entrevista amb

Javier Goyeneche: «El model de la moda que tenim no funciona»

El fundador de la firma tèxtil Ecoalf de roba sostenible creu que cal aprendre de la crisi de la Covid-19

Javier Goyeneche: «El model de la moda que tenim no funciona»
4
Es llegeix en minuts
Luis MIguel Marco

Defensor de la moda eco, Javier Goyeneche (Madrid, 1970), al capdavant de la marca Ecoalf, creu que hauríem de treure alguna conclusió d’aquesta crisi.

-¿El va sorprendre que Giorgio Armani digués que ja n’hi ha prou de tant malbaratament en el món de la moda?

-La seva sens dubte és una veu autoritzada i el que deia a la seva carta pública és que la moda s’ha deixat emportar per un calendari endimoniat per culpa del ‘fast fashion’ i que aquesta carrera ha fet que les marques de luxe vagin també amb la llengua fora, amb contínues promocions i amb roba que sembla quedar obsoleta, quan no hauria de ser així. La rapidesa no casa amb el luxe. Tampoc aquestes grans desfilades grandiloqüents.

-Vostè va ser un pioner a fer peces sostenibles. ¿Va ser fàcil?

-Recordo que ens deien si érem els nous hippies. Era el 2009 i reciclar tenia un component pejoratiu, d’agafo l’edredó vell de l’àvia per fer una motxilla. I no. Volíem peces de qualitat i demostrar que no s’havia de continuar cavant més avall per treure petroli, que calia reutilitzar els recursos i que necessitem una economia circular. L’altre dia llegia que una de les companyies de cotó més grans del món crema 7.000 hectàrees de bosc a Etiòpia per plantar més cotó, ¿per què?, per fer més samarretes de sis euros que consumeixen milers de litres d’aigua i que acabaran a l’abocador en un parell d’anys. ¿Estem bojos o què?

-Aquesta situació dramàtica i extraordinària, ¿hauria de servir també per pensar en això?

Ha d’ajudar a prendre una sèrie de decisions, d’entrada a nivell personal. A veure si entre tots som capaços d’imposar un altre model econòmic en la moda perquè el que tenim clarament no funciona si continua tombant l’esquena a l’equilibri del planeta. Jo, per exemple, confio molt en les energies ronovables.

-¿Hi ha cada vegada més proveïdors de teixits reciclats?

-Sí, però ha costat trobar teixits macos. Per això nosaltres els comencem a desenvolupar en col·laboració amb proveïdors de tot el món. Des de fa unes temporades es poden trobar bons teixits i a preus competitius. Després cal fer roba amb aquest missatge ecològic que no sigui un horror.

-¿Sap que hi ha gent que encara no es creu que a partir d’una ampolla de plàstic, del cafè o d’una xarxa vella es treu fil?

-Doncs només han de mirar els vídeos en què expliquem que és fàcil convertir tot això en polímer i arribar al fil. Del petroli a un dels nostres teixits són uns 17 passos, d’una xarxa de pescar vella, set. Estalvies molta aigua i energia. 

«Cal comprar menys  i millor. Veig gent sensible amb l’ecologia que després compra 20 samarretes l’any»

-¿I per què la roba sostenible, d’entrada, surt més cara? 

-A la llarga no ho és. El consumidor té molta força, més que no es pensa, i si molts optessin de debò per això els costos es reduirien. Però jo veig molts joves conscienciats i sensibilitzats pel medi ambient que després compren 20 samarretes l’any. Doncs així anem malament.

-¿El canvi d’armari aquests dies amb la calor hauria d’haver servit per alguna cosa?

-Espero que per pensar que cal comprar menys i millor. La compra per impuls, irracional, incentivada per les promocions, les rebaixes, mogudes com el black friday, no té sentit. Després arriben les devolucions. Si es mesura en termes d’emissions, és una bogeria. 

-Vostè planteja que un no s’ha de preguntar quin planeta deixarem als nostres fills, sinó quins fills li deixem al planeta.

-Sí. Moltes vegades em pregunten com arribarem al 2050 i jo responc que no tinc una bola de vidre i que el que passi dependrà de nosaltres i del que fem fins al 2050. Tot el que sigui invertir en educació, investigació i valors farà que el planeta estigui més ben cuidat. Els nens entenen a la primera que cal cuidar la natura.

-Heu col·laborat amb el documental Santuario sobre l’Antàrtida, amb els germans Bardem i Greenpeace, i també a vestir els participants deSantuario Masterchef 

-Afortunadament tenim molta gent coneguda i popular a qui li agrada la marca i són uns magnífics ambaixadors. Els nostres clients són molt diferents, però comparteixen, espero, els valors de la marca.

-El comerç online

-Ja ho veurem. Caldrà analitzar-ho. El més terrible és veure les botigues tancades i tanta gent a l’atur. En el nostre cas, el comerç electrònic representa el 15% de les vendes. El que no farem segur és promocions i rebaixes durant la temporada. No entrarem en aquest joc que fa tant mal al sector.

Notícies relacionades

-Aquests dies molta gent ha desempolsegat la màquina de cosir. ¿Què li sembla?

-Era obligat. I demostra la gran quantitat de persones disposades a donar un cop de mà. El comportament de la ciutadania ha sigut exemplar, cosa que no es pot dir del Govern.