María José Moscoso: "Competiré millor amb el meu nou fetge"

La carrera més important de María José Moscoso (Lugo, 1959), preparadora física i entrenadora d'atletisme, va començar el gener del 2013 quan li van diagnosticar un càncer hepàtic i li van fer un trasplantament de fetge. La seva carrera professional, amb alguns èxits a nivell nacional i internacional, es va interrompre. Però les seves ganes de tornar a competir i ajudar les persones que estan passant per un moment semblant poden molt més.

-El diumenge 21 de setembre, la Cursa Nick Horta celebrarà la seva cinquena edició amb sortida des del carrer de Tajo. ¿Com va començar?

-Al gimnàs on treballava, Nick (Font d'en Fargas, 6), havia muntat un grup de running i vaig pensar que seria una bona idea compartir la nostra passió amb el barri. A Horta ja existia una carrera popular, petitona, i en vam agafar el relleu.

-Ara està de baixa però segueix com a organitzadora. La seva experiència personal ha marcat a foc aquesta carrera urbana de cinc quilòmetres.

-Sempre hem donat els beneficis de la carrera a diferents entitats, però l'any passat vaig pensar que havíem d'ajudar la Fundació Institut de Recerca de la Vall d'Hebron (IRVH), perquè puguin seguir investigant i millorar els tractaments i la qualitat de vida dels pacients de càncer.

-L'important és participar i col·laborar amb la causa.

-Sí. Sempre n'hi ha cinc o sis que busquen fer un bon temps, i és molt maco veure'ls córrer, però la gran majoria només pensa a fer una mica d'esport i ajudar l'altra gent. L'any passat s'hi van apuntar gairebé 1.000 participants i vam donar 6.000 euros.

-¿Superaran aquestes xifres?

-Tant de bo. La popularitat de la cursa ha anat creixent des dels 300 que van participar en la primera. És difícil fer una previsió. L'ideal seria recaptar molts més diners, però per a això la cursa hauria de créixer molt i això és molt complicat per la mida del barri i del recorregut.

-¿Alguna novetat respecte a les anteriors edicions?

-Sí. La carrera sempre ha estat oberta a tothom, sense diferències, però aquest cop hem pensat en els més petits i joves amb síndrome de Down o qualsevol altra discapacitat. Ells i els nens menors de 10 anys només correran els últims 1.500 metres. La idea és que travessin junts la meta. La seva inscripció és gratuïta, i hi haurà samarretes i medalla per a tots.

-¿Vostè també correrà?

-M'encantaria. Podria per condició física, però em tocarà estar a l'altre costat, amb l'organització. Els doctors mai m'han prohibit córrer. Necessito córrer. És la meva forma de vida. Els primers dies després del trasplantament no podia ni caminar. L'operació és molt llarga i et destrossa. A l'octubre compliré un any amb l'òrgan trasplantat i estic aprenent a viure amb això.

-És un exemple a seguir per a molta gent. ¿Vostè també va tenir un referent?

-Em vaig posar en contacte amb el triatleta Nani López, que també va passar per una cosa semblant. Ell segueix competint. Em va ajudar moltíssim. És una bellíssima persona i també s'ha implicat en la Cursa Nick Horta.

-¿Com li ha canviat la vida?

-La malaltia sempre és present. Faig gairebé la mateixa vida, però abans era lliure: no tenia controls mèdics i no estava pendent de la medicació.

Notícies relacionades

El Sant Pau cura amb cultura

«Del parc del Guinardó surten moltes excursions»

-He llegit que el seu objectiu és tornar a competir com abans.

-¿Com abans? No. Millor. Se suposa que ara tinc un fetge sa i hauria d'ajudar-me.