El Periódico de L'Hospitalet

Hospitalet

Gairebé el 8% del terme municipal

El pla per soterrar la Granvia a l'entrada de l'Hospitalet transformarà 994.000 m2 de sòl

La proposta inclou la creació d'un parc urbà de 27,9 hectàrees i l'impuls d'un clúster de recerca biomèdica

La alcaldesa de L’Hospitalet, Núria Marín, y el consejero de Territorio y Sostenibilidad, Santi Vila, ante una maqueta de la Granvia, en la presentación del PDU.

La alcaldesa de L’Hospitalet, Núria Marín, y el consejero de Territorio y Sostenibilidad, Santi Vila, ante una maqueta de la Granvia, en la presentación del PDU. / AYUNTAMIENTO DE L'HOSPITALET

4
Es llegeix en minuts
ACN / Q. F. / L'Hospitalet de Llobregat

El soterrament de la Granvia a l'entrada de l’Hospitalet transformarà 994.000 metres quadrats de sòl de la ciutat, el 7,96% del terme municipal. Així ho estableix el Pla Director Urbanístic (PDU) Granvia-Llobregat presentat aquest dimecres.

El pla preveu una actuació al llarg d'un tram de 1.000 metres de longitud a l'entorn de la via, entre la Ronda Litoral i el nus de la Marina, i inclou la creació d'un parc de 27,9 hectàrees i la potenciació d'un pols de recerca biomèdica, amb l'impuls de l'Hospital de Bellvitge i l'Institut Català d'Oncologia.

El PDU, que està ara en fase d'exposició pública, dóna continuïtat a la reforma que va crear la plaça d'Europa i el nou traçat de la C-31. Les obres podrien començar, una vegada acabat de redactar el projecte i realitzar la tramitació urbanística, d'aquí dos anys.

Es tracta d'un pla redactat pel Consorci per a la Reforma de la Granvia, integrat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, l'Ajuntament de l'Hospitalet i l'Institut Català del Sòl. Es calcula que la inversió per part del consorci seria d'uns 150 milions d'euros, si bé els responsables del projecte han deixat clar que tant el calendari d'obres com el pressupost van lligats al desenvolupament econòmic del país.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha destacat que el PDU Granvia-Llobregat és un "dels més transcendents" en què s'està treballant en aquests moments i ha assenyalat que és "d'interès metropolità" i "nacional". El conseller ha definit aquesta via, que és una de les principals portes d'entrada a Barcelona --amb una mitjana diària de 125.000 vehicles--, com una "gran espina". Vila ha rematat que és a la "part més densa de l'entorn metropolità" on "realment el país se la juga", per la seva "capacitat d'atractiu econòmic i residencial".

Més que "una transformació urbanística per cosir el territori"

El PDU ha de servir per donar continuïtat en un tram de 1.000 metres de l'avinguda de la Granvia cap al riu Llobregat amb tres objectius fonamentals: la creació de noves àrees d'activitat econòmica, l'ordenació del parc de Can Trabal i la transformació de l'últim tram de la Granvia en una via urbana. En aquest sentit, l'alcaldessa Núria Marín ha afirmat que el pla "no només" planteja una "transformació urbanística per cosir el territori" i ha subratllat la creació del parc i l'impuls del pols biomèdic.

La proposta urbanística s'abordarà de manera independent a la prevista integració ferroviària de les vies de Rodalies, mitjançant la construcció del nou túnel urbà de l'Hospitalet, pendent de dotació econòmica per part del Ministeri de Foment.

L'alcaldessa ha assenyalat que han decidit "tirar endavant" el pla perquè té un "territori estratègic en l'entorn metropolità" malgrat estar pendent de dotació la integració de les vies, contigües a l'àmbit d'actuació del PDU.

Un sector 1 amb el pols biomèdic

El document proposa la divisió de l'àmbit en tres sectors. En primer lloc, el sud de la Granvia, que, amb una superfície de 428.275 metres quadrats, incorpora el terreny triangular entre la Ronda Litoral i el traçat del ferrocarril de Vilanova. En aquest sector hi ha l'hospital Duran i Reynals, el tanatori municipal i les cotxeres de TMB, entre altres edificacions.

Juntament amb l'Hospital de Bellvitge, aquest sector engloba l'anomenat projecte Biopol'H, que pretén impulsar la investigació científica i el desenvolupament empresarial del sector biotecnològic i de la salut.

Pel que fa a la reestructuració del tronc central de la Granvia, el PDU redueix la superfície ocupada pels serveis viaris i manté la capacitat de trànsit actual, amb la previsió del cobriment parcial. També preveu la formació de calçades laterals, paral·leles al llarg de tota la via, destinades al trànsit local i amb voreres amples, integrades en la xarxa de carrers del municipi.

Aquest sector incorpora les connexions nord-sud a través de la Granvia ja coberta, la prolongació del carrer de les Ciències, de la rambla de la Marina i del carrer de la Feixa Llarga i, a més, la creació d'una calçada lateral al sud de l'actual Granvia que ha de permetre un passeig parc lineal verd per unir l'eix de la rambla de la Marina amb el parc de Can Trabal i el riu. S'hi proposen usos industrials, terciaris, oficines, comercials de dotacions i hotelers.

Un parc més gran que el de la Ciutadella

El sector 2 és el de Can Trabal, que es projecta com un gran parc urbà, de 27,9 hectàrees. Com a referències, el parc de la Ciutadella a Barcelona té 20,9 i el parc Catalunya de Sabadell, 26,8.

També es preveu la rehabilitació de les tres masies existents, així com l'execució del lateral nord de la Granvia i el pont de les rotondes situat a sobre de la C-31 de la nova ronda urbana, resultat d'allargar el carrer de la Feixa Llarga. En aquest sector, el sostre edificable se situarà majoritàriament al costat de l'extrem sud oest, amb façana a la Granvia.

Per últim, el sector 3 comprèn els sòls adjacents amb la carretera del Mig i el carrer d'Arquimedes, a tocar del terme de Cornellà, i amb una superfície de 58.732 metres quadrats. Part de la superfície es destinarà a l'ús dels equipaments municipals existents i, per a la resta, es delimita una unitat d'actuació amb usos terciaris, industrials, comercials i de dotacions.

Una transformació que dóna continuïtat a la primera fase

El Consorci per a la Reforma de la Granvia a l'Hospitalet, creat el 2002, va portar a terme la primera fase de la transformació d'aquesta via, entre els carrers de l'Escultura i de Miguel Hernández. Un projecte que va comportar el nou traçat de l'autovia C-31, la creació de la plaça d'Europa i la millora del FGC, amb una inversió total de 285 milions d'euros.

Notícies relacionades

L'aprovació final del document és competència del conseller de Territori i Sostenibilitat, una vegada resoltes les al·legacions i amb l'informe favorable previ de la Comissió Territorial d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Més notícies de l’Hospitalet