Patrimoni industrial
La Generalitat adquirirà les Tres Xemeneies del Besòs i acolliran un projecte d’activitat econòmica
El Govern destinarà 42 milions d’euros d’una subvenció que l’Estat va concedir el 2023 per comprar els drets per instal·lar usos terciaris a les torres de l’antiga tèrmica i oficines al solar ocupat per una subestació elèctrica, cosa que vehicularà a través del Consorci del Besòs
El monumental símbol obrer de la perifèria de Barcelona passarà a ser de titularitat pública. Les Tres Xemeneies del Besòs, emblemàtiques i més altes fins i tot que l’admirada Torre de Jesús de la Sagrada Família, seran adquirides amb fons de la Generalitat de Catalunya, dins del procés per transformar l’entorn de l’antiga central tèrmica situada al límit de Sant Adrià amb Badalona en un complex del sector audiovisual i digital, segons avancen a EL PERIÓDICO diferents fonts consultades.
El conjunt de la inactiva planta de producció energètica està declarat bé d’interès local des del 2016, amb la qual cosa no es pot enderrocar. Per fer-se’n amb la propietat i la de la parcel·la adjacent on roman una subestació elèctrica, el Govern gastarà uns 42 milions d’una subvenció de 60 milions d’euros que l’Estat li va concedir el 2023. La transferència inclou 45,8 milions atorgats per adquirir terrenys destinats a activitat econòmica en el projecte Catalunya Media City, com es bateja el «hub» tecnològic amb aspiracions de rellevància internacional que es traça entre la desembocadura del riu Besòs i la platja.
L’operació perquè la Generalitat es quedi les Tres Xemeneies es canalitzarà a través del Consorci del Besòs, encarregat d’executar la reforma al voltant de la planta desmantellada. Les distintives moles de 200 metres d’altura no les traspassa el seu actual propietari, Front Marítim del Besòs, que representa els interessos d’Endesa i la promotora immobiliària Metrovacesa a la zona, sinó que l’ingrés per la venda el percebrà l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La institució n’obté la titularitat de manera circumstancial a través del projecte de reparcel·lació de les 32,36 hectàrees que s’han de remodelar, que distribueix els beneficis i les càrregues a assumir entre els propietaris de les finques del lloc. El repartiment va aconseguir l’aprovació inicial del Consorci del Besòs aquest dimecres i es calcula que se segellarà definitivament a l’octubre. Així mateix, l’AMB disposa d’un compromís de compra de la Generalitat i el consorci.
Recreació d'una de les passarel·les que es construiran per sobre de la via del tren a Sant Adrià. /
Subestació que s’ha de desmuntar
L’aportació que el Govern d’Espanya va cedir fa gairebé tres anys està condicionada al fet que sigui consumida abans que acabi el 2026. A més de les tres talaies bessones que sobresurten en el perfil del Barcelonès Nord, la Generalitat recorrerà a la mateixa subvenció per comprar la parcel·la situada davant de les xemeneies, que també recau provisionalment en mans de l’AMB amb la reparcel·lació de terrenys. Allà hi ha la subestació que serà desmuntada per erigir les oficines del polígon.
D’aquesta manera, l’administració pública disposarà de la totalitat del sòl que ha d’acollir les empreses que s’espera que poblin el parc audiovisual. En total, 67.869 metres quadrats d’espais per a futures oficines i instal·lacions de companyies passaran a ser patrimoni del sector públic, que controlarà així la implantació d’operadors al complex.
De la superfície total, 21.735 metres quadrats s’ubicaran a les xemeneies, on es concep aixecar un voladís que les travessi a uns 45 metres d’altura. En aquest cos horitzontal que s’adherirà a la carcassa buida de les torres, s’esbossa un projecte d’activitat econòmica vinculat al «hub» i que falta que s’acabi de definir. Els 46.134 metres quadrats restants corresponen a l’edifici d’oficines que s’alçarà al solar que continua ocupat per la subestació d’Endesa i Red Eléctrica. La instal·lació es mudarà a uns 200 metres, a l’altre costat de la via del tren que creua per davant de la tèrmica. El trasllat té complexitat i no serà immediat: es pronostica que el desmuntatge comenci el segon trimestre del 2030 i conclogui el 2032 per deixar un descampat lliure per edificar.
