Dos muntatges inspirats en l'autor de 'La vaca cega'

Un oníric comte Arnau cavalca pel TNC

Hermann Bonnín adapta l'obra poètica de Maragall sobre la llegenda

Ernest Villegas, en una escena d’’El comte Arnau’ que s’estrena avui a la Sala Gran del TNC.

Ernest Villegas, en una escena d’’El comte Arnau’ que s’estrena avui a la Sala Gran del TNC. / DAVID RUANO

1
Es llegeix en minuts
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

La llegenda va condemnar el comte Arnau a cavalcar eternament amb el seu cavall de foc i a recórrer l'escenari dels seus pecats. Heroi rebel, des d'aquesta nit cavalcarà entre boires pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC). El teatre públic ha volgut culminar el seu homenatge al poeta Joan Maragall -de qui s'ha commemorat aquest any el 150è aniversari del naixement i el centenari de la mort- amb la posada en escena d'El comte Arnau, una onírica creació d'Hermann Bonnín inspirada en els tres poemes que l'autor deLa vaca cega va dedicar a aquest llegendari personatge de la cultura popular.

Notícies relacionades

 UN GRAN ELENC / El muntatge alça aquesta nit el teló de la Sala Gran, on recalarà fins al 30 d'octubre, amb un elenc format per Ernest Villegas (Arnau), Anna Ycobalzeta (abadessa), Joan Crosas, Enric Arquimbau, Vicenta Ndongo, Àngels Bassas i Miranda Gas. S'hi afegeix la participació del Cor de Cambra del Palau de la Música. Les seves veus a cappella constitueixen la banda sonora d'una proposta «minimalista i fantasmagòrica» que pot ser vista com un «conte oníric», declara Bonnín. El director de l'obra i de La Seca-Espai Brossa, inaugurat recentment, recorda que «el comte Arnau és potser el gran mite d'aquest país». Molts han estat els autors que s'han acostat al personatge, però el poeta modernista, opina Bonnín, va incidir en «el seu significat com a figura que sorgeix dels desitjos col·lectius de justícia social». Maragall va convertir Arnau en el seu àlter ego i es va endinsar amb ell en els «racons més foscos de l'existència per acostar el cel a la terra», afirma el director, que ha evitat referències a l'edat mitjana (exceptuant la capa d'Arnau).

El gran repte, afegeix Bonnín, era donar una «dimensió dramàtica i teatral» als poemes (El comte Arnau, L'ànima i La fi del comte Arnau), escrits en tres etapes diferents de la seva última dècada. Diu que el va ajudar el frustrat projecte líric ideat el 1903 pel músic Felip Pedrell. Al destacat paisatge sonor del muntatge s'hi uneix una escenografia que representa «la terra trencada i ferida» per on cavalca l'heroi de Maragall.