UNA història d'HORTA-GUINARDÓ... Palau de les Heures

Residència d'estiu en un castell francès

El Palau de les Heures i els seus jardins ara acullen una part del campus de la UB

1
Es llegeix en minuts
ANNALISA PALUMBO / BARCELONA

«La idea del meu pare era una casa on pogués allotjar còmodament la seva família», escriu Josep Gallart Folch en les seves memòries. El seu pare, Josep Gallart Forgas, va encarregar la construcció del Palau de les Heures, a Montbau (Vall d'Hebron, 171).

Indià nascut a la Bisbal d'Em-pordà, Gallart pare va fer fortuna a Puerto Rico amb les explotacions de canya de sucre. El 1893 va comprar la masia de Can Duran per 21.500 duros per convertir-la en residència d'estiu per a la seva família, i l'any següent va encarregar la construcció de la casa a August Font Carreres. L'edifici havia de ser més esplèndid que l'adjacent, propietat del marquès d'Alfarràs, que actualment forma part del parc del Laberint d'Horta. Font es va inspirar en els castells francesos i va dotar la casa de quatre torres rodones cobertes amb puntes còniques, un semisoterrani i tres plantes. La façana conserva una estàtua de terracota al·legoria de les heures. L'edifici tenia des d'una capella fins a un laboratori fotogràfic, situat a la torre de llevant.

Al llarg de la guerra civil, el palau va passar a mans de la Generalitat. «Durant un temps aquí va residir el president Lluís Companys», explica Jaume Busquets, professor de ciències socials a la Universitat de Barcelona (UB). «Llavors s'hi van construir galeries subterrànies per protegir-se dels bombardejos», afegeix. En les seves memòries, Gallart Folch va confessar haver enviat una fotografia aèria del Palau de les Heures a Kindelan, responsable de l'aviació franquista, perquè bombardegés la residència presidencial.

Notícies relacionades

Als anys 50, després d'una restauració ordenada per Gallart Folch, el palau va ser venut. Després, ja inhabitat, va patir robatoris i saquejos, fins a la seva adquisició, el 1958, per la Diputació de Barcelona. El 1992 la Fundació Bosch i Gimpera va restaurar el palau per convertir-lo en la seu dels estudis de formació continuada de les Heures, de la Fundació Bosch i Gimpera-UB.

«Per contemplar el palau en tota la seva esplendor s'hi han d'incloure els jardins dissenyats per  Adrià Piera», explica Busquets. D'estil francès i italià, es fonen en tres terrasses connectades per escales: el jardí dels Brolladors, el jardí dels Rosers i l'estany de l'Estrella.