Digues-me com comptes amb els dits i et diré de quin país ets

A les xarxes socials, en especial a Instagram i TikTok, hi ha un repte que triomfa. Consisteix a manifestar que ets alguna cosa, mare o pare, per exemple, sense dir explícitament que ho ets, sinó mostrant evidències que portin a aquesta conclusió. Continuant amb l’exemple, molts usuaris que es presten al joc mostren la seva cara de cansament, la cuina feta un desastre i el saló desordenat com si per allà hagués passat un tornado. Sense que sigui un desafiament viral, i tot i que sembli inversemblant, existeix un truc per saber d’on és la gent sense haver de dir-ho verbalment ni ensenyar el passaport. ¿No t’ho creus? Fem-ho junts.

Sense entrar en profunditat en les teories sociològiques, les persones són éssers d’usos, pràctiques i costums, que adquireixen al llarg de la vida a través de l’entorn. En aquest sentit, els nens aprenen a multiplicar de diferents maneres, totes vàlides, segons el país d’origen. La manera de saludar-se també difereix a moltes zones del planeta i la llista de diferències entre cultures és infinita.

Una d’elles és la de comptar amb els dits. Algunes persones comencen aixecant el polze i segueixen per l’índex i la resta de falanges. D’altres, en canvi, opten per començar pel dit petit. Hi ha l’opció d’enumerar a mà alçada i, per contra, l’opció de donar fe i reposar els tous dels dits sobre qualsevol superfície. Sigui com fos, això és la dactilonomia, la «ciència de comptar amb els dits», defineix el diccionari. Aquesta habilitat diu molt sobre la nacionalitat de la gent.

Europa i Amèrica, càlcul més bàsic

A Europa, les persones solen començar a comptar amb el polze esquerre i acaben amb el dit petit. En canvi, als Estats Units i el Canadà comencen amb el dit índex i acaben amb el polze. Les persones de països com l’Iran, solen començar amb el dit petit, mentre que al Japó estenen el palmell i amb els dits oberts inicien un càlcul, baixant un dit per cada número fins a acabar amb el puny tancat.

En algunes regions del gran continent africà la manera de comptar té una connotació cultural important. Per exemple, a Tanzània s’utilitzen les dues mans a fi de representar els números d’una manera simètrica. Així, el número 6 es representa amb els dits índex, el del mig i l’anul·lar de les dues extremitats.

La cultura que compta d’una manera més diferent o peculiar és la dels pames, un grup indígena del centre i el nord de Mèxic. En el seu cas, posen la seva mà en forma de puny i utilitzen els artells per enumerar. Però no tots, ja que exceptuen el polze, per la qual cosa compten fins a un màxim de vuit amb les dues mans.

A l’Índia compten fins a 20 amb cada mà

Notícies relacionades

No tiris el flascó de perfum amb restes: llança-ho a l’aspirador i alerta amb els resultats

Una falsa cobra alerta els veïns de Lleida: activats fins i tot els protocols d’emergència

A l’Índia utilitzen línies dels dits: falanges, falangines i falangetes. Aquest mètode és més eficaç que la resta, ja que amb cada mà poden comptar fins a 20. En aquest mateix país, els mercaders de Maharashtra utilitzen la mà esquerra per comptar fins al número 5 i amb la mà dreta sumen el conjunt de vegades que s’ha arribat a aquest número. D’aquesta manera, amb la mà dreta només es porta el càlcul dels múltiples de cinc.

Finalment, també es pot veure una forma de càlcul amb les mans de manera simbòlica a la Xina. Allà compten de l’1 al 5 de la mateixa manera que als Estats Units, però després del 6 continuen comptant amb la mateixa mà. A més, en lloc d’utilitzar quantitats per representar números, utilitzen símbols.