«Quan sigui gran compraré el col·legi Menéndez Pidal»

Claudia Vega (Barcelona, 1999) tenia només 10 anys quan es trobava realitzant un esplai d'estiu al Centre Municipal de Pilota de la Vall d'Hebron i van arribar els encarregats d'un càsting per a una pel·lícula. La seva participació la va convertir en actriu de repartiment a Eva, el film de ciència-ficció del director Kike Maíllo.

Després d'això va venir el premiat curt d'Aitor Uribarri Horizonte, en què aquesta jove veïna d'Horta també va tenir un paper. El seu protagonisme en la taquillera Barcelona, nit d'estiu, de Dani de la Orden, que es va estrenar al setembre, però sobretot el més recent i gran èxit de Zipi y Zape y el club de la canica, la pel·lícula dirigida per Oskar Santos, ara als cines, han fet saltar Claudia Vega a la popularitat. La cinta inspirada en el còmic de José Escobar havia recaptat divendres passat tres milions d'euros gràcies als seus 500.000 espectadors.

Supercontenta per totes aquestes oportunitats sorgides de l'atzar de trobar-se al lloc on van anar a localitzar futurs actors, la jove de 14 anys compagina ara els seus estudis de tercer curs de l'ESO amb el seu itinerari com a actriu i amb el seu gran tresor: els seus amics. «És el més preat que tinc. Estic enamorada del meu barri perquè un barri comporta els espais i la gent, i jo aquí estic sempre amb els meus amics», expressa una jovial actriu que sent passió per una cosa tan senzilla com reunir-se amb els seus amics a les places del barri de Sant Genís dels Agudells.

Un districte i dos barris

«El meu barri és la Teixonera. Jo visc allà, però gairebé només hi vaig a dormir. Jo sento que casa meva és Sant Genís dels Agudells, perquè passo la vida aquí, amb els amics. Aquí, a més, hi viuen els meus avis», explica la veïna d'Horta amb un peu a cada barri.

Els seus amics són majoritàriament excompanys de classe del col·legi Menéndez Pidal, en què Vega va estudiar fins fa dos anys quan, de cop i volta, i per a sorpresa de tota la comunitat escolar, el centre concertat va anunciar que tancava les aules de Primària i Secundària per falta de matriculacions. «Vam passar plorant les nostres últimes colònies junts, al primer curs de l'ESO», assegura.

L'actriu, que interpreta l'únic personatge femení, Matilda, a la pel·lícula Zipi y Zape y el club de la canica, no té paraules per descriure els seus sentiments per les parets, les aules, els patis i les pistes esportives de l'escola en què considera que va ser més feliç que en cap altre lloc. Amb prou feines té paraules per detallar-ho, perquè va englobar moltes coses, però sí que té un desig clar: «Quan sigui gran, compraré el  col·legi i el reobriré perquè torni a funcionar», afirma convençuda l'exalumna. «Treballaré com a professora, perquè em trauré el títol de Magisteri, i seguiré com a actriu alhora, per guanyar els diners suficients. Després el compraré i en seré la directora», afegeix.

Claudia Vega estudia ara a l'escola Sadako (August Font, 5, al nord del districte veí de Gràcia), però a les places de Sant Genís dels Agudells hi ha els seus amics de sempre que comparteixen amb ella les seves estones lliures. «Acostumem a quedar els divendres a la tarda, de cinc a vuit, més o menys». «Ens hi podem arribar a ajuntar més de 20, gairebé sempre som més noies que nois. Parlem, fem una mica el burro i anem de plaça en plaça», detalla la veïna. «Sé que és difícil, però m'agradaria mantenir la relació amb tots els meus amics del barri passi el que passi», diu.

«Sempre hi ha algú més especial, i per a mi aquesta és Cristina Poyato, una amiga meva que viu un carrer damunt del meu. Amb ella ja jugava quan anàvem a la guarderia. Me l'estimo molt», puntualitza. «I per a tots aquests amics, els meus amics de sempre, jo segueixo sent la mateixa i em segueixen tractant igual que abans de sortir en la primera pel·lícula. I això m'encanta», confessa.

Batejar places i parcs

Notícies relacionades

El Sant Pau cura amb cultura

«Del parc del Guinardó surten moltes excursions»

El parc de la tirolina, el de Moisés, la plaça de la cistella i la de la rodona no són noms que figurin a la guia de carrers o en alguna placa que s'ubiqui als espais a l'aire lliure als quals Vega es refereix quan descriu els seus llocs habituals al barri de Sant Genís. Són només les denominacions que ella i la seva colla utilitzen per saber on es trobaran. Són petits o grans jardins, alguns amb gronxadors, molt valorats al barri. És tot el que li cal a Vega per disfrutar del seu barri.

Valora la senzillesa d'aquells espais, tant com la de la seva gent, sigui el senyor de la botiga de queviures o algun dels seus professors del Menéndez Pidal, com el fill del masover que va cuidar sempre la finca d'aquell col·legi en què va ser tan feliç qui ara assaboreix un gloriós any com a actriu.