitjà termini, és una obra que canviarà la ciutat. I lliga amb un altre projecte estratègic: el nou intercanviador de la Torrassa. També parlem de la transformació de la Gran Via des de la plaça d’Europa fins al riu, cosa que permetrà que el clúster biomèdic tan potent que tenim pugui créixer. El projecte generarà 20.000 llocs de treball; és essencial tant per a l’Hospitalet com per a Catalunya, perquè parlem d’un gran pol sanitari biomèdic del sud d’Europa.

Aquests projectes ja estan encarrilats; no, executats; els projectes executius estan en marxa: seran un present d’aquí poc. Dels nous projectes, un de potent a nivell metropolità és el de la ‘nova plaça d’Europa del nord de la ciutat’, a Can Rigalt, sobretot en termes de salut i esport. És en un espai del barri de Pubilla Cases equivalent a 21 illes de l’Eixample de Barcelona. Ara és el moment per reactivar el pla previst i dibuixar allí el complex esportiu l’Hospitalet Nord i el nou hospital. És cert que fa uns quants mesos vam tancar un acord amb Salut per millorar equipaments sanitaris, però continuem tenint un problema: molts ciutadans han de sortir de la ciutat per rebre atenció hospitalària. Això no pot ser i ens hem plantat.   

L’altre gran projecte és sobre una reflexió general que concretem en un barri, Bellvitge: necessitem llars dignes i amb serveis del segle XXI; no podem permetre que el nostre parc de vivenda sigui del segle passat. Des que es va construir aquest barri, fa 50 anys, no sabem per què, però els ascensors no paren a cada replà, sinó entre dos replans, i els ciutadans han de pujar o baixar 7 esglaons per entrar a les seves cases. Amb els anys, la població ha envellit i això ara sí que provoca problemes de mobilitat. Per això trobarem una solució tècnica perquè els ascensors arribin als replans i un finançament per possibilitar aquesta rehabilitació a través d’un acord entre el Consorci Metropolità de l’Habitatge, el Banc Europeu d’Inversions i nosaltres.   

"El soterrament de les vies del tren és una obra que canviarà l’Hospitalet com a ciutat"

Núria Marín

Alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat

P. Sobre el soterrament de les vies del tren, ¿per què ho dona per fet sense haver començat encara les obres?

R. El soterrament de les vies ha costat molt, moltíssim, i ha sigut possible gràcies al consens de tots els grups polítics de la ciutat i al fet que ens hem barallat amb càrrecs de tots els colors polítics i amb moltíssima gent del ministeri. Vam tenir un primer acord amb el Govern del PP i un segon amb el del PSOE. Ara estem amb la licitació dels projectes executius; els dos projectes ja s’estan dibuixant i d’aquí molt poc estaran finalitzats. S’està fent l’estudi mediambiental que va associat a aquesta gran obra i ja s’han licitat alguns elements complementaris. Si en algun moment de la nostra història hem cregut que això seria una realitat, aquest moment és avui. 

Serà una obra llarga i, per tant, no ens en desentenem, ni de bon tros, però passa a ser un tema a gestionar ja encarrilat. Posem sobre la taula nous projectes a estudiar, amb ambició. Projectes interessants tant per als ciutadans de l’Hospitalet com per als de Catalunya, perquè estem parlant de projectes [el soterrament de les vies] que també milloraran el dia a dia de Rodalies a tot Catalunya.

Per a nosaltres, el gran avantatge com a ciutat és soterrar 6 quilòmetres de via i generar un pulmó verd al mig de la ciutat, que quedarà definitivament cosida, perquè eliminarem aquesta cicatriu que ha trencat històricament l’Hospitalet. Però si ho mirem des d’un zoom més ampli, estem generant que la xarxa de Rodalies sigui xarxa del segle XXI i no del segle XIX o de principis del XX.

P. ¿El termini del soterrament es manté, llavors?

R. El termini és començar el 2020. Aquest 2019 acabarem de tenir el projecte i a partir d’aquí s’haurà d’aprovar i s’hauran de licitar les obres. Entenem que el 2020 podríem començar l’execució de les obres. Serà una obra llarga, perquè és complexa, però, quan abans comencem, abans acabarem.

