EL 2014

Andrés Iniesta i Anna Ortiz escriuen una carta al nadó que van perdre

La parella relata el que va suposar per a ells aquest dur tràngol

undefined34369280 gra282  isla de r   francia   19 06 2016   el centrocampista200310130415

undefined34369280 gra282 isla de r francia 19 06 2016 el centrocampista200310130415 / JuanJo Martin

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

Andrés Iniesta i la seva dona, Anna Ortiz, mai oblidaran el 7 de març del 2014. Quan el vuitè mes de gestació van perdre el nadó que estaven esperant.

Ara, sis anys després, el matrimoni recorda a través d’una carta en la qual confessen el que va suposar per a ells aquest dur tràngol: «Avui em sento fort per parlar de tu i per a tu», comença la carta escrita per la dona del futbolista i per la qual ha rebut infinitat de missatges de suport. Amb emotives paraules, intenten donar a conèixer tot el que els va ensenyar durant els vuit mesos d’«amor incondicional» que van compartir amb ell.

Va ser una època de «por i incertesa», ha descrit, perquè en aquell embaràs tots dos van aprendre que «el camí mai és fàcil». No obstant, d’allò van treure la lliçó que l’esforç sempre val la pena «tot i que la tempesta caigués aquell dia».

Notícies relacionades

Amb el pas dels anys, el matrimoni assegura que el camí del seu nadó «havia de ser aquest», una cosa que han assumit amb «alleujament i felicitat». Ja dirigint-se a ell, al text li expliquen que, com a pares, els va fer «indestructibles» i va aconseguir unir-los més «gràcies a l’immens amor que desprens».

El centrecampista i la seva dona, que viuen al Japó des que el 2018 el jugador va fitxar per la lliga nipona, admet que des que van patir aquest terrible contratemps, valoren molt més la paraula «vida», i que disfruten de les petites coses. Després d’aquesta dolorosa pèrdua, «el sol va tornar a brillar» amb el naixement dels seus tres fills posteriors: Paolo Andrea, Siena i Romeo, que es van afegir a Valeria, la més gran. Ara, la família el considera la seva «estrella», a la qual donen les gràcies cada dia «per cuidar-nos, perquè així ho sento», conclou.