Casa Mari i Rufo: no és nou, no és bonic, no és còmode, i hi ha cues

Casa Mari i Rufo (Freixures, 11): no és nou, no és bonic, no és relaxant, i alguns plats tenen menys sentit que el programa de tele de Carlos Herrera. I, no obstant, als migdies hi ha cues, potser pel preu del menú (12 €), perquè el contigu mercat de Santa Caterina els serveix producte òptim o perquè existeix al voltant del que està desballestat i caòtic una mística que no comparteixo.

Situació 1: la reserva és per a les 14.15. Doncs no. Es criden els uns als altres per saber qui dimonis ha apuntat una reserva a una hora en què no donen reserves (i nosaltres, desconcertats, i expulsats al carrer).

Situació 2: a la tauleta alta de l'entrada, una parella demana cava. Els clients només volen un parell de copes i la cambrera, amb pulmó d'aprenent de soprano, crida això mateix. Apareix una altra cambrera: “¡¡¡¡Doncs serveix dues copes!!!!”.

Quan finalment aconseguim entrar-hi (amb retard, és clar), el menjador és micro i ensordidor a l'estil mascletà. La cambrera tira els plats buits a la taula sense posar-hi atenció ni interès, com si repartís cartes de pòquer. Es pot menjar per 100 euros o per 25, segons es triï 'wagyu’ o calamars a la romana.

El pop és un error: dur, dolç (¿mel?), cobert amb germinats violetes i servit sobre un plat de pissarra. Xoca la presentació d'¿autor? amb l'ambient bulliciós.

Les vieires amb patata i pernil reafirmen l'error de seguir per la picallosa via de la modernitat.

El peix fregit és una altra cosa: peix blanc, peix blau, gambetes vermelles. Cruixents per menjar amb els dits, mastegar caps i closques.

El bacallà és bo, a rebentar de col·lagen: enganxa més que una tieta pesada. A la llauna, va carregadet de picant

L'error dels dos primers serveis i la satisfacció dels següents. El cafè, cremat: una plaga a Barcelona.

Notícies relacionades

Jordi Vilà obre un restaurant en un hotel de luxe de la Costa Brava

Nandu Jubany traurà partit a la seva granja de vaques amb una cadena d'hamburgueseries pròpia

La majoria dels comentaris sobre aquest establiment són elogiosos, ditiràmbics, ¡hiperbòlics! Aquella mateixa nit, un grup d'amics van ocupar una taula i la vivència, amb el menjador semibuit, va ser agradable.

L'estrèpit i els bramuls són els ingredients a apartar.