La bugaderia de la burgesia barcelonina

«¡La bugadera! ¿Qui té roba per rentar?» Així s'anunciaven les antigues bugaderes pels carrers de Barcelona. Ja ha passat a la història, però l'essència d'aquest crit de guerra ressona encara en la memòria adormida d'aquesta ciutat.

A Horta, el temps s'atura entre el segle XVIII i mitjans del XX al carrer d'Aiguafreda. A l'empara del silenci s'obre un passatge de casetes baixes, on els horts floreixen al seu aire. I a cada casa un pou i un safareig, o més d'un, abandonats a la seva sort. Són les anomenades cases de les bugaderes, «de les poques que han subsistit, però n'hi havia altres de semblants al carrer de Can Travi , al torrent de la Carabassa i també a la Clota», explica Carlota Giménez, del grup d'història El Pou. Són alguns dels vestigis d'un temps en què Horta va ser la bugaderia de Barcelona, encara que «és en certa manera un error, perquè no s'ha documentat l'existència de cap bugadera en aquest carrer. Aquest conjunt seria un exemple de com eren a Horta les cases en aquell temps», diu Mónica Díaz, membre de la comissió Projecte Bugaderes, que avui lluita per recuperar la història de les bugaderes d'Horta i el seu paper com a agents productius de la societat barcelonina des del segle XVIII fins a mitjans del XX.

La Quimeta podria explicar bé aquest passat. Brusa blanca i faldilla amb enagos, davantal i faixí negre, amb la seva cistella de roba recolzada al maluc, ja només passeja el seu voluminós cos -4,140 metres i 61 quilos- els dies de festa. Però darrere de la figura d'aquesta popular geganta d'Horta s'amaga Quima Botey (1901-1983), l'última bugadera del barri, en actiu fins al 1979. «La meva besàvia ja rentava roba, i la meva àvia i la meva mare i les seves tres germanes. Jo mateixa vaig començar a rentar mocadors als 11 anys i no vaig parar fins fa dos anys, quan en tenia 78». Així resumia Botey la seva vida en una entrevista publicada el 1981. Un relat senzill de la vida dura de moltes altres dones d'Horta.

A la Barcelona dels segles XVIII

Notícies relacionades

El Sant Pau cura amb cultura

«Del parc del Guinardó surten moltes excursions»

i XIX hi havia dificultats per rentar la bugada a causa de la falta d'aigua i d'espais adequats. La burgesia i les classes mitjanes encarregaven aquesta tasca a dones de fora de les muralles. I gran part d'elles venien de la vall d'Horta, nucli privilegiat en aprovisionament d'aigua de qualitat, on hi havia més espai per rentar i estendre. De fet, l'ofici més important relacionat amb Horta i la Clota va ser, fins a principis del segle XX, el de bugadera, que les dones exercien com una manera de complementar l'economia familiar, a més de les seves obligacions domèstiques.

Les petites indústries de bugaderia a la zona (a principis del segle XVIII n'hi havia més de 80) recollien la roba el dilluns i la tornaven el dissabte. «Moltes bugaderes de la Clota i d'Horta fa uns 100 anys es trobaven al carrer d'Alarcón amb el carro de Marcelino Oliva Yglesias i anaven a Barcelona a portar la bugada neta i recollir la bruta», explica Giménez. Arribaven a Barcelona cada dilluns, precedides d'un carro amb sacs de roba, i es reunien a la Canonja, en un hostal des del qual es distribuïa la roba neta. Al caure el sol, amb la roba bruta carregada, tornaven a Horta. I després de fer set quilòmetres a peu, tocava rentar. Un procés que implicava separar la roba, marcar-la i esllomar-se hores i dies als safaretjos amb les mans ficades en aigua gelada i lleixiu (cendra de carbó vegetal),aclarir, estendre, doblegar, fer números i... cap a Barcelona. A buscar més roba, al crit de «¡La bugadera! ¿Qui té roba per rentar?»