«És un luxe absolut esmorzar a les places de Gràcia»

El teatre i les arts escèniques tenen molt a veure amb els 27 anys que Anna Ullibarri (Barcelona, 1965) ha estat vivint com a veïna de Gràcia. «Abans d'entrar a estudiar a l'Institut del Teatre vaig fer cursos d'expressió corporal i dansa a La Fàbrica, al carrer del Perill, i al local d'assaig d'Heura, al carrer de Domènech. Tant un com l'altre han desaparegut, però als anys 80 tots dos van ser llocs mítics, quan la dansa contemporània catalana vivia un moment àlgid», recorda Ullibarri.

Gràcia li quedava a prop de casa a aquella noia que va enfocar la seva formació cap a l'expressivitat. «El tenia a 10 minuts de Rosselló, entre la rambla de Catalunya i Balmes, on vaig viure amb els meus pares fins que em vaig independitzar a Gràcia», explica l'actriu, directora i coach d'actors.

Aquelles classes de dansa i expressió corporal, els teatres Artenbrut, Lliure, Beckett, Teatreneu i Regina, els bars nocturns de Gràcia i la festa major van anar consolidant el gran consum que la llavors resident de l'Eixample feia del barri on viu ara. «Avui, com a power point veïna de Gràcia, per mi la festa major és un malson. El volum del so als escenaris -jo en tinc tres al voltant-, els camions de la neteja quan s'acaba la música, i les vomitades que deixen alguns, són horribles», detalla Ullibarri. «Però entenc que quan tens 18 o 19 anys és una altra cosa. Quan jo vivia a l'Eixample, els meus pares em deixaven venir i la vaig disfrutar molts anys. Quan ets de fora i et canses, te'n vas cap a casa i pots dormir, com jo feia. Aquesta és la gran diferència», puntualitza.

Rescatar el que és autèntic

L'apreci i el gaudi que Anna Ullibarri té del barri on viu des de fa 27 anys es fonamenten en gran part pels comerços de tota la vida que hi ha. Alguns dels que conserven l'essència dels seus orígens guien, en aquesta pàgina, el recorregut de la directora i preparadora d'actors, que ha treballat amb Dagoll Dagom, Eduard Cortés, Lluís Maria Güell, entre altres, en telecomèdies com Jet lag i Oh! Espanya i en sèries com Sitges i La memòria dels cargols, totes elles emeses per Televisió de Catalunya.

En la seva actual ocupació, com a ajudant de direcció i actuant també a Toc Toc (Club Capitol), la comèdia que fa emergir els trastorns obsessivocompulsius de pacients d'un psiquiatre, Anna Ullibarri aprofita les seves estones sense sortir a escena per fer una cosa que li encanta. La veïna de Gràcia tricota entre bastidors. «Brodar, teixir i cosir sempre m'ha agradat, i ara estic fent un curs de labors a l'Escola de la Dona. Si al ministre Wert li agafen ganes d'implantar classes de labors de la llar per a nenes jo en podré donar», fa broma Ullibarri.

Molt més avançades són les creacions d'aquesta polifacètica dona d'escena, que també dóna classes d'interpretació. A més a més treballa amb teles i llana i crea originals vestimentes com ara gavardines confeccionades amb hules amb dibuixos i bijuteries per conjuntar amb complements i roba diferent, com la que despatxen a Modart, la botiga de la dissenyadora Carme Trias. Són aficions que connecten Ullibarri amb aquell encant del més autèntic de Gràcia que és la valoració dels espais, els productes i el tracte de proximitat dels comerços de sempre, com els Curtidos Ribas. Entre balances i taulells i calaixos de fusta, Ullibarri compra retalls de pell per fer sabatilles per al seu fill o donar forma a qualsevol de les seves originals obres.

Ambient de poble

Notícies relacionades

«Sempre que puc me'n vaig de Gràcia durant les festes»

«Gràcia va veure néixer tots els personatges de 'Merlí'»

«És un privilegi tenir botigues de tants anys a Gràcia, com la Fleca Fortino (Travessera de Gràcia, 145), el Ràpid Bernal (Verdi, 24) o el bar Canigó (Verdi, 2)», assenyala Ullibarri. «Amb la propietària del Canigó ens vam començar a connectar passejant els gossos», explica l'actriu. «A Gràcia, tenir gossos o nens fa que visquis un ambient encara més de poble. Al freqüentar els mateixos llocs, ens comuniquem més», comenta. «Amb pares que portem els fills a la mateixa escola, després de deixar els nens anem a esmorzar en alguna plaça de Gràcia, cosa que em sembla un luxe absolut», expressa.

«Les places són el punt de reunió de Gràcia. Elles i els comerços de sempre són les referències del barri, que és com casa teva. Durant els últims anys obren i tanquen molts establiments. És com si et canviessin els mobles de casa, perds les teves referències», indica la veïna, que assegura boicotejar determinades franquícies. «La gelateria Tomo II per exemple, va eliminar tot rastre del preciós antic comerç que la va precedir. És lamentable que les renovacions matin l'esperit d'un lloc. Al final no sabrem si estem a Barcelona, Anvers o Amsterdam», reflexiona Ullibarri.