El futur a les pistes

Fundada el 1970 i ubicada al carrer de Gomis, l'Escola Lexia és un centre dedicat a l'atenció d'alumnes que tenen necessitats educatives especials. Des de fa cinc anys, l'associació que gestiona el centre ha apostat de forma decidida per l'esport com a eina didàctica i socialitzadora.

«Lexia ofereix cursos per potenciar, a través de l'activitat física, l'autonomia, la responsabilitat i totes les eines necessàries per integrar-se en el món social i laboral», explica Jordi Sanchís, coordinador d'un projecte que permet als alumnes obtenir el certificat d'auxiliar esportiu o Curs d'Iniciació a Tècnic d'Esports (CIATE) en un parell de cursos acadèmics. «En realitat, la durada dels estudis és relativa, perquè depèn de cada alumne i del seu progrés. S'hi poden estar de dos a quatre anys», matisa Sanchís, tutor i coordinador d'un grup de nois i noies d'entre 16 i 20 anys amb diferents nivells d'«hiperactivitat i dèficit d'atenció».

La vinculació de Lexia amb l'esport és molt estreta. «Sempre hem cregut que l'esport és ideal per incloure aquests joves. I aquí existia un buit perquè la majoria de centres com el nostre dirigeixen els seus alumnes a sectors com la jardineria o la cuina», lamenta Sanchís, que destaca: «Molts vénen rebotats de centres de secundària perquè no estan motivats. L'esport, en canvi, els agrada».

Gerard Ordiñana, tutor dels alumnes igual que Sanchís, va arribar al projecte CIATE de Lexia «per casualitat» quan va acabar els seus estudis a l'INEF i diu que n'està encantat. «Els progressos que fan amb l'esport són molt importants, i són molt aplicats i agraïts», destaca el tutor més jove del projecte.

Pràctiques remunerades

José Terrer estudia als matins a l'Escola Lexia i a les tardes fa les pràctiques al pavelló municipal de Parets del Vallès. «Volia ser tècnic de fitness en algun gimnàs i a casa em van convèncer perquè estudiés primer de CIATE», confessa el jove, que té 19 anys.

«El primer curs és més teòric, però aquest any ja faig les pràctiques i disfruto molt. Estic amb nens de preescolar, i els ensenyem des de com s'han d'escalfar abans de qualsevol exercici fins a tot tipus d'esports», explica Terrer, que a més a més fa karate les poques tardes que li queden lliures.

Notícies relacionades

«Sempre que puc me'n vaig de Gràcia durant les festes»

«Gràcia va veure néixer tots els personatges de 'Merlí'»

L'associació educativa que gestiona el projecte intenta que totes les pràctiques siguin remunerades, encara que sigui de forma simbòlica, per part de la dotzena d'entitats que hi col·laboren acollint els estudiants. «Nois com el José són molt vàlids, agafen els conceptes ràpidament i poden fer molt bé la seva feina, encara que tinguin una figura amb titulació superior portant la responsabilitat directa», explica Sanchís.

Cobrar, encara que no sigui gaire, i moure's per la ciutat forma part del seu aprenentatge i la seva formació com a individus. «Són nois autònoms, que poden anar perfectament a Parets o a Sant Cugat del Vallès, per exemple, per cursar les seves pràctiques. Només acompanyem els alumnes al començament», explica el coordinador.