Oli de tòfona amb alguna cosa, sisplau

¿Es nota el tuf? Tot «a la tòfona». Truita amb tòfona. ¡Entrepans amb tòfona! ¿Per què? Em pregunto quant tindran de tòfona real aquests olis miraculosos que amaren els plats de tants restaurants i tan bé ajuden a emmascarar les carències del producte. Em pregunto si la fortor enganxosa dels esmentats olis s’acosta el més mínim a l’olor de tòfona de veritat.

Truc d’il·lusionisme

Notícies relacionades

"Autèntiques i picants": el bar de Rubí aclamat per les seves patates braves

"Una parada obligatòria": els elogis al millor restaurant de Sant Boi de Llobregat, segons Tripadvisor

Suposo que hi haurà alguns olis de tòfona que compleixin el promès, però en absolutament tots els meus affaires amb aquest líquid, l’únic que he trobat és més química que als lavabos del Psicódromo. L’oli de tòfona sense tòfona és un truc d’il·lusionisme que em produeix estupefacció. Amb un raig d’aquest ungüent fètid, un simple biquini pot convertir-se en una tapa d’autor i costar 2 euros més. El bitxo no només devora tot el sabor dels aliments que acompanya, sinó que també li clava una bona dentada a la teva cartera. ‘Win-win’.

A més, si coqueteges amb l’oli de tòfona, hauràs d’explicar que no t’untes el clatell amb Brummel. L’oli de tòfona funciona amb les mateixes coordenades de destrucció massiva que la colònia de David Bustamante: impregna cada partícula d’oxigen amb el seu tuf còsmic i aniquila qualsevol sabor o aroma a 200 metres al voltant. I jo, sincerament, ja no estic per buscar en Jacq’s.n