Els millors restaurants del Raval que hauries de conèixer

La casa de menjars del Toni, ‘Tonet’, sempre té platerets notables, que a més de ser bons, planten al cap la llavor de la tornada. En aquest lloc hi ha idees que es recolzen en el costumisme per arribar a l’altura. Aquesta és la crònica de l’última visita de Pau Arenós, on també va tastar un arròs sensacional a Suculent.

Tres joves xefs s’han instal·lat a l’Hotel Casa Teva del Raval: 'www.elperiodico.com/es/gastronomia/restaurantes/20250303/mejores-restaurantes-nueva-cocina-catalana-barcelona-114262685","titleAttr":"nova cuina catalana"}">nova cuina catalana' en versión especiada. L’obertura respon a l’ímpetu d’Àlex López, que a l’estiu es va fer càrrec d’Al Kostat del Mar –l’‘spin off’ a Begur del restaurant de Jordi Vilà– i que ha volgut consolidar l’equip durant el trist hivern, amb Marcos Valyi i Jordi Carbonell com a companys. Defensen la cuina ravalera, que és una barreja de la cosa local i de l’emigració estable, d’aquí i d’allà, guisats i espècies. Així es menja a www.elperiodico.com/es/gastronomia/restaurantes/20260107/restaurante-arraval-barcelona-125388500","titleAttr":"Arraval"}">Arraval.

Albert Raurich ofereix platerets de delicat menjar asiàtic i mediterrani en aquest petit restaurant que només té dues barres i una única taula. El nostre cronista gastronòmic, Pau Arenós, va titular la crònica de la seva última visita així: «Fet a Asialona». Aquí pots llegir el que va comentar sobre el Dos Palillos.

Després de triomfar amb el Dos Palillos, Albert Raurich va continuar apostant pel Raval. Aquesta vegada, aportant la seva modernitat al receptari mediterrani de totes les riberes i èpoques, reinterpretant plats com els cargols amb tripa de bacallà i el ‘saganaki’, una recepta típica grega que s’assembla a una ‘fondue’. Així es menja a lDos Pebrots.

Si preguntes a Alfredo Rodolfi, un dels amos del Bacaro, què distingeix la seva oferta d’altres, et contestarà així: «Tracte informal, sense màscares. Gènere fresc. Preparacions diàries». Aquesta manera d’actuar que permet que els desconeguts se sentin còmodes. Aquí hi trobaràs més informació sobre el Bacaro.

L’establiment, que ocupa part del Centre Galego de Barcelona, proposa plats tradicionals gallecs amb algun toc modern. Val la pena visitar-lo, però sobretot menjar els seus plats. ¡Una delícia aquest Louro!

Aquest local que fa cantonada i més aviat petit té una fórmula que aguanta la inflació amb moltíssima dignitat sense deixar ningú enrere. Quin menú del dia té el Bar Bodega Agustín.

Aquest nou establiment del Raval (Floristes de la Rambla, 14) proposa un vermuteig de qualitat amb cerveses ben tirades, bona música de fons, un ambient desenfadat i tapes de tota la vida amb tocs originals i una mica canalles, com el barri que l’acull, el Raval. Està al darrere de la Boqueria, d’on treu bona part del producte que treballa després a la cuina, i davant els jardins del doctor Fleming, ocupant el local que al seu dia va ser de l’Iposa, una referència a la zona. Aquí tens tota la info sobre el Superclàssic.

Aquest local reivindica la cuina de barri al barri més globalitzat de Barcelona a base de plats senzills en format d’amanides (de kale amb quinoa amb vinagreta de tomàquet), tapes (torrada de sardina fumada amb mel de tòfona, sipietes saltejades amb tirabecs i salsa d’all negre) i plats-plats (hi ha diversos arrossos i pollastre a l’ast a la menta). Així és Gats.

Producte gallec amb tècniques actuals i amaniments viatgers al Raval, territori immigrant. La seva cuina –Galícia contagiada pel món– té poca representació a Barcelona. Així és l’Arume.

Els espectres de Lluís Domènech i Montaner, Eusebi Arnau i Ramon Casas, trident del modernisme i genis sobre les espatlles dels quals s’alça l’Hotel España, planen sobre el seu restaurant, amb direcció gastronòmica de Martín Berasategui. Aquesta és la proposta que se serveix a la Fonda España.

Incrustada a cada taula, imposant-se, sintetitzant, la graella de carbó. «Carbó vegetal ecològic», puntualitza Ignasi Elias, un dels amos de l’establiment. L’espai és agradabilíssim, fusta, ferro i xemeneies per als mals fums. Aquí t’ho expliquem tot sobre el Carlota Akaneya.

Les truites d’aquest local del carrer del Tigre, 31, tenen un públic lleial. I amb raó, perquè estan entre les millors truites de Barcelona i amb una característica única, segons la manera de procedir a Bilbao: porten ‘txapela’. La peça daurada i cremosa, l’element extra i, a sobre, una finíssima capa d’ou com una crep. També treballen ‘heavy’ les cassoles, hi ha un bàrman i s’estrenen amb els vins naturals. Així és Bar El Pollo.

Una barra davant les flamarades que s’alcen en un cubicle de molt pocs metres quadrats on s’hi encabeixen vuit persones. No és el lloc més còmode, però sí el més ventilat, amb els aires del mercat a la ronyonada: si la gent va i fa cua és perquè es menja bé-bé. Cada dia, 160 persones que poden triar entre uns 60 plats de cuina de mercat. Així es menja a El Quim de la Boqueria.

El que va ser restaurant preferit de Manuel Vázquez Montalbán, que en els últims mesos va servir menjar xinès, ha recuperat el seu esperit original en mans del grup de restauració Banco de Boquerones. Aquí t’expliquem quins plats icònics de la carta han tornat a Casa Leopoldo.

Núria Gironès està al capdavant d’un dels restaurants amb més solera i prestigi de Barcelona. «Producte d’alta gamma», diu ella, «alta cuina catalana, mediterrània, amb influències italianes, franceses», remata. Així va ser la visita de Pau Arenós a Ca l’Isidre.

La família Domínguez porta des del 1973 al capdavant d’aquesta casa, amb Borja com a capità i el deure d’enfortir el que van crear el seu avi, el seu pare i els seus oncles al mercat de la Boqueria. Així es menja a Kiosko Universal.

Aquest local aposta per una cuina divertida, d’arrel mediterrània però que no renuncia a picades d’ullet més cosmopolites i creatives. Estant on estan, es dona per fet que treballen amb bon producte. Bon exemple d’ells és el carpaccio de vieira amb gel de pinya, oli d’anet i de gingebre, freses de truita, salicòrnia i flor de sàlvia que vam tastar el dia de la nostra visita al Bar Boqueria.

Aquest establiment del Raval demostra que és possible trobar gent bona, cuina honesta i a preus populars. El seu menú del dia és molt econòmic. Així és www.elperiodico.com/es/gastronomia/restaurantes/20260130/juilberts-menu-dia-restaurante-barcelona-126220974","titleAttr":"Julibert's"}">Julibert's.