Policies a escoles i instituts: així funcionen els models que ja hi ha a Espanya abans del pla dels Mossos

«Els centres educatius constitueixen el lloc idoni perquè nens, nenes i adolescents rebin una formació que inclogui no només l’adquisició de coneixements i valors democràtics, sinó també l’adopció d’aptituds i hàbits de seguretat personal i ciutadana, per afavorir conductes que promoguin la convivència en aquests entorns i la resolució pacífica de conflictes». Amb aquesta declaració d’intencions, el Govern socialista de Zapatero va crear el 2006 un acord entre els ministeris d’Interior i Educació per millorar la seguretat a les escoles.

Un any després, la Secretaria d’Estat de Seguretat va posar en marxa el pla director per a la convivència i la millora de la seguretat escolar. L’objectiu era «respondre de manera coordinada i eficaç a les qüestions relacionades amb la seguretat de menors i joves al centre educatiu i el seu entorn, enfortint la cooperació policial amb les autoritats educatives». És a dir, que la comunitat escolar conegués millor els cossos policials i hi confiés més. També potenciava les xerrades informatives per part dels agents.

El pla director va fer els seus primers passos posant èmfasi en els problemes derivats del consum i tràfic de drogues,l’assetjament escolar o la seguretat viària. Amb el pas del temps, el protocol va tenir actualitzacions el 2009, el 2022 i el 2013 per ampliar la competència dels agents en conflictes en l’àmbit de la discriminació per raó de sexe i la violència masclista.

El 2023, el Govern va impulsar un altre pla director per «potenciar les actuacions preventives davant els riscos a què es veuen sotmesos nens, nenes i adolescents en l’entorn digital, per promoure la formació en competències digitals». Un dels objectius és «incrementar la vigilància policial als voltants dels centres educatius per prevenir i combatre el tràfic, el consum i la tinença de drogues, així com tota mena de conductes violentes». La normativa també potencia les sessions informatives dels agents sobre assetjament escolar, violència masclista, assetjament digital i abusos sexuals, i insta els agents a estar en continu contacte amb la direcció escolar, les associacions de famílies i el coordinador de benestar de l’escola o institut.

El 2002 va néixer a Madrid el servei d’agents tutors, especialitzat en la protecció de menors i en la vigilància dels centres educatius. Llavors eren poc més d’una trentena i avui en són més de 200, informa Víctor Rodríguez. «Vam començar per donar-nos a conèixer en escoles i instituts. Al principi xocava molt això de la policia a les escoles, però avui ens hem convertit en una eina fonamental de contacte en el dia a dia», explica l’Alfonso, que fa més de 30 anys que és a la policia municipal.

Representants de la cara més amable de la policia, la seva feina se centra fonamentalment en la prevenció, tot i que també realitzen funcions de vigilància en entorns escolars i d’oci. Tenen contacte directe amb les direccions escolars i hi acudeixen davant una situació de conflicte. Realitzen, cada any, més de 20.000 intervencions. La majoria, vigilàncies en centres escolars, seguiments derivats d’altres actuacions de la policia i xerrades informatives. També remeten a la fiscalia expedients i informes en matèria de protecció de menors.

La memòria del programa policia tutor de les Balears corresponent al curs 2024-2025 inclou 5.786 actuacions, un 5% menys que en l’anterior: 2.482 en l’àmbit escolar, 3.029 amb menors fora de l’àmbit escolar i 275 en relació amb les noves tecnologies, informa Myriam B. Moneo.

Els agents s’estan trobant amb un problema majúscul amb les vaporeig, fins i tot en menors de 10 anys. L’augment d’aquest consum entre els escolars de l’arxipèlag està arribant fins al punt que els agents han detectat que trafiquen. Els compren per internet i se’ls revenen entre ells. «Urgeix una normativa més estricta contra les vaporeig amb un abordatge a escala estatal», adverteix el coordinador del programa policia tutor, Rafel Covas. El curs passat, 102 policies tutors van impartir més de 2.000 tallers preventius en què van participar uns 52.000 alumnes i 544 pares i mares. Les temàtiques es van centrar en l’assetjament entre iguals, l’ús de les noves tecnologies i les drogues. El programa ha sigut ben acollit pels centres, que li han posat un excel·lent de nota (4,5 sobre 5). Les Balears, de fet, acaba de presentar el seu programa a les Canàries, que ja mostrat interès que els ajuntaments l’implantin.

Notícies relacionades

Illa deixa en mans dels centres educatius que hi hagi mossos de paisà: "Si ningú vol el pla, no es posarà en pràctica"

Gairebé 800 escoles i instituts públics catalans se sumen a la campanya per deixar de fer sortides i colònies escolars el pròxim curs

A Galícia, el reforç policial al voltant d’escoles i instituts el coordina el Govern espanyol, no la Xunta directament, a través del pla director per a la convivència i millora de la seguretat als centres educatius i els seus entorns, informa Irene Bascoi. La Xunta participa com a administració educativa, però la vigilància policial correspon a la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, segons la demarcació. El pla està coordinat a Galícia per la Delegació del Govern, a través de la inspecció educativa. Entre les seves actuacions figuren tallers als centres, però també vigilàncies policials als voltants i altres mesures per millorar la seguretat i la convivència. Només entren al recinte per impartir xerrades. En els casos de mercadeig de drogues, baralles, grups juvenils violents, assetjament o violència contra la comunitat educativa, la via ordinària és el pla director. Les xerrades dels agents aborden expressament drogues i alcohol, assetjament escolar, addiccions, delictes d’odi, prevenció de delictes sexuals i altres riscos.

A més, les escoles poden demanar alguna cosa més que xerrades. La mateixa Delegació del Govern indica que, si una escola o institut necessita «augmentar la vigilància en l’entorn», pot contactar amb el seu agent de referència. És a dir: si hi ha sospita de venda de drogues als voltants, conflictes recurrents a l’entrada o sortida, baralles o presència de grups violents, el centre pot sol·licitar aquesta intervenció policial.