P. Parlem de les prioritats dels veïns de l’Hospitalet. Quan li pregunten coses pel carrer, ¿percep que les demandes de la gent han canviat en relació amb quan va començar la crisi?

R. Fa anys, els ciutadans t’expressaven la falta de feina dels seus fills o la seva família i els problemes que això suposava. Avui dia no dic que això no passi, perquè sempre hi haurà un nombre d’aturats que serà molt difícil de col·locar, però en general l’economia comença a moure’s d’una manera que fa que les prioritats o les queixes dels veïns canviïn. 

L’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, al seu despatx. / MAITE CRUZ

P. ¿Quines qüestions concretes li fan arribar?

R. Qüestions de neteja, de convivència, un carrer mal asfaltat. Que si el CAP està saturat, que si les llistes d’espera són massa llargues, que si la reforma d’una escola no acaba d’arribar perquè la Generalitat no l’acaba... Plantegen aquestes qüestions tot i que moltes vegades sàpiguen que la competència no és nostra. En virtut de la proximitat de la política local, el primer a qui ho expliquen és al seu alcalde. I, després, tu ja t’apanyaràs per detectar a qui ho has de comentar.

En aquest mandat, hi ha hagut un gran nivell d’incidència política aliena. Els fets del procés es van viure amb màxima preocupació: gent que se’m va posar a plorar, gent molt preocupada que em deia “on arribarem” o “ com és possible que estiguem així, si tota la vida m’he sentit molt a gust a Catalunya i a l’Hospitalet...” Aquesta és una ciutat on sempre ha arribat molta gent, de diferents punts d’Espanya i del món. I, entre tots, hem fet una ciutat que ha canviat. Ens sentim orgullosos, hem canviat la nostra història: estàvem abocats a ser un suburbi i som la segona ciutat de Catalunya. 

A més, s’ha intentat que els municipis tinguessin un protagonisme en el procés i per a mi ha sigut un error. Terrible. Jo soc alcaldessa de tots els ciutadans i ciutadanes, m’hagin votat o no. I, si s’ha de dividir els ciutadans entre bons i dolents, probablement l’alcalde no pot fer el paper que li correspon. L’alcalde no pot ser bo o dolent, sinó que ha de mantenir-se fins al final com l’alcalde de tots. I això, desgraciadament, en aquests últims mesos i anys no s’ha acabat de produir.

P. ¿Fins a quin punt ha dificultat això la governabilitat de la ciutat?

R. Hi ha hagut molt soroll. S’ha de parlar en positiu: no podem estar permanentment pensant que no és possible el diàleg. Nosaltres ho hem aconseguit; aquesta és una ciutat exemple que, si les coses es volen fer, es poden fer. Des del 2015 fins ara hem dut a terme quatre pactes: educació, ocupació, salut i comerç, en què han intervingut partits polítics, sindicats, representants empresarials i les comunitats de cadascun d’aquests temes.

També hem aconseguit, malgrat les diferents ideologies, i no crec ser sospitosa de tenir la mateixa ideologia que qui governa la Generalitat, pactes en matèries diverses: infraestructures, salut, educació... és la meva obligació com a alcaldessa intentar arribar a acords amb altres institucions de les quals depenen els interessos dels ciutadans. I això ha sigut possible, malgrat no haver estat acompanyats amb un clima afavoridor per arribar a pactes.

També amb l’Estat: hem aconseguit convenis per al soterrament de les vies, tot i la situació complexa entre Catalunya i el Govern espanyol. I també hem aconseguit un altre conveni positiu per als ciutadans de Gornal i Bellvitge: per fi, aquest mes de febrer, comença la instal·lació d’ascensors per fer accessible una estació en què s’han de pujar i baixar 33 esglaons. 

"La qüestió catalana ha tingut una incidència sense comparació amb la història política que jo he viscut"

Núria Marín

Alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat

P. ¿La incidència de la qüestió catalana ha sigut la principal dificultat del seu mandat?

R. Ha tingut una incidència sense comparació possible amb la història política que jo he viscut, però la crisi econòmica també ha sigut molt dura. Ha afectat de ple les famílies, sobretot les treballadores. Hem hagut de canviar les prioritats i, abans que res, acompanyar aquelles famílies que d’un dia per l’altre perdien la seva feina. Persones que es consideraven de classe mitjana passaven a haver d’anar a serveis socials perquè no podien menjar. És tan dur com això.

