La broma del 'governor' Artur Mas a Scarlett

Eleccions molt a la vora a Catalunya: autonòmiques al novembre, municipals al maig. Polítics a l'atac. ¿Un sopar ambScarlett Johansson? Per favor, és clar que sí, com se li pot fer un lleig a aquesta noia. Per la Sala Oval del Palau Nacional, on s'entreguen els premis Botón Mango, hi apareixen el president de la Generalitat,José Montilla; el seu rival de CiU,Artur Mas;l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i l'oponent del partit nacionalista,Xavier Trias.¿La diva no vota? Tant és. La qüestió és xerrar amb ella, preguntar-li per la seva estada a Barcelona, vendre-li la marca Catalunya, practicar anglès i, de passada, aparèixer a les fotos amb la musa deWoody Allen... El glamur també guanya vots; un president o un alcalde que es fa amb una estrella de Hollywood és, per contagi, molt més glamurós.

Atrevit com sempre,Hereuva ser el primer a abordar-la amb la seva natural simpatia mentre ella tastava el xampany de benvinguda abans de l'àpat i xerrava ambJean-Paul Gaultier, president del jurat dels guardons més ben dotats del món de la moda (entreguen cada any 300.000 euros a un jove dissenyador). El polític es va interessar per la seva visita a la ciutat. «M'ha fet il·lusió tornar», li va respondre la intèrpret, de 25 anys, que li va confessar que encara estava sota els efectes del desfasament horari pel vol de dilluns des de Los Angeles, on viu, malgrat que ja feia tres dies que era a Barcelona.

L'ALCALDE, UFANÓS / «L'ha sorprès que hi hagi tant de moviment a la ciutat. Però és que han coincidit el mateix dia el partit del Barça, el Barcelona Meeting Point i els premis Botón Mango», va comentar l'alcalde, ufanós per l'alegria que mostravaScarlettper tornar a la ciutat que va conèixer durant el rodatge deVicky Cristina Barcelona.«Diu que l'activitat social és potent», va resumir sorprès per la seva proximitat.

Mases va presentar minuts després. «Una noia molt agradable, no sembla que li hagi pujat al cap l'èxit», va ser la seva primera impressió. No mentia, ja que va seure al seu costat durant el sopar i, després d'uns minuts en què els va costar trencar el gel, no van parar de xerrar davant la mirada de la seva dona,Helena Rakosnik. «¿La meva dona gelosa? ¡Però si podria ser la meva filla! De fet, tinc una filla de la mateixa edat».

Notícies relacionades

Pep Guardiola i Cristina Serra, a prop de firmar el divorci

Pep Guardiola i Cristina Serra, separats i sense reconciliació a la vista

El candidat de CiU a la presidència de la Generalitat la va estar instruint una bona estona sobre «l'estructura política d'Espanya» després d'haver parlat de gastronomia, salut i, evidentment, Barcelona. «Li he comentat que ens assemblem molt als EUA, amb comunitats autònomes que són semblants als estats federals, cadascun amb les seves lleis i els seusgovernors».Scarlettassentia davant la lliçó impartida entre mos i mos de llobarro salvatge iparmentierde crustacis amb sopa de llamàntol. Ella li va parlar de com li arriba a agradarObama;ell, de les seves aspiracions polítiques. «Si tornes per aquí i sóc elgovernorde Catalunya, truca'm», va dir fent broma el convergent a l'acomiadar-se. L'etern galant del Parlament va tenir a la dreta una altra dona de bandera, la presentadora bascaAnne Igartiburu, que el va sorprendre per la seva bellesa. No va parlar tant amb ella com amb l'estrella de cine. Potser ho hauria d'haver fet, ara que promou el concert basc per a Catalunya.

Montilla, que havia arribat tard però a temps per sopar, va seure davant de Johansson i Mas. No va intercanviar cap paraula amb la diva; el seu rival l'hi havia robat. Després del sopar, ambAndiccom a traductor, el president va parlar amb la menuda rossa de Barcelona. Ella, amable i cortesa, va repetir per enèsima vegada la frase que ja havia estat a la ciutat durant dos mesos pel rodatge deVicky Cristina Barcelona. Ell, hieràtic com sempre, va exhibir una cosa semblant a un somriure. Ella li va fer dos petons i li va passar la mà per l'esquena per a una foto. No ho sabia, però estava tocant l'actualgovernor, un superheroi per als seus, a qui han batejat coml'increïble home normal. Podria ser el títol d'una pel·lícula. D'Allen, per exemple.