Els últims de la Clota

Ana Ruiz té 85 anys i és viuda des de fa poc més de 10. Acaba de ser operada de càncer i viu amb la seva filla, Isabel, de 55 i una discapacitat intel·lectual greu. Viuen en una caseta a la Riera de Marcel·lí, un carrer petit i tranquil en l'antigament plàcid barri de la Clota, al districte barceloní d'Horta, ara envoltades de cases en ruïnes. Tenen un petit hort, un pati on la Isabel passeja i una relació gairebé familiar amb les veïnes. "A mi em treuen d'aquí i em maten. al barri ho tinc tot a mà, amb les veïnes, que m'ajuden, i la nena igual. Jo no me'n vull anar. No he sortit mai d'Horta", apunta la dona, una de les quatre famílies que queden al seu carrer, afectada per un pla urbanístic que pretén convertir aquesta barriada en un gran parc.

Notícies relacionades

El Sant Pau cura amb cultura

«Del parc del Guinardó surten moltes excursions»

La resta, propietaris --les quatre famílies que queden estan de lloguer--, van agafar els diners de l'expropiació i se'n van anar. Ara queden aquestes quatre famílies soles --totes formades per jubilats, dues amb fills discapacitats a càrrec seu--, envoltades de cases en ruïnes que l'ajuntament va enderrocar per evitar ocupacions i que ara s'han convertit en paradís de botellons. "Tan tranquil que havia estat aquest barri i ara no es pot viure aquí, entre runa i escombraries", resumeix Pepita Escobar, una altra veïna afectada.

>>Llegiu la informació completa sobre els afectats pel pla urbanístic del barri barceloní de la Clota a e-Periódico