«Jo encara recordo quan per Horta circulaven tramvies»

Els dimarts i els dijous, els comerciants del mercat d'Horta porten davantals de disseny. Són creacions fetes a l'estudi de Joaquim Verdú, fill d'Horta, el barri on va viure fins als 35 anys i del qual el dissenyador guarda una gran quantitat d'entranyables records.

Alguns d'aquests se situen al carrer del Tajo, on els avis materns de Verdú regentaven una botiga d'olis i sabons. «Allà vaig començar a treballar. A la tarda, estudiava, i al matí, ajudava els meus avis en el negoci»,explica el dissenyador que, llavors, ja s'atrevia a fer suggeriments d'estil a les clientes de la botiga. «Jo era superpresumit. Als 18 anys estava superquadrat perquè patinava, anava al gimnàs i nedava. Recomanava cremes i altres productes a la clientela. I em feien cas perquè no enganyava ningú», assegura el dissenyador. Avui, als 64 anys, el gimnàs és per a Verdú una necessitat de primer ordre.«Si passo tres dies sense anar-hi, l'humor em canvia»,afirma.

Una àvia i mestra

Al costat de la botiga dels avis del dissenyador, hi havia una botiga de queviures on despatxava la senyora Mercè, una artista amb ulls d'artista.«Pintava quadros i a mi m'encantava contemplar-los. Sempre li deia: '¿Què fas aquí venent xoriços? Estàs desaprofitada'»,recorda Verdú.«I quan jo li ensenyava els meus dibuixos, ella sempre em deia: 'Sisplau, dedica't a dibuixar. És un do que tens'», afegeix el dissenyador. Verdú va acabar seguint el camí recomanat per la senyora Mercè, amb qui fa poc es va retrobar en la presentació dels davantals al mercat d'Horta.

Entre dibuix i dibuix, Verdú també va patinar durant la seva infància i joventut.«Vaig ser campió de Catalunya de patinatge artístic. Encara recordo quan vaig ballar sobre patins El llac dels cignes...», rememora. Patinatge i mitja. Joaquim Verdú feia el que no feia cap altre nen.«La meva àvia em feia uns jerseis que després tothom em preguntava on els havia comprat. I ella em va ensenyar a fer-ne. Tot el que sóc ho dec a la meva àvia»,declara orgullós recordant la mare de la seva mare.«El dia que va morir, als 92 anys, jo tenia una desfilada i allà, a la passarel·la, vaig sentir que alguna cosa especial feia màgica aquella desfilada», explica.

Com molt pocs en la seva època, Verdú va estudiar Tall i Patronatge, i després Belles Arts a l'Escola Massana i Disseny de Moda, a l'Institut Feli.«Perquè a la Massana vaig tenir un professor que admirava la meva manera de dibuixar la figura anatòmica i la rapidesa a l'hora de fer-ho. Em va dir: 'Només l'has de vestir. Dedica't a la moda perquè guanyar-te la vida fent quadros serà complicatSSRq».

Als 21 anys, Verdú va anar a Lleida a fer el servei militar.«Al castell de Gardeny, feia jerseis per als meus companys. Imagina't»,diu. Més tard seria, juntament amb Antonio Miró, Roser Marcé i Margarita Nuez, impulsor de la passarel·la Gaudí. Els dissenys de Joaquim Verdú han desfilat a Tòquio, Estocolm, Washington i a la República Dominicana. Ha vestit moltes actrius com Victoria Abril, Carmen Maura, Sílvia Munt, Marisa Berenson, Alicia Orozco, Laura Betti i Sìlvia Marsó, entre altres. En l'actualitat, continua inspirant-se treballant, com ell defineix la seva manera de crear.

Torre expropiada

Notícies relacionades

El Sant Pau cura amb cultura

«Del parc del Guinardó surten moltes excursions»

La primera casa on Verdú va viure a Horta era una torre que els seus avis materns havien comprat com a segona residència.«Hi anaven els caps de setmana i durant les vacances. Fins que s'hi van quedar a viure», explica. Aquella torre va desaparèixer perquè va ser expropiada per les obres del túnel de la Rovira. Moltes altres torres d'Horta, que eren lloc d'estiueig per a barcelonins que s'ho podien permetre, mantenen la personalitat, com a lloc de desconnexió, en un barri que també al seu dia va ser un poble veí a la ciutat.

«Jo encara recordo quan els tramvies circulaven pels carrers d'Horta -comenta el dissenyador-. I vaig viure totes les obres de construcció del metro, que van ser dolentíssimes per al comerç del carrer del Tajo, on tenien la botiga els meus avis. Hi va haver el carrer aixecat durant moltíssim temps». Tot i que, en compensació,«hi havia moltes famílies treballadores, amb quatre o cinc fills, que van arribar a Barcelona per treballar en fàbriques o en la construcció», recorda el dissenyador. Verdú assegura:«Aquesta gent comprava molt. Gastaven fins i tot més diners que els rics, perquè treballava tota la família. Allò donava molta vida a un barri que encara avui és molt comercial», conclou.