Salomé: «Ara Eurovisió m'avorreix»

Entusiasme a la grada; Laura Valenzuela no sap com sortir-se’n de l’embolic, “aquest és un inesperat final”, assegura nerviosament. Abans de començar, ha preguntat a Clifford Brown, productor del certamen, què passaria si al final de les votacions es produïa un empat. “¡Això no ha passat mai i no passarà!”, li respon. Però s’equivoca. Amb el públic encara enfervorit, la presentadora li passa la pilota a Mister Brown; ¿qui ha guanyat? I aquest li respon: “Efectivament, hi ha quatre guanyadors ‘ex aequo’”;Espanya, França, Holanda i el Regne Unit.

Avui fa mig segle d’aquella última victòria espanyola a Eurovisió. Salomé, ‘alter ego’ artístic de Maria Rosa Marco, s’imposava al certamen amb ‘Vivo cantando’,acompanyada delsValldemossa  fent-li els cors. L’artista havia sigut designada internament per representar Espanya al festival. Un jurat d’experts la va triar entre 10 cançons. “El més difícil va ser adaptar-me al ‘Vivo cantando’, una cançó que no era del meu estil i que no tenia res a veure amb el que jo feia”, declara aquest dijous Salomé en una entrevista concedida a aquest diari.

I és que, en cas d’haver depès només d’ella, hagués triat‘Palabras’. “Entenc que no era una cançó per al Festival; una composició molt bonica, una mica mística, però em van fer veure que per Eurovisió era millor el ‘Vivo cantando’”. I arriba la cita eurovisiva, al Teatro Real de Madrid, i “resulta que la millor cançó era la de França, ¡una balada!; ¡una preciositat”. Però, ¿millor fins i tot que el ‘Vivo cantando’?; “¡Sí, home! ¡Per l’amor de Déu!”, afirma la intèrpret.

Amb Rosón i Fraga

D’aquell 29 de març, Salomé recorda que ni ella ni la britànica Lulu, una altra de les guanyadores, no van seguir les votacions. Mentre el públic vibrava amb els resultats, elles estaven de xerrameca amb Juan José Rosón, director de TVE a l’època, i Manuel Fraga, que en aquell temps era ministre d’Informació i Turisme. Quan es va confirmar el quàdruple empat, van haver de buscar-les per tot el teatre per donar-los la notícia i demanar-los que es preparessin, perquè havien de sortir a rebre el premi i a tornar a cantar. “Vaig sortir a quedar bé", detalla Salomé. "No m’esperava guanyar; era massa sort tornar a aconseguir-ho l’any següent” de l’històric triomf de Massiel amb el ‘La, la, la’.

La victòria li va obrir encara més portes. Abans d’Eurovisió, Salomé ja havia guanyat el Festival de la Cançó del Mediterrani amb ‘Se’n va anar’ i ja era una estrella consagrada; “a Amèrica havia treballat molt, però el mercat d’Europa el tenia bastant tancat. Arran de guanyar Eurovisió, em vaig atipar de fer bolos en televisions i de treballar per tot el continent”. Va gravar el ‘Vivo cantando’ en set idiomes, inclosos l’anglès, el francès, l’italià, l’eusquera i el serbocroat.

El vestit que va lluir durant la gala és tota una icona per als fans del Festival. Un model creat especialment per a l’ocasió per Manuel Pertegaz. El guarda a casa seva, “però no el puc ni tocar. Està tot brodat sobre gasa; han passat molts anys i per bé que el conservi, alguna vegada que l’he tret es trenca perquè és delicadíssim”. El dissenyador aragonès el va crear en blau turquesa expressament; era un color que quedava bé tant per a les pantalles que emetien el festival en color com per aquelles que encara ho feien en blanc i negre. Hi penjaven centenars de petits canonets de porcellana. Pesava més de 14 quilos.

El triomf “ridícul” de ‘Toy’

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

Quan li van proposar anar al festival, no va dubtar ni un instant; “en aquell temps, Eurovisió era el súmmum. ¡Hauria estat boja si hagués dubtat!”. Al contrari, avui a Salomé Eurovisió no l’entusiasma. “No he deixat de veure’l, el veig a batzegades, perquè hi ha coses que ja no m’agraden, ara m’avorreix. La música no és en directe, tota està gravada. No hi ha decorats; només una pantalla de llum i color, uns putxinel·lis per sobre i ¡ja està! Tot és molt fred i impersonal. ¿I les cançons?, doncs no hi ha res que et deixi atònita de gust...”. L’any passat, sense anar més lluny, “estava fins al capdamunt d’escoltar tant despropòsit. No tenia ganes de perdre el temps i me’n vaig anar al llit. ¡Mare de Déu quan l’endemà vaig veure qui havia guanyat!”.

El tema guanyador, el ‘Toy’ de la israeliana Netta Barzilai li va semblar“ridícul”.Y ¿què li sembla la proposta espanyola d’aquest any?: “¡Que ens agafin confessats!”. No dubta del carisma de Miki, però es qüestiona: “¿Això és un festival de simpatia o de cançons? Perquè si és un festival de simpatia, hi aniré jo una altra vegada, que soc molt graciosa i bastant simpàtica...”