Això ha fet que multipliquéssim per nou les beques de menjador en un moment en què, a més, ens hem sentit molt sols; crec que s’ha de dir: els municipis ens hem sentit sols en l’acompanyament de les famílies, perquè, en el pitjor moment, la Generalitat ha mirat cap a una altre costat; l’Administració de l’Estat, també. Segurament, si haguéssim treballat conjuntament per veure com reactivàvem l’economia, com acompanyàvem les famílies, com podíem dotar de més recursos o prioritzar els recursos entre tots... les famílies no s’haurien vist tan soles.

P. A l’octubre va anunciar que es construirien nou hotels nous a la ciutat. ¿Fins a quin punt és això sostenible turísticament per a l’Hospitalet?  

R. De moment, de massificació turística... no en tenim. Ara tenim 14 hotels amb 4.000 places hoteleres; tenim una planificació, no improvisem, de manera que se’n poden construir 7 o 8 més; la construcció d’algun començarà ja, concretament al març, a la plaça d’Europa, davant de la Fira.

Això no és fruit de la casualitat. El 2013, en la primera conferència anual, vaig parlar del turisme com a nou sector econòmic i alguns somreien, ho recordo. En aquest moment, a l’Hospitalet hi ha 5.000 persones empleades en el sector turístic i això significa que és el tercer sector d’ocupació de la ciutat. Per tant, després de la la crisi econòmica, el que hem fet és pensar com podem ajudar el desenvolupament econòmic perquè els nostres ciutadans puguin tenir una oportunitat. 

Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet, durant l’entrevista amb EL PERIÓDICO. / MAITE CRUZ

P. ¿Què contesta a la recurrent crítica ciutadana de “mira, munten grans hotels, però després no hi ha diners per a les llard d’infants”?

R. Nosaltres va heretar una ciutat per fer. S’havien construït vivendes, però no equipaments ni zones verdes. Des del 1979 no hem parat de fer equipaments, llard d’infants, residències per a persones grans... algunes coses depenen de la Generalitat i d’altres de l’Ajuntament. Hem d’explicar, i en això s’ha de fer pedagogia, que per a l’Hospitalet és important que hi hagi hotels, perquè generen economia i impostos. És una activitat que permet la redistribució d’impostos en forma de projectes socials que arriben als barris.

No em plantejaria fer tres noves llars d’infants, de les quals ja hem encarregat els projectes executius, si no tingués hotels; l’IBI [Impost sobre Béns Immobles] i l’IAE [Impost sobre Activitats Econòmiques] d’aquests hotels ens permeten finançar les places de les llars d’infants. ¿Que no són insuficients? Doncs en farem més, però també hem de reclamar qui té la competència que aporti recursos. Ja l’hi hem dit al conseller Bargalló: hi ha una assignatura pendent en aquest país, que és recuperar el finançament que duia a terme la Generalitat de l’etapa 0-3. 

P. Durant aquest mandat, s’ha pogut observar com Barcelona frenava i, d’alguna manera, l’Hospitalet es beneficiava del que la gran ciutat rebutjava. ¿Ha fallat la interlocució amb Colau?

R. Hi ha polítiques en què el zoom no pot ser el de ciutat, sinó que ha de ser més general: mobilitat, vivenda, turisme, seguretat, convivència... temes que no podem treballar només des de de la ciutat. Puc entendre que determinats barris de Barcelona estiguin saturats, però si parlem del turisme amb visió metropolitana... a l’Hospitalet no hi ha saturació, i en altres ciutats de l’entorn, tampoc. Hem de veure com donem sortida a un sector que ens interessa, el turístic, en el nostre cas vinculat a negocis. Discutim què pot aportar cada ciutat i com potenciem la marca Barcelona. Tenim la marca i un entorn fabulós: la Fira, el port, l’aeroport, zones logístiques... ¡Treballem junts! Si som intel·ligents i actuem amb visió metropolitana, podrem competir en la primera divisió mundial de ciutats.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha treballat molt, però hem de fer un pas més: l’AMB ha de tenir més competències, més recursos... i retre comptes. En aquests moments, l’AMB és més la suma de voluntats dels municipis i crec que hem de fer un pas més, que sigui reconegut en la nostra Constitució i que puguem escollir a través d’elecció directa qui és el que governa l’AMB i, per tant, qui ret comptes de qüestions com el turisme o com la vivenda.

