Pa amb tomàquet en campanya

Durant la presentació de 'Teoria i pràctica del pa amb tomàquet', vaig preguntar a Leopoldo Pomés, barba de llop de mar i bastó de lord, per què l’objecte del seu estudi no ha arribat mai a ser una icona mundial (crec que té molt a veure amb la quantitat d’immigrants que aporta un territori a un altre: els italians i la pizza com a exemple). Ell ho va atribuir a l’escassa propaganda i a la necessitat d’una campanya. Li vaig proposar que la portés a terme com a últim servei a la causa. Com que no va quedar clar si ho faria, ho deixo per escrit per estimular-lo. 

    President Puigdemont: el pa amb tomàquet també és una estructura d’Estat.

    Tusquets va publicar el volum fa 30 anys i el reedita amb les noves il·lustracions de Juliet Pomés: va ser modern llavors i ho és ara, una raresa en l’univers apàtic dels llibres gastronòmics.

Notícies relacionades

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

    Un dels canvis més grans en aquestes tres dècades és la substitució del canònic pa de pagès pel de coca o vidre, cruixent plaer que als restaurants cobren a preu d’antiguitat romana.

    Sentir el fotògraf explicar la seva felicitat a l’hora d’ingerir la peça és, així mateix, una porció de felicitat.