Actor clau
Un paper clau en l’operació es reserva al Consorci del Besòs, en què participen la Generalitat, l’AMB i cinc ajuntaments. El Govern transfereix a l’ens l’import necessari de l’ajuda estatal perquè acometi l’adquisició dels dos actius. El conveni que regula la subvenció que el Govern central va proporcionar per cobrir costos del Catalunya Media City estipula que els diners s’han de destinar a «inversions que ha de fer la Generalitat de Catalunya, directament o indirectament a través del Consorci del Besòs».
L’ens ha dirigit el procés que ha portat aquesta setmana a ratificar els projectes de reparcel·lació i urbanització, decisius perquè tiri endavant el pla urbanístic que combina el polígon tecnològic amb un nou barri amb almenys 1.783 pisos. Les primeres obres es programen per al 2027.
Les despeses per transformar la franja que uneix Sant Adrià i Badalona davant de la costa pugen a 99,03 milions d’euros i es divideixen entre els propietaris del lloc. Qui concentra més béns és Front Marítim del Besòs, que posseeix el 72% de les finques del lloc que s’ha de remodelar. En el repartiment, entrega vells solars industrials, incloses les Tres Xemeneies, i obté tot el sòl on s’aixecaran 1.069 habitatges lliures en cinc illes. Sumen 111.181 metres quadrats de sostre per a domicilis i 7.540 metres quadrats a les plantes baixes per a comerços.
Recreació d'una de les dues passarel·les que es construiran per sobre de la via del tren a Sant Adrià. /
Per la seva banda, el Consorci del Besòs es queda amb cinc illes en què s’ideïn 714 pisos de protecció oficial, tant en règim de lloguer com de compravenda. D'aquest paquet, disposarà de tres illes senceres, amb 456 habitatges als quals s’afegeixen baixos comercials. L’òrgan ostentarà una part indivisa amb Front Marítim del Besòs en una illa en què es preveuen 88 domicilis de protecció oficial de compravenda i botigues. De la mateixa manera, comptarà amb una participació en una parcel·la a Badalona compartida amb Adif i un particular, a la qual s’assignen usos hotelers i habitatge de protecció de compravenda. A banda de les xemeneies i l’espai de la subestació elèctrica que vendrà, l’AMB rep un solar a Badalona on es planegen places d’hotel.
Carrers i ponts
El Consorci del Besòs també ha donat llum verda al projecte d’obres d’urbanització per obrir carrers, instal·lar serveis i construir passos inferiors al barri de les Tres Xemeneies. Costaran 49,24 milions d’euros i es dividiran en dues fases, per a la qual cosa es planifica que comencin el tercer trimestre del 2027 i s’acabin el primer trimestre del 2031.
Notícies relacionadesAl seu torn, les obres bàsiques del futur parc davant del litoral es valoren en 18,65 milions. La zona verda, de 92.902 metres quadrats, se supedita al fet que les tasques per desviar el col·lector d’aigües residuals que circula davant de la costa de Badalona i Sant Adrià estiguin avançades. S’estima que la creació del parc s’iniciï el segon trimestre del 2029 i conclogui el quart trimestre del 2031.
A part, el consorci ha ratificat que s’estendran dos ponts per a vianants i ciclistes sobre la via fèrria. Connectaran el veïnat de les Tres Xemeneies amb la resta de Sant Adrià a través de l’avinguda de la Platja i el carrer Ramon Viñas. El desemborsament es taxa en 12,73 milions d’euros.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra de l’Iran, en directe: última hora de la situació a l’Orient Mitjà
- Al minut Guerra Ucraïna-Rússia, en directe, última hora del conflicte
- Registrat a Downdetector Instagram i Facebook cauen: reporten errors a Espanya i altres països
- Patrimoni industrial La Generalitat adquirirà les Tres Xemeneies del Besòs i acolliran un projecte d’activitat econòmica
- Investigació a Barcelona El pare del nadó maltractat va admetre a la família que havia «sacsejat» el petit i l’havia tractat de manera brusca