La vivenda, per exemple, és un problema molt complex que no resoldrem des dels ajuntaments, que no tenen ni les competències ni els instruments, si no ens alineem amb l’Estat i la Generalitat. No podem enganyar la gent; no podem generar-los falses expectatives. 

"L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha de fer un pas més i escollir qui governa i ret comptes"

Núria Marín

Alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat

P. Respecte a la seva proposta d’elegir un alcalde per a l’AMB, ¿podria ser aquesta persona alcalde de l’Hospitalet i al mateix temps alcalde de l’AMB? 

R. Per què no. No necessàriament, però podria ser.   

P. Pràcticament totes les polítiques dels municipis de l’AMB podrien ser conjuntes. ¿Quines competències els quedarien als municipis en aquest esquema?

R. No crec en la idea de les competències exclusives o compartides. No sé quines competències quedarien de cada administració, ja ho veurem. Jo de moment plantejo una reflexió. Anem enrere en el temps: anàvem a molta velocitat fins que Jordi Pujol va decidir suprimir la Corporació Metropolitana el 1987 i va frustrar la manera de fer de l’alcalde Maragall, perquè ho va considerar un contrapoder. Això va generar que, a partir de llavors, comencés una dinàmica de més voluntarisme, de mancomunar serveis com ara les escombraries, el tractament de residus, temes de transport... poca cosa més. D’un temps cap aquí és cert que hem fet un pas endavant; ja no és un tema voluntari, sinó que hi ha una llei de l’AMB.

Ara això també es queda curt. ¿Té sentit que Mataró no sigui dins d’aquesta AMB? ¿Té sentit que no hi siguin ni Sabadell ni Terrassa? Jo penso que no... si parlem d’aquest AMB des d’un punt de vista econòmic i d’enfortiment de la marca Barcelona... hi han de ser. Hem de fer passos endavant; no podem tenir por. A l’Hospitalet hem sigut capaços de canviar el rumb d’una ciutat que podia haver quedat com a suburbi i que ara és la segona ciutat catalana en aportació de PIB. ¿Com? Treballant junts. Es pot fer si no ens posem a pensar en altres coses. Hem de barallar-nos menys i treballar més junts.     

P. En els últims mesos, s’han clausurat fins a cinc locals a l’Hospitalet per diferents temes –prostitució encobertadeficiències higièniquesmanca de salubritat–... ¿A què es deu aquest ‘boom’?

R. No és un ‘boom’; per a nosaltres l’activitat econòmica és molt important; volem que tothom es pugui guanyar la vida, però sense atemptar contra la salut pública ni tampoc fent la vida impossible al veïnat. Per tant, tenim tota la mà dura que s’ha de tenir perquè els comerços compleixin les normes. 

P. ¿Creu que aquestes circumstàncies, lligades a operacions contra el tràfic de drogues a la ciutat, augmenten la percepció d’inseguretat ciutadana? ¿Pot ser aquest el gran tema de campanya de les municipals?

R. Cada vegada agafa més protagonisme. Quan vas i li preguntes a un ciutadà quin és el problema més greu que té, quan la gent no té feina... per a ell aquest és el problema principal. Quan tens determines qüestions bàsiques cobertes, vas a altres coses. Però hi ha diferència entre el que diuen els índexs i la percepció. Les dades ens diuen que l’Hospitalet és una ciutat segura, raonablement segura tenint en compte que és una ciutat gran, si ens comparem amb altres ciutats del nostre entorn.

Però les percepcions juguen en un altre camp; es genera una dinàmica en la qual, tenint en compte que la comunicació interna és el boca-orella, hi ha una transmissió que va més enllà. També, per interessos partidistes, es posen en relleu en les xarxes socials temes que estadísticament són menors. Al final ja no saps ja què és la realitat, què és un rumor... i, quan perdura el rumor, al final sembla que sigui la realitat.

És un tema molt complex; hem de lluitar contra aquestes sensacions i, al seu torn, millorar les qüestions de seguretat a partir d’instruments de proximitat, amb patrulles als barris, amb els agents cívics... De vegades, també passa que es confon el que és inseguretat amb incivisme. 

Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet. / MAITE CRUZ

P. En aquest àmbit és on l’extrema dreta posa el dit a la nafra. ¿Té la sensació que, malgrat haver intentat mesures socials, l’esquerra no acaba de saber governar el fenomen de la immigració?

R. No m’agrada parlar d’immigració, sinó de ciutadans. Quan dic que hem multiplicat per nou les beques menjador... no sé quants han nascut a l’Hospitalet i quants no. No m’interessa. Hem d’enfortir les polítiques socials, perquè no es generin aquests discursos que pensàvem que ja no existien... però que ara veiem que sí. ¿Quan hi ha un caldo de cultiu perquè apareguin aquests discursos? Quan ens barallem per la misèria.

Si tu, des de l’Administració, garanteixes que la persona que necessita un recolzament el tingui, independentment de la seva procedència, i tractes tothom com a ciutadà... aquests fenòmens d’uns contra els altres són més difícils de visualitzar. Nosaltres hem actuat sempre fent polítiques no discriminatòries. Aquí la normativa és igual per al que acaba d’arribar que per al que fa 50 anys que viu aquí. Són les nostres normes i tothom ha d’acatar-les. I potser tenen coses positives, però qui no les compleixi... no tindrà la connivència del seu ajuntament.     

P. Vostè és una de les dirigents locals catalanes que més vinculació ha tingut amb els esdeveniments del procés. ¿Com estan ara les relacions amb el Govern de la Generalitat? ¿S’ha vist últimament amb algun conseller?

R. ¿Jo? ¡Molt sovint! Sí, fa dues setmanes va venir la consellera de Justícia.

P. ¿I quina és la relació amb el Govern espanyol?

R. Amb l’Estat la relació personal ara és molt cordial, tot i que cadascú defensa el que defensa. Jo puc estar molt contenta amb el tema del soterrament del tren i amb els ascensors de Bellvitge, però continuo demanant ampliar un pas subterrani al barri del centre, perquè no hi passen un vianant i un cotxe. Hem de ser conscients que totes les coses alhora no es poden veure, però que amb cordialitat i carregats de raó... s’ha d’anar demanant el que convingui. 

P. ¿S’ha vist amb algun dels presos independentistes pels fets del procés? Per exemple, a l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, Jordi Cuixart li va demanar que l’anés a veure.

R. No, no he tingut cap... no s’ha donat la circumstància. A mi ningú m’ha demanat que hi anés.

P. En algun moment fins i tot semblava que vostè emergia com a possible punt de trobada entre els governs espanyol i català. ¿Es veu fent un rol d’intermediació?

R. Jo sempre he estat disposada a ajudar en benefici de resoldre el problema polític més greu dels últims anys. He parlat moltes vegades amb el president, el vicepresident, consellers, sindicats, rectors d’universitat, les principals institucions d’aquest país... per buscar solucions. Estic a disposició, si algú em necessita, de fer el que se’m demani. Però, vaja, el més normal és que les institucions es relacionin de tu a tu, de manera normalitzada. No podem viure de forma excepcional permanentment.  

P. ¿Com creu que la tensió pel judici i la qüestió catalana, que va molt més allà del merament local, pot afectar les pròximes eleccions municipals?

R. Us dic la veritat: no ho sé. Vull pensar que els ciutadans són prou madurs per diferenciar el que es vota en cadascuna de les eleccions. Estem vivint moments molt complicats i no sé quin efecte tindrà tot aquest ambient que ens queda per viure d’aquí a les municipals.

P. ¿Serà aquesta l’última vegada que es presentarà com a cap de llista?

R.  Vaig començar el 2008; han sigut anys plens de reptes que hem anat superant. Ara la ciutat viurà alguns dels moments més interessants de la seva història i... no em plantejo res. Em presento com a candidata i estic il·lusionada per liderar aquests canvis amb el meu partit i els meus veïns. Estic centrada a finalitzar els reptes del mandat i a enfocar els del pròxim. Una certa estabilitat política no és dolenta per a una ciutat, al revés.

P. Per acabar, ¿quina opinió li mereix la recent adhesió del seu predecessor, Celestino Corbacho, a la candidatura de Manuel Valls a Barcelona?

R. Crec que en política és molt important mantenir la coherència, el sentit comú i el compromís amb uns valors.

Més notícies de l’Hospitalet en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA