Plataforma social

El Tinder de tenir fills: noves aplicacions per ser pares sense ser parella

Dones solteres i homes, la majoria homosexuals, es posen en contacte amb l’objectiu de compartir la custòdia d’un fill que tindran per fecundació in vitro

4
Es llegeix en minuts

Dones solteres que volen ser mares però prefereixen no fer-ho en solitari i homes, la majoria homosexuals, que es posen en contacte amb l’objectiu de compartir la custòdia d’un fill que tindran per fecundació in vitro i la custòdia del qual es regirà des del naixement amb un conveni com el que tindrien uns pares separats.

És la premissa de les noves plataformes a Espanya com Coparentalitat, Copares o Copaping, entre altres, que pretenen facilitar un model de família que tot i que és «diferent» també «té els seus avantatges», segons han explicat a Efe el Josep Maria, la Sandra i l’Anna, tres persones que es troben en diferents moments del procés.

«Em vaig decidir per la copaternitat perquè soc homosexual i per edat ja no puc adoptar i l’opció de la maternitat subrogada em representa, a més del tema econòmic, dubtes ètics i morals», explica el Josep Maria, director d’una agència de comunicació i que ja està iniciant el procés d’in vitro amb una dona amb qui va contactar a través de la plataforma Coparentalitat Barcelona.

Explica que va ser la segona dona amb qui va mantenir trobades per prendre alguna cosa i parlar de com voldrien criar un fill i amb quins valors.

«Per posar-te d’acord amb la mare has de tenir en compte: ¿jo em veig amb aquesta persona d’aquí molts anys?, ¿la veig no com una parella però sí com una còmplice, una companya? I és que compartirem el més important que podem compartir: un fill o una filla», reflexiona.

El Josep María reconeix que en el seu entorn ha trobat tant reaccions d’«il·lusió» com «judicis de valor del tipus que tenir fills no s’hauria de fer de forma tan freda sinó fruit de l’amor».

«Ho sento però no hi estic d’acord», defensa aquest veí de Barcelona, de 53 anys, que destaca com a valor afegit que la coparentalitat aporti «estabilitat» a la nova família pel fet que no es pugui produir un «trauma» en el nen per una ruptura ni tampoc estar la relació entre progenitors «contaminada» pel vincle sentimental.

En aquesta línia, l’Anna, en procés de buscar algú «compatible», defensa que en la copaternalitat hi pot haver «un vincle d’amor més sa» que una parella sentimental a l’ús ja que t’assegures que té els valors adequats per criar un fill.

«Tots sabem que no sempre t’enamores de les persones més adequades», defensa aquesta dona de 41 anys, que explica que sent molt jove va passar per un divorci i des d’aleshores ha volgut ser sempre «molt independent».

Preguntada per què no tenir-lo sola, explica que «no és una qüestió econòmica» sinó que té a veure amb poder donar un altre vincle familiar al nadó.

«Podria tenir-lo sense ningú, sí, però també m’agrada que tingui una figura paterna», coincideix un altre testimoni, la Sandra, de 37 anys, que creu que prefereix l’opció de poder compartir la criança, amb la responsabilitat i dedicació que comporta, amb una altra persona.

«Vull poder continuar desenvolupant-me com a dona i no haver de passar a ser només mare el 100% del temps. És important tenir temps per mi i no sobrecarregar-me jo ni el meu entorn més pròxim», defensa.

En les seves «cites» amb potencials pares trasllada que la seva idea és una custòdia compartida al 50% del temps, però també creu que «com a família» s’han de passar alguns dies tots junts, com el Nadal o l’aniversari.

La directora de Coparentalitat Barcelona, Carmen Balaguer, ha explicat a Efe que és important establir abans del naixement com es viuran els primers mesos del nadó en què, per motius biològics, és possible que el nen tot just es mogui de la llar de la mare.

«Després del coneixement entre els dos i entrevistes de mesos i si la cosa tira endavant, es firma un acord previ a anar a la clínica en què s’especifiquen punts com quants intents estan disposats a assumir o quines decisions es prendrien en el seu cas durant l’embaràs i els primers dies de vida del nadó i en què ja queda clara la intenció mútua d’ocupar-se de la vida del nen entre tots dos», diu.

«Un cop l’embaràs ja ha tirat endavant es pot començar a redactar el futur acord de custòdia compartida o la que s’hagi acordat i així quan neixi el nen es ratificarà davant el jutge directament», explica.

Notícies relacionades

Balaguer assenyala que fa temps que aquestes plataformes o agències existeixen en altres països i destaca que «des de sempre hi ha hagut aquests pactes entre homes i dones».

«Vaig començar el projecte després de parlar molt amb el meu entorn i veure que allà fora hi havia una necessitat. S’ha de dir que no s’entén la copaternitat sense el context social que estem vivint», incideix.