Carme Ruscalleda tanca el Sant Pau per «reinventar-se»

Carme Ruscalleda i Toni Balam han decidit donar per finalitzada la part més excel·lent de la seva vida professional: a finals d’octubre, i després de 30 anys, tancaran el Sant Pau, a Sant Pol de Mar, un restaurant amb tres estrelles Michelin, un dels 11 restaurants en la (màxima) categoria que hi ha a Espanya. Carme, de 66 anys, aclareix que no es “jubila”, sinó que obre la ment a “altres coses”.

Carme ha sigut una ‘record woman’: la dona amb més estrelles Michelin, set, com set ors de maratoniana. Conserva les dues del Sant Pau de Tòquio, que canviarà d’ubicació amb els Jocs Olímpics del 2020, i del Moments, a l’Hotel Mandarin de Barcelona, que dirigeix el seu fill, Raül Balam.

Notícia sobtada, que no va condicionada per la malaltia o cap daltabaix, sinó pel desig d’obrir-se a nous món quan encara hi ha salut i energia: “¿Cansats? En absolut. Tanquem per reinventar-nos quan tenim la paella pel mànec. No sempre tindrem aquesta força. Empenyo, empenyo cada dia”. Se la veu feliç, també a Toni (a ell, fins i tot més), alliberats de la carregosa tasca de ser empresaris. En forma i amb múscul, aquest estiu dirigeixen un ‘pop-up’ al restaurant Odyssey, de Joël Robuchon, a Montecarlo. 

¿Deixar d’esllomar-se, disfrutar de la llum de maduixa del Maresme? No i no. Toni tem que treballin “més que ara”. Traspassen el Sant Pau a la seva filla Mercè, que el convertirà “en un bar”, tot i que es queden amb part de la cuina, la que anomenen l’Estudi, per continuar investigant, avançant, desenvolupant.

En l’horitzó, més col·laboracions amb l’Hotel Mandarin: “Hi ha moltíssims espais, nous projectes. Ens ofereixen moltes coses de molts llocs”. Temps per escoltar, alliberats a partir del dissabte 27 d’octubre de la tirania dels dos serveis diaris. Aquesta és la data, que coincideix amb els 43 anys de casats. Un fet atzarós: sempre se n’havien anat de vacances al novembre i, en circumstàncies normals, aquell dissabte només hauria sigut l’últim dia feiner.

Toni i Carme viuen sense estridències el fet transcendent, que deixa Catalunya amb tres triestrellats: El Celler de Can Roca, a Girona, i Lasarte i Àbac, a Barcelona. “Ho tinc molt assumit”, assenyala la xef. Que es prepari per al tumult: impacte en el món gastro. “La feina ha sigut ocultar-ho perquè no paren d’arribar reserves. Estem complets”, es desespera Toni. ¿I com se n’acomiadaran els clients que acaben d’assabentar-se’n?

Fa uns quants mesos que van començar a parlar d’aquesta etapa o meta volant. Hi ha la circumstància que van obrir el Sant Paul’1 de juliol del 1988, fa 30 anys, i commemoren l’efemèride amb un menú de “gastronomia santpolenca”, amb records a les botifarres que preparava la cuinera quan era xarcutera (amb fantasia), als sabors del tros i a la nostàlgia per la infantesa.

Raül Balam sí que està commogut, potser per la responsabilitat que recau en la seva jaqueta: mana al ‘top’ de la família, Moments. És, també, el moment de Raül, que no para d’evolucionar. No va voler mai quedar-se el Sant Pau perquè vol recórrer el seu camí, creuar el carrer, tal va fer Carme fa 30 anys. “Encara no me n’he fet a la idea”, diu el fill.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

I ara, ¿assossec, vida lenta? Altre cop, no i no. Carme: "Hem de ser ambiciosos. Sense ser ‘runners’, s’ha arribar el més lluny que sigui possible. No vull ser empresària, vull treballar per a d’altres. Per obrir el Sant Pau vam hipotecar casa nostra i les dels nostres pares. No ens va interessar mai ser rics. No som esclaus de les guies ni de ningú”. Lliures, ¡fora les cadenes d’or!

Al setembre publicaran el llibre ‘Felicitat’ i l’any que ve, una exposició ocuparà el Palau Robert. Quan van planejar les dues històries encara no sabien que testimoniaven el final d’un temps: “Tanquem una història d’èxit”.