El Periódico de L'Hospitalet

Hospitalet

BALANÇ DE MANDAT DE NÚRIA MARÍN

L'Hospitalet tindrà una nova plaça d'Europa a Can Rigal, al nord de la ciutat

L'alcaldessa Núria Marín anuncia també una inèdita intervenció en 66 blocs de Bellvitge per millorar-ne l'accessibilitat i l'eficiència energètica

zentauroepp46841031 marin190205195637

zentauroepp46841031 marin190205195637 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Joan Salicrú

En la setena edició de la seva clàssica conferència anual, fixant-se un marc mental d’"atreviment", "valentia" i "decisió", l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, ha anunciat aquesta nit noves propostes perquè la ciutat faci un salt endavant en els pròxims anys. Així, "encarrilades" qüestions històriques com el soterrament de les vies del tren al seu pas per la segona ciutat de Catalunya o el soterrament i urbanització del nou passeig de la Granvia, Marín ha llançat en el marc de la seva conferència ‘Quan l’Hospitalet decideix ser atrevida’ un nou desafiament, de gran envergadura: la creació al nord de la ciutat, concretament a l’entorn de Can Rigal, a Pubilla Cases, d’una “nova plaça Europa”, el districte econòmic de l’Hospitalet inaugurat el 2007 i situat al pol oposat de la ciutat. “Serà una nova eina de transformació urbana, un nou espai de centralitat metropolitana on volem que siguin protagonistes l’esport i la salut”, ha anunciat.

Aquesta nova àrea, assegura Marín, serà un sector estratègic per a l’economia metropolitana,junt amb les universitats de la Diagonal i el Camp Nou, que rebrà l’impuls de dos motors importants: elComplex Esportiu l’Hospitalet Nord–un pol que ha d’atreure iniciatives que lliguin esport, salut, formació, turisme i investigació, i per al qual es posarà en marxa un concurs internacional d’idees– i el futur nouHospital General. Marín ha denunciat que ara molts hospitalencs han de desplaçar-se al Moisès Broggi de Sant Joan Despí i, d’altra banda, l’actual Hospital General ha quedat obsolet: “Es tracta d’una reivindicació veïnal i de l’equip de govern, que vaig traslladar novament a la consellera de Salut i en relació amb la qual hem decidit plantar-nos. Tenim dret a rebre assistència hospitalària de qualitat a la nostra ciutat”.

Marín ha admès que és un projecte molt complex, però en el seu discurs, pronunciat a l’Hotel Hesperia Tower, a Bellvitge, Marín ha emmarcat aquesta proposta dins de la necessitat decontinuar apostant per nous pols d’atracció econòmica, que transformin el territori i generin riquesa perquè aquesta es pugui redistribuir en forma de projectes socials als barris.  

Nou projecte d’accessibilitat als pisos de Bellvitge

I del macrourbanisme a la microcirurgia urbana. A molts blocs del barri de Bellvitge, que daten dels anys 60 del segle passat, l’ascensor no s’atura al mateix replà, sinó que ho fa set esglaons a dalt o a baix, cosa que dificulta l’accés a persones grans, amb mobilitat reduïda o a cotxes de nens o carretons de comprar.

Núria Marín creu que és moment d’abordar situacions com aquestes i, tot i que recorda que ningú li ha muntat una manifestació per aquest tema i en canvi pot ser que hagi d’afrontar-ne alguna segons com es desenvolupin els esdeveniments, va oficialitzar la voluntat de l’Ajuntament d’actuar de manera decidida a 66 blocs del barri, amb una solució tècnica que encara no està presa però que assegura que servirà de referència a l’hora de ficar-se en situacions semblants a tot Catalunya.     

El projecte, que s’està treballant des de fa dos anys, es durà a terme en col·laboració amb el Consorci Metropolità de la Vivenda de l’Àrea Metropolitana i el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i té per objectiu fer accessibles i eficients tots els pisos de Bellvitge. Així, el Consorci cobrirà el 30% del cost en una subvenció a fons perdut –no està concretat dels milions que parlem–, licitarà i farà les obres; el Banc Europeu d’Inversions generarà crèdits a interès zero per a les famílies, i l’Ajuntament  subvencionarà les famílies sense recursos, tot i que recuperaria la quantitat aportada en cas de venda del pis.  

De nou, l’alcaldessa de la segona ciutat catalana ha admès l’enorme complexitat de la proposta –implica posar d’acord a cada bloc 125 famílies, que hauran de pagar el 70% del cost de la remodelació– però ha assegurat que la ciutat “no pot perdre aquesta oportunitat”, lentament cuinada amb les altres institucions vinculades al projecte i que s’espera que doni el seu primer fruit en dos o tres anys.

I, de fet, ha situat l’actuació com una expressió genuïna de la voluntat general del govern municipal:“Bellvitge és com una metàfora del que hem fet en 40 anys d’ajuntaments democràtics i el que volem continuar fent. No hem de conformar-nos; sense aquesta actitud continuaríem sent un suburbi. I Bellvitge, el suburbi del suburbi. “Hem passat a ser la segona ciutat catalana, i volem anar més enllà”

Un alcalde per a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Finalment, Núria Marín ha apostat per donar un nou reconeixement a l’àrea metropolitana i dotar-la de poder institucional i polític efectiu, que permeti treballar en els grans reptes comuns. “En un món en el qual les àrees i les regions metropolitanes se situen en el centre de l’economia, la de Barcelona ha de superar ser només un instrument per mancomunar serveis”. Per això, l’alcaldessa de l’Hospitalet ha reclamat que“la presidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona sigui elegida directament per la ciutadania”.

Notícies relacionades

“No té sentit que els ajuntaments regulem assumptes com el patinet elèctric per separat. O en el tema turístic. I, d’altra banda, només podrem afrontar problemes com el de la vivenda si totes les administracions treballem juntes; però primer hem d’anar més enllà en la suma d’esforços en l’àmbit supramunicipal”, ha conclòs Marín, sabent que aquesta proposta aixecarà polseguera en diversos fronts.

Més notícies de l’Hospitalet de Llobregat

Temes:

Urbanisme