'Salvados' fa un retrat de l'elit espanyola

Després d'arrasar en els audímetres diumenge passat amb el cara a cara entre Pablo Iglesias i Albert Rivera, Jordi Évole ha portat el seu 'Salvados' aquest diumenge més enllà de l'escena política, concretament al madrileny Col·legi Nuestra Señora del Pilar, per aprofundir en els secrets del poder. Allà van estudiar un president del Govern, 9 ministres, 12 ambaixadors, 2 presidents de Telefónica, 3 directors generals de RTVE i nombrosos alts càrrecs i grans empresaris d'aquest país. ¿Casualitat? ¿Què es cou en les aules, els passadissos i els despatxos d'aquest centre? ¿Per què ha sortit gent tan important del Pilar?

Per respondre a aquestes i altres qüestions, Évole ha entrevistat aquesta nit 13 exalumnes, i el resultat ha sigut un retrat de l'elit d'aquest país. ¿Per què ha sortit gent tan important del Pilar? ¿Era el lloc on es trobaven els que s'havien de trobar? ¿L'educació del Pilar estava enfocada a arribar al poder? Quan l'elit teixeix una xarxa de contactes, ¿s'accedeix a càrrecs de responsabilitat per amiguisme o per meritocràcia? ¿Van tancar el pas els pilaristes a altres igual o millor preparats? Així ha desgranat Évole les claus de l'èxit del Pilar

1. La seva localització en el barri de Salamanca, el barri amb la més renda per càpita de Madrid

El retrat que fan tots els convidats sobre el barri i els seus orígens ho deixa clar. Tots venien "de família bé". "El barri de Salamanca no era el barri dels rics era el barri dels dirigents", sosté Juan Luis Cebrián, president executiu de Prisa. "En el col·legi del Pilar estaven i es trobaven els que hi havien d'estar i s'havien de trobar", apunta l'historiador Luis Enrique Otero. "Aquest col·legi, en el mateix lloc, amb famílies d'una altra classe social… No m'estaríeu entrevistant", sosté Álvaro Marchesi, secretari general de l'OEI. I la seva afirmació porta al següent punt. 

2. Posició econòmica de les famílies dels alumnes.

De les entrevistes als pilaristes convidats es desprèn que els alumnes pertanyien a l'elit. Així ho descriuen molts d'ells. "Érem uns privilegiats encara que llavors no n'érem conscients", afirma José Luis Cebrián. Tant és així, que hi havia pares que enviaven els seus fills al Pilar pensant que allà es podrien trobar amb gent important.

3. La fórmula educativa

Liberal, oberta, rigorosa, tolerant en política i religió... Així descriuen els exalumnes l'educació al Pilar. "L'educació era de caràcter liberal, no hi va haver pressió religiosa, amb un professorat de gent jove, oberta i flexible..", afirmen. "No s'arribava a les classes obligades de la dictadura. El col·legi va gaudir de la llibertat que no tenien altres col·legis", admet Luis Maria Ansón. El Pilar, per exemple, es podia llegir García Lorca o Pío Baroja quan en altres col·legis no estava permès. ¿Per què? "Que l'elit llegís a Lorca o Miguel Hernández no era negatiu,. El problema era si es llegia a Vallecas", explica L.E. Otero.

Estudiar al Pilar, segons els convidats era indicador que l'alumne passaria per la Universitat ("El normal era enginyeria i Dret", afirma Sánchez Dragó) i per tant, garanties de trobar una bona feina. Passar pel Pilar era garantia de triomf en molts camps professionals. Fins i tot en periodisme. I per a mostra, un botó: 'Soy Pilarista', la revista del prestigiós col·legi va ser dirigida, entre altres per Juan Luis Cebrián i Luis M. Anson.

Allà van estudiar un president del Govern, 9 ministres, 12 ambaixadors, 2 presidents de Telefónica, 3 directors generals de RTVE i nombrosos alts càrrecs i grans empresaris d'aquest país. Així que la pregunta és gairebé obligada: ¿l'educació a El Pilar estava enfocada a arribar al poder? "Sí, encara que no sé com ho feien", afirma Luis Alberto de Cuenca, exsecretari d'Estat de Cultura. Una pista:

4. Orgull i identitat pilarista

Una de les fórmules d'èxit del col·legi, segons els entrevistats, està en la seva capacitat per crear llaços d'identitat que unissin estudiants de cursos inferiors amb els de cursos superiors. "Jo percebo en els pilaristes germandat en la mesura que el tipus d'educació fa que ho distingeixis", afirma Luis Alberto de Cuenca. "Els pilaristes teníem orgull de ser-ho i la sensació de ser superiors als altres. Pecàvem de supèrbia", confessa Rupérez. "Donaven aquesta educació perquè se't reconegués i això et facilitarien les coses", conclou Enrique Otero. 

Sigui com sigui, la fórmula del Pilar ha donat el seu fruit, no en va, el mateix Luis María Anson ha recordat en el programa la presència de pilaristes en càrrecs claufa 30 anys. I també més recentment. Juan Ortiz Bru, exrepresentant d'UNICEF, pilarista i amic d'Aznar i Juan Villalonga, ha explicat en el programa com eren els seus companys de pupitre. ¿Què va pensar Ortiz Brú del nomenament de Villalonga com a president de Telefónica? "El cas d'Aznar i Villalonga... Això sí que era compartir el poder, entre nosaltres, com ens van ensenyar", ha dit amb sorna. És claro que aquest amiguisme no és exclusiu entre les files del PP. També al PSOE hi havia pilaristes que van arribar a alts càrrecs: Solana, Rubalcaba…

I en aquest punt, sorgeix un altre nou interrogant: nomenar gent del teu entorn per a càrrecs de responsabilitat… ¿Enxufisme o meritocràcia? "A Espanya, l'excés d'amiguisme i el capitalisme d'amiguets, és terrible", ha defensat Antonio Garrigues Walker. I mentre uns defensen a capa i espasa el fet diferencial de ser 'pilarista' ("No, no hi ha enxufisme perquè partim de la base que tota persona que hagi estudiat al Pilar és digna de confiança", diu Sánchez Dragó), altres veuen clarobscurs ("Si això no és amiguisme, caram. ¿Només en el teu cercle hi ha els millors?", sosté Ortiz Bru).

¿No serà que, com diu el sociòleg Xavier M. Celorrio "l'origen social segueix pesant molt en la trajectòria social de les persones"?

 

Notícies relacionades

Pep Guardiola i Cristina Serra, a prop de firmar el divorci

Pep Guardiola i Cristina Serra, separats i sense reconciliació a la vista