De 'bad boy' a príncep de ficció
Vincent Cassel, la bèstia més sexi del cine
Després de separar-se de Monica Bellucci, ha refet la seva vida al Brasil
Vincent Cassel, caracteritzat per al seu paper a ’La bella y la bestia’. /
En viu i en directe, Vincent Cassel, l'etern bad boy del cine francès, trenca esquemes. No només és bastant més ben plantat que a la pantalla -porta estupendament bé la maduresa-, sinó que té un caràcter als antípodes dels personatges foscos i torturats que sol interpretar. Nascut a París fa 48 anys, l'actor diu no encaixar amb la mentalitat de la vella Europa. Per això, després de separar-se de Monica Bellucci al cap de 14 anys de matrimoni i dues filles, s'ha instal·lat a Rio de Janeiro.
¿No li agrada França? «M'agrada París i el sud de França però em trobo millor en un país nou que en un d'antic, on tot pesa massa i la gent es torna cínica. Al Brasil hi ha molts problemes, però no hi ha cinisme, almenys no encara», argumenta Cassel. Entre rodatge i rodatge, a Rio deixa via lliure a la seva passió pel surf -el secret d'un físic musculat en el punt just- i recobra «l'energia positiva» que troba a faltar al seu país.
Quan hi ha un oceà pel mig, ¿com s'organitza un amb els fills? «No sempre són amb mi, però ens ho maneguem, a vegades me'ls emporto a algun rodatge», es limita a dir aquest actor fill d'actor -el seu pare Jean-Pierre Cassel va ser una vaca sagrada del cine gal- poc donat a parlar de la seva vida privada. En l'àmbit professional, s'ha distanciat del seu progenitor. «Sóc d'una generació menys intel·lectualoide, de fet no m'he projectat en el cine francès, no m'identifico amb la síndrome postnouvelle vague, no m'interessa que et demanin que siguis tu mateix», sosté aquest polivalent intèrpret que ha triomfat a Hollywood.
Notícies relacionades«UN PRÍNCEP ÉS AVORRIT» / Per primera vegada en 25 anys de carrera i mig centenar de films, Cassel protagonitza, amb Lea Seydoux, un conte de fades: La bella y la bestia de Christophe Gans. ¿El seu favorit? «Barbablava, per les dones i perquè crec que hi ha d'haver alguna cosa de terrorífic en els contes, que són metàfores per preparar els nens per a la realitat», reflexiona.
En la versió de Gans, el príncep convertit en animal és més sexi que els monstres de les anteriors adaptacions cinematogràfiques, però no deixa de ser una fera. Aquest aspecte sedueix Cassel. «Darrere de cada príncep blau hi ha una bèstia, cal acceptar-ho, l'altre és un engany. A més, un príncep és avorrit», conclou amb mirada múrria.
