Mister Sex

Scotty Bowers té un lloc d'excepció a les clavegueres de la fama de Hollywood. Va ser un noi per a tot en matèria sexual, que tan aviat facilitava companyia dels dos sexes -amb les especialitats més imaginatives i recargolades- com proporcionava ell mateix el plaer sol·licitat. Bowers, Mr. Sex, es va treballar una llegenda clandestina de perfil baix en la indústria del cine dels 40. Si algú volia muntar una festa salvatge havia de recórrer a ell. Molt del xafardeig de la Meca del cine que fa cinc dècades va destapar el cineasta Kenneth Anger a Hollywood Babilonia, considerada fins al moment la Bíblia d'aquest tipus de xafarderies, apareix a Servicio completo (Anagrama), les brutes memòries amb què Bowers, amb l'ajuda del periodista Lionel Frieberg, fa que el llibre d'Anger sembli un tractat de bones maneres. Aquest és una espècie de lletania viciosa en què apareixen estrelles com Katharine Hepburn, Spencer Tracy, Charles Laughton, Cary Grant, Errol Flynn, Vincent Price, Rock Hudson o Vivien Leigh, no sempre en la seva imatge més airosa. Encara que com bé sap l'autor, que durant anys es va resistir a explicar la seva història, ja no queda ningú d'aquella esplendor per defensar-se.

Bowers, avui un poc venerable avi de 90 anys, va ser un guapo exmarine bisexual que després de la segona guerra mundial va trobar feina en una gasolinera estratègicament situada a Hollywood Boulevard. El lloc aviat es va convertir en punt de trobada d'antics combatents amb ganes de gresca i per això va ser un perfecte imant per a actors, starlettes, productors i altres membres de la beautiful people amb ganes de portar-se malament. I allà estava Bowers per organitzar-ho tot: «Em vaig convertir en l'home de referència que a la ciutat complaïa qualsevol desig de la gent. [...] Per escandalosos i estrambòtics que fossin els seus gustos, jo era el que sabia aconseguir exactament el que buscaven. Hetero, gai, bisexual, jove o vell...». No deixa de sorprendre que el primer d'aquella llista de famosos fos Walter Pidgeon -és a dir, la pura encarnació de la virtut i honradesa en pel·lícules castes i pures com Que verda era la meva vall o La señora Miniver, en què l'al·lusió més gran a un acte sexual era tot just aquell mínim mareig que indicava l'embaràs de la protagonista-. Amb Pidgeon, feliçment casat i gens efeminat, Bowers va passar una tarda de sexe i piscina que es repetiria al llarg dels anys.

Més tard, el memorialista prosseguiria les seves activitats com a bàrman en festes privades en què era capaç d'agitar els còctels amb el penis. I l'endemà al matí, ni el més mínim penediment; pels seus clients mostra una gran comprensió i simpatia. I a més insisteix a recalcar la seva amistat perquè, assegura, més enllà de les propines que acceptava per prostituir-se -no admet mai aquest terme- no va cobrar diners pels seus serveis d'alcavotatge. Amb la seva mirada simple i directa, descriu sense deixar res a la imaginació les activitats d'aquells mites. De Katharine Hepburn -pell de cocodril, segons Cecil Beaton- assegura que no li va conèixer cap relació masculina -la que va mantenir amb Spencer Tracy devia ser un muntatge- i que li va proporcionar més de 150 relacions sexuals amb dones. El mateix Tracy tampoc se'n salva. Bowers sosté que va tenir «una sessió de sexe molt satisfactori amb ell» tenint en compte que era un dels alcohòlics més importants del lloc. Només quan arribava a perdre una mica el món de vista estava a punt per acceptar la seva bisexualitat. A qui sí que l'afectava molt l'alcohol era a Errol Flynn, que buscava noies molt joves a qui al final no podia complaure i era Bowers qui havia de rematar la jugada.

Que Cary Grant i el rocós actor de westerns Randolph Scott van mantenir alguna cosa més que una amistat és un fet que ja Hollywood Babilonia deixava caure. Aquí s'especifica que els encantaven els trios i les fel·lacions.

A Charles Laughton i a Tyrone Power se'ls atribueixen els comportaments més radicals. Al primer li agradaven especialment els sandvitxos amb excrements -¿cal dir que aquestes memòries estan vetades a esperits sensibles i mitòmans nostàlgics?-, mentre que al bell Ty l'excitava la pluja daurada. De John Carradine, pare de l'estirp, Bowers assegura que li agradaven les pràctiques perilloses com l'asfíxia autoeròtica, cosa que anys més tard seria letal per al seu fill David.

La desfilada no cessa. Per aquí apareixen els criptogais Vicent Price, Clifton Webb, Bryan Epstein (mànager dels Beatles) i Raymond Burr (Perry Mason) i el flagell del comunisme, el director de l'FBI J. Edward Hoover, molt enamorat del seu guardaespatlles. Així com l'activíssim heterosexual Bob Hope (un verdader sex machine), Harold Lloyd entestat a fotografiar dones despullades en tres dimensions i una Vivien Leigh capaç d'ensordir el veïnat amb els seus tumultuosos orgasmes (cal aclarir que aquests no es produïen en presència del seu marit, Laurence Olivier).

La joia de la corona d'aquesta ro-meria és la presència dels ducs de Windsor, que, molt planers i senzills, li solien demanar a Bowers que els digués Eddy i Wally. L'alcavot afirma que la verdadera raó de l'abdicació d'Eduard VIII no va ser la passió romàntica, sinó el fet de poder tenir les mans lliures per a les relacions homosexuals, mentre la seva dona es dedicava a les amants femenines.

¿Veritat o mentida?

Notícies relacionades

Pep Guardiola i Cristina Serra, a prop de firmar el divorci

Pep Guardiola i Cristina Serra, separats i sense reconciliació a la vista

La carrera de Bowers és una succes-sió d'escenes picaresques, en ocasions indignes, que ell s'entesta a assumir sense immutar-se ni jutjar encara que sí que ho fa i amb fúria amb Rita Hayworth, Judy Garland, James Dean o Montgomery Clift, éssers antipàtics que no el van necessitar o no van apreciar prou les seves ofertes. Als anys 50 les seves activitats adquireixen fins i tot una pàtina científica al convertir-se en proveïdor de dones desinhibides per al pioner sexòleg Alfred C. Kinsey en l'elaboració del seu famós informe sobre la sexualitat femenina.

És més o menys en la dècada dels 70 quan la revolució sexual i el progressiu cessament de les activitats de la brigada antivici va punxar la bombolla d'aparent innocència en què s'ocultaven els capritxos libidinosos de les estrelles. Als 80 la sida va posar el punt final i es va acabar el negoci. Juntament amb aquests fastos es trasllueix la pròpia i sòrdida història personal de Bowers: la submissió de la seva dona, la mort de la seva desatesa filla després d'un avortament. I al final, la sensació que siguin veritat o mentida les seves històries lascives, les estrelles no han perdut gens de brillantor.