Cata Menor
Alcohol, addiccions i hostaleria, per Pau Arenós
A l’abstemi se l’assetja, se l’acomplexa, se’l convida a brindar, encara que sigui un ditet
David Seijas: «Em dominava l’alcohol. Jo no conduïa la meva vida: només n’era el copilot».
Raül Balam: «Tinc una malaltia. Soc un addicte i ho seré tota la vida» | VÍDEO Taula per a dos
En descàrrec, podria ser: alcohol, addiccions i periodisme. O alcohol, addiccions i administració pública.
L’alcohol com a bassal on tota la societat fica els peus.
El consum responsable, bla-bla-bla. Sí, d’acord. Bec vi. Crec que no tinc un problema. O potser sí.
Aquesta reflexió té com a precedent l’article que vaig escriure sobre David Seijas, que va ser cap de sommelieria d’El Bulli i codirigeix una empresa de recerca i comercialització de vins, Gallina de Piel.
El del David és un cas singular, perquè ha aconseguit, amb ajuda d’una terapeuta, un sistema propi per continuar en el món del vi, tastar i no beure.
Més enllà de la metodologia, m’interessen les frases que donen context, com quan diu que beure «està ben vist».
No se censura l’entrepà d’esmorzar amb cervesa ni el cigaló posterior, no se censura el pet divertit, no se censura el gintònic de mitja tarda, no se censura el maridatge sense fi, no se censura el ‘botellon’, no se censura la gresca coctelera.
En canvi, a l’abstemi se l’assetja, se l’acomplexa, se’l convida a brindar, encara que sigui un ditet. Rep més consideració d’estrany l’abstemi que el bevedor.
M’agrada el vi i comprenc, ¡evidentment!, la dimensió cultural. Però, admetem-ho, alguna cosa va malament. En l’hostaleria, i voltants, on em trobo, el consum d’alcohol, per la facilitat d’accés, és ampli, habitual, preocupant.
Conec un munt de persones amb el fetge gras (no només per la beguda, és clar), malaltia silenciosa que avança. A l’aguait, altres patologies.
«Sempre m’ho he volgut passar bé», diu el David. Jo també. L’alcohol és divertit fins que deixa de ser-ho.
¿Solució? Reduir-ne el consum. Qui ho pugui fer. Qui no, que l’abandoni, perquè, clarament, sí que té un problema. No hi ha aquí una pretensió moralitzadora, ni castradora, sinó posar sobre la taula, amb o sense estovalles, una situació visible que es pretén invisibilitzar.
Notícies relacionadesL’alcohol genera capitals, milions, i bons impostos.
¿Alcohol, addiccions i hostaleria? Alcohol, addiccions i societat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- «Vam mirar de treure els nostres diners però ja no va ser possible» Unes 30 famílies de Tarragona i Barcelona denuncien una «estafa» de dos milions d’euros a càrrec d’un grup inversor
- Religió L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets
- Accident a Mallorca Mor l’exvicerector dela UB Gaspar Rosselló al caure sobre unes roques
- EL NINOT DE MODA 48 hores d’espera per un Labubu
- Consells científics El cervell necessita entre 8 i 14 dies per desconnectar per vacances: «Descansar no és un caprici, és una necessitat psíquica»
- LA PRETEMPORADA BLAUGRANA Rashford diu no estar preocupat per la seva inscripció: «Confio que el club ho resoldrà»
- Meteorologia adversa Les temperatures extremes posen en alerta sis comunitats a l’inici de l’onada de calor
- Relacions interpersonals El celibat voluntari s’obre pas entre les joves: «Fa dos anys que estic sense relacions i mai he estat millor»
- Restriccions Tanquen els accessos al Cap de Creus i a l’Albera aquest diumenge per risc d’incendi
- Club d’Estil Doctor Mandíbula de Diamant: «Porto més de 13.000 masculinitzacions facials, entre nois de gimnàs, jutges, notaris, polítics i actors d’‘Élite’i ‘La casa de papel’»