De la panxa a l'orella, la confiteria tradicional portuguesa es despulla en una exposició a Lisboa

'Mamelles de monja', 'panxa de monja', 'dolç fàlic' o 'galeta d'orella' són alguns dels noms que un pot trobar a la confiteria tradicional portuguesa, que uneix l'amor per allò dolç amb el sentit de l'humor dels portuguesos i que reflecteix una nova exposició a Lisboa.

'Quan el cos es fa dolç' és el nom de la mostra al Museu de Lisboa-Santo António, que reuneix més de 30 peces provinents dels convents o de la cuina popular, amb referències al cos humà pel seu nom o forma.

Sucre, llimona, ous, ametlles, farina o fins i tot pollastre són els ingredients de la majoria d'aquests dolços, l'origen dels quals es remunta en alguns casos a diversos segles.

El coordinador del museu, Pedro Teotónio Pereira, va explicar en declaracions a EFE que aquesta exposició té com a base el 'Pão de Santo António' (pa de Sant Antoni) que, segons la tradició, s'ha de guardar a casa perquè no falti menjar l'any següent.

Amb forma de penis

A partir d'aquí, van pensar en el que consideren que és el seu "oposat màxim", que és el 'dolç fàlic de São Gonçalo' o 'ferramenta de São Gonçalo' (eina de Sant Gonçalo), d'Amarante, al nord de Portugal i amb forma de penis.

Entre el bollet de Santo António i les postres d'Amarante "existeix una quantitat enorme de dolços a Portugal relacionats amb el cos humà, les monges i els sacerdots. I nosaltres aquí hem acollit alguns d'aquests dolços", va resumir Pereira.

'Ronyó', 'orelles d'abat'...

'Ronyó', 'suspir', 'orelles d'abat', 'coixí', 'rabies', 'espera marits' o 'oblidats' són altres productes seleccionats, que estaran exposats fins al 10 d'agost i que han estat portats al museu des dels llocs típics on es produeixen.

En aquesta línia, les dates escollides per a aquesta exposició responen també a l'estació en què molts d'aquests dolços són preparats a Portugal, associats en la seva majoria a festivitats de sants a l'estiu.

Relació entre religiositat i alimentació

La comissària d'aquesta exposició és Paula Barata Dias, que investiga des de fa gairebé 20 anys la relació entre la religiositat i l'alimentació en textos litúrgics i obres d'art. Amb el seu treball intenta explicar la relació que tenen aquests productes amb la base religiosa que es manté a la cultura portuguesa, part d'ella originària fins i tot de 'cultes agraris primitius' i desconeguda per a molts.

Notícies relacionades

La Catalana de l’Any, Montserrat Fontané, vista pel seu fill Josep Roca: «Valenta, generosa, hospitalària»

"De premi": el bar de Sabadell aclamat per les seves patates braves

"Tot això està molt lluny del que són els interessos de l'home contemporani. Consumim dolços i mengem dolços sense ser conscients que van ser motivats i van formar part d'un sistema que en realitat és una comunicació religiosa", va precisar a EFE la investigadora.

Barata Dias, professora de la Facultat de Lletres de la Universitat de Coimbra, va recordar que aquest fenomen no és quelcom que es limiti només a Portugal, sinó que existeix a tota Europa, "particularment" al sud.