ESTRENA AL TEATRE AKADÈMIA DE BCN

Carme Elias és l'emperadriu de la moda

L'actriu encarna en una obra de teatre 'La divina' Diana Vreeland

Carme Elias (dreta), en un fotomuntatge promocional d’’Al galop’ amb una imatge de Diana Vreeland.

Carme Elias (dreta), en un fotomuntatge promocional d’’Al galop’ amb una imatge de Diana Vreeland. / DAVID RUANO

2
Es llegeix en minuts
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

La moda no seria el que és avui sense la figura visionària de Diana Vreeland (París, 1903-Nova York, 1989), editora de les revistes Harper's Bazaar i Vogue i impulsora d'una revolució com a prescriptora des de dues publicacions tan rellevants i també per la seva posició emblemàtica al Nova York chic dels anys 60. L'excèntrica Vreeland va ser un tòtem que mai va deixar indiferència per on va passar. Coneguda com La divina, va dictar a mitjans del segle passat a les mestresses de casa nord-americanes quins eren els patrons per vestir amb elegància i glamur.

La seva arrasadora personalitat va ser objecte d'un monòleg teatral. Es va estrenar al circuit alternatiu de l'Off Broadway de Nova York el 1995 i arriba aquest dimarts al Teatre Akadèmia, a l'Eixample i a sota de la Diagonal. Compta amb una primera figura del teatre com Carme Elias com a protagonista. El títol d'Al galop (Full galop a l'original de Mark Hampton Mary Louise Wilson) fa referència a la trepidant vida de Vreeland, dona d'esperit indomable i emprenedor.

Porta la batuta d'aquesta versió de l'Akadèmia el mateix director que la va estrenar el 1997 a Florència, Guido Torlonia, ajudant al seu dia del llegendari Giorgio Strehler al Piccolo de Milà. «És un personatge de bogeria, amb una estranya visió de futur. Acomiadada d'un dia per l'altre de l'edició americana de Vogue, va ser capaç de reinventar-se quan gairebé tenia 70 anys», explica Torlonia, que no va conèixer la protagonista però sí els seus descendents. «Diana Vreeland ens ha conquistat a tots els que som en el projecte», sentencia un director que debuta a Catalunya, després de treballar a països com França i els EUA.

A PARK AVENUE / Carme Elias va ser la primera víctima d'aquell enamorament. «Em vaig llegir l'obra d'una tirada una nit després d'una funció. Estava entusiasmada», explica. Entusiasmada i «espantada» davant el primer monòleg de la seva carrera, que recull un món exquisit. La funció es desenvolupa al saló de l'apartament de Vreeland a Park Avenue, la cèlebre i glamurosa avinguda novaiorquesa, amb una escenografia que remet a una personalitat imaginativa i desinhibida. «No era una dona guapa, però va crear bellesa per tot arreu. El seu cas era d'impudícia estètica», recorda l'escenògraf Ramon B. Ivars. En un espectacle sobre la considerada emperadriu de la moda el vestuari hi ha d'ocupar un lloc rellevant. Així, a Elias la vesteix Andrés Andreu. 

Notícies relacionades

Records i projectes de futur es barregen en les paraules de Vreeland/Elias mentre espera l'arribada dels seus convidats per a un sopar. Aquella mirada de la moda, a través de la periodista, ho és també del segle XX en què va viure Vreeland, explica l'actriu. L'editora de moda no només va irradiar l'estètica Vogue, ho va fer també descobrint grans models amb gent jove i de cares inusuals com Veruschka, Marisa Berenson, Twiggy o Lauren Hutton. També va donar volada al treball del fotògraf Richard Avedon, a partir de la innovació del fotomuntatge.

La gran virtut de Vreeland, com valoren els implicats en el projecte del Teatre Akadèmia, va ser la seva capacitat de donar nou impuls a la seva vida quan va ser acomiadada sense miraments el 1971 de Vogue als 68 anys. Va sortir ràpidament d'aquella crisi amb un càrrec de consultora del Metropolitan de Nova York i va portar la moda als museus amb unes grans exposicions. «La seva vida ja era teatre», diu Elias.