¿I el premi al millor cambrer del món?, per Pau Arenós

–¿Alguna novetat en el món del servei?

El Pere pertany a aquesta gran escola de cambrers que col·loca el client davant de qualsevol altra cosa. La seva casa és un restaurant de clients i això, que sembla una obvietat, no ho és.

La majoria són restaurants de cuiners; alguns, de propietaris; una minoria, de clients.

El client és, de vegades, un dictador. Aquesta lletania que sempre té la raó és una doctrina de submisos.

El cambrer és l’últim mico de la selva hotelera. Sous baixos, treballs ingrats, poc reconeixement.

A l’altra cara, aquest intrusisme de temporada, personatges que s’asseuen al teu costat sense ser convidats per prendre nota: «Hola, nois, ¿com esteu?». Malament.

O els aficionats incapaços de saber a quin comensal correspon cada plat.

No existeix el premi al millor cambrer del món. Sí que existeix el certamen Cambrer de l’Any. Li fem poc cas.

El servei, pensen els envanits. Nosaltres, que també som criats d’altres, ens sentim senyors pel preu d’una tassa de cafè.

Cambreres assetjades diàriament («Escolta, guapa»), cambrers reclamats a xiulets com si fossin cabres.

–¿Alguna novetat en el món del servei?

Notícies relacionades

Sis bons restaurants per cantar ‘Asturias patria queridaaaa’

Tres bons restaurants de tacos de Barcelona que no et pots perdre

Més aviat un desig: que se’ls formi bé, que se’ls pagui bé, que se’ls tracti bé.

Que no sigui una feina mentre se’n busca una altra.