La ruptura de Kiko Rivera i Irene Rosales: quan el setembre porta divorcis i dignitat

Fa dues setmanes eren a Menorca, somrients, suposadament malgastant amor, i ara la revista ‘Semana’ ha anunciat en exclusiva que el seu ha acabat. I sense terceres persones. Bé, serà la primera vegada perquè, de terceres persones, aquest matrimoni n’ha estat ple, segons ha reconegut el mateix Kiko. L’octubre del 2020, assegut al plató del desaparegut ‘Sábado Deluxe’, va confessar: «Em sentiré culpable fins al dia que em mori» (en referència a les seves barbaritats amoroses). Es referia, entre moltes altres, a la seva escapada el 2017 a República Dominicana, on es van filtrar unes imatges del DJ entrant en un hotel amb una altra dona. Vaja, un currículum sentimental digne d’enquadernar.

Esclavitud emocional

Notícies relacionades

De «no vull ser pare» a «superpare de l’any»: Bertín Osborne i la paternitat com a negoci

Joan Estrada: «Després de morir Franco a la Rambla es va armar la revolució i passava de tot»

Això d’Irene ha sigut cada any un màster accelerat en com ser ‘una dona de les d’abans’, d’aquestes obligades a suportar-ho absolutament tot del marit perquè era el que se n’esperava. Infidelitats, insolències, abandonaments emocionals... Ella sempre al peu del canó, fent-se càrrec de la casa i del mateix Kiko, que amb prou feines s’aguanta a si mateix. La Irene era la que callava, la que mediava, la que intentava posar pau mentre ell anava deixant incendis darrere. I sí, hi haurà qui digui que això ho feia per amor, però no: això, simplement, era esclavitud emocional, de la qual, per sort, s’ha pogut alliberar. I ens alegrem perquè, arribats a aquest punt, si Irene fos la vostra filla, la vostra germana o la vostra amiga, ¿voldríeu per a ella Kiko Rivera? La resposta és fàcil: no. Perquè no parlem només de banyes: parlem d’un tipus que ha demostrat que el seu tracte amb les dones és un exemple del masclisme més ranci. La supèrbia amb què s’ha referit a la seva mare, la seva germana o la seva cosina als mitjans ja deixa clar el seu veritable rostre: el d’algú que entén les dones com objectes al servei del seu món. I si així actua en públic, costa imaginar com haurà sigut en privat.

Les Mamarazzis anàvem a acabar aquest article avisant de la possibilitat que tot fos un muntatge per continuar facturant. D'aquest tipus de personatges, ja n’esperem qualsevol cosa, però aviat s’ha afanyat el fill de la Pantoja a aparèixer a les seves xarxes socials per assegurar que la separació no és cap maniobra per generar ingressos. Justament el que flotava en l’ambient i que semblava la cirereta perfecta per tancar aquest article. Quina vida hauràs portat perquè, abans fins i tot de processar la teva ruptura, la majoria pensi que tot forma part d’un nou capítol de negoci personal. El seu missatge, a més, tampoc ajuda. No pel que diu, sinó per com està escrit: sona artificial, fred, i fa olor de text creat per ChatGPT més que a confessió íntima. Com si fins i tot en això se li escapés l’humà. Nosaltres, que som de natural desconfiades i sempre veiem la trampa abans que el gest, continuarem amb la sensació que en aquesta història el negoci i la dignitat continuen entaulant una batalla. Tant de bo, aquesta vegada, hagi guanyat la dignitat d’Irene.