24 d’oct 2020

Anar al contingut

EL REI DEL SALSEIG

Malbert: «El poder que m'atorguen les meves xarxes no me'l donarà cap programa de tele»

El 'youtuber' barceloní ajusta comptes amb 'triunfitos' i 'influmierders' i desemmascara el seu club de 'haters' a 'No insultes, gilipollas'

Laura Estirado

Malbert: «El poder que m'atorguen les meves xarxes no me'l donarà cap programa de tele»

O l’estimes o l’odies, amb Malbert no hi ha mitges tintes. La llengua viperina, descarada i procaç d’aquest youtuber barceloní de 26 anys és ben coneguda per la comunitat eurovisiva i per l’audiència d’‘Operación Triunfo’; de fet, les actuacions i salsejos d’aquest programa li han donat centenars de milers de seguidors en totes les plataformes en les quals es mou com un peix a l’aigua (Youtube, Instagram, Twitter i Twitch). Luis Cepeda Ana Guerra són els seus arxienemics, però es deleix per Amaia Alfred, «perquè són honestos i no volen vendre cap moto». Espècie de franctirador burleta –«soc el pallasso del meu propi circ»–, dispara sense filtre contra els ‘influencers’ que venen «felicitat tòxica», els ‘influmierders’, com ell els anomena, divisió en què al seu parer hi hauria la ‘it girl’ María Pombo Marina Yers, que en vídeo va dir que «l’aigua deshidrata més que hidrata» i va esdevenir ‘trending topic’. Evidentment, ser tan «intens i ‘porculero’» ha fet que ‘la Potra’, el seu «àlies empoderador», tingués un nombrós club de ‘haters’, que desemmascara en la seva primera aventura editorial, ‘No insultes, gilipollas’ (Plan B).

–«Soc un noi de poble que viu allunyat del centre de la ciutat», diu en el llibre. No li agrada dir d’on és. ¿La gent el reconeix pel carrer?

–No, no, perquè després se’t presenten a casa. ¡Quin mal rotllo! Al poble tothom em coneix, per la meva actitud ‘performàtica’ des de petit, en obres de teatre i coses així. Quan vaig al centre de Barcelona o algun centre comercial a Madrid la gent em reconeix i em demana fotos.

–¿Les xarxes socials li donen per viure? 

–Fa sis anys tenia una altra feina, feia classes extraescolars d’anglès i teatre a nens de 3 a 12 anys. Ho vaig intentar combinar fins que vaig veure que el volum de feina que tenia en xarxes socials començava a ser cada vegada més gran. També tenia bolos en discoteques a Brussel·les, Madrid, València... Intentar estar en tantes feines alhora no em deixava desenvolupar-ne cap al 100%. Des de l’any passat estic centrat només en això; tinc la sort de dedicar-me al que m’agrada. Hi ha molta feina darrere dels vídeos que la gent no veu. Tinc un representant per a les relacions públiques, però no m’escriu els guions, ni edita els vídeos ni té les idees... Aquí el que treballa és el que dona la cara.

–¿S’imagina fent això d’aquí a 20 anys?

–Mm’imagino que aniré evolucionant amb el temps, però el meu somni seria retirar-me al més aviat possible i muntar un negoci que em permeti estar menys esclavitzat que ara. Però, bé, tampoc vaig imaginar que faria vídeos a internet ni que escriuria un llibre. No acostumo a pensar gaire en el futur; prefereixo anar aprofitant les oportunitats que em va donant la vida.

Tinc un representant per a les relacions públiques, però no m’escriu els guions, ni edita els vídeos ni té les idees...

–¿Què tal de col·laborador de ‘Sálvame’?

–Uf, això és territori perillós. Em moc en un territori en el qual jo mano, dic el que em dona la gana, soc el director, el tècnic de so, de llum... El poder que m’atorguen les meves xarxes socials no me’l donarà cap programa de televisió. Soc el pallasso del meu propi circ.

–¿Es porta bé amb les marques?

–Soc un personatge bastant histriònic, sense pèls a la llengua, que es posiciona de manera molt radical, malparlat... i això a les marques no els agrada. Però la meva personalitat no val quatre de duros i si tinc alguna cosa de rellevància en xarxes socials és precisament per la meva forma de ser, i no hi renunciaré. Les marques prefereixen pagar a persones falses i hipòcrites amb imatge ‘family-friendly’.

«Les marques prefereixen pagar a persones falses i hipòcrites amb imatge ‘family-friendly’»

–Assegura que «no és gens graciós rebre insults de tanta gent», ¿però no fa el mateix amb d’altres?

–Al principi vaig tenir un episodi d’ansietat per les crítiques, era inexpert i tampoc sabia on m’estava ficant. Però, si ets un personatge públic, estàs exposat a tota mena de crítiques. Si no vols que parlin malament o bé de tu, posa’t a ser perruquer o reposador del Mercadona. Des de petit soc provocador, m’encanta treure de polleguera la gent. Les meves crítiques de vegades poden semblar molt dures, però darrere de cada una hi ha un missatge, una reflexió.

–Els seus primers vídeos eren «nivell Bertín Osborne-Arévalo»; ¿com qualifica els d’ara?

–El meu nivell actual és que faig el que em dona la gana, sense cap tipus de màscara o pretensió i per a mi això és símbol d’èxit personal. Potser d’aquí a cinc o deu anys vegi els vídeos i em posi les mans al cap.

–¿Com se li va ocórrer passar-se al paper?

–He tingut pocs somnis en la meva vida, però un era escriure un llibre, presentar-me en una llibreria i fer-me una foto davant d’una prestatgeria plena de llibres amb la meva cara. Tot ho faig pel xou i la fantasia. La millor floreta que m’han dit és que llegir-lo és com veure els meus vídeos. No parlo del ‘bulliyng’; és la meva història i com he après; no vull ser un referent per a ningú. 

–Té bastant protagonisme en les pàgines Cepeda, a qui li diu «gos perdiguer», «cara de besuc», «cepena», «talòs»...

–L’estil musical dels seus inicis era com un Antonio Orozco descafeïnat, de marca blanca. En ‘La voz’ també n’hi havia moltíssims així, i n’estava fart. A més, totes les cançons les cantava igual i va tenir comentaris homòfobs i de masculinitat fràgil. Com a persona del col·lectiu LGTBIQ+ em vaig sentir ofès i aquest rebuig cap a ell va anar creixent. En el llibre conto un acte brut que va tenir amb un treball meu.

–Per contra, els teus ‘triunfitos’ favorits són...

–Alfred i Amaia. Els he conegut personalment i ells no volen vendre cap moto; són honestos, no tenen doble cara. Els tinc en un pedestal.

Hi ha persones boniques. Després està ell.

Una publicació compartida de MALBERT (@itsmalbert) el 

–Fins que un dia Forocoches es va fixar en vostè.

–Quin honor [rialles]. Van filtrar la meva direcció, van explicar detalls de la meva vida... No sabia qui controlava la meva vida privada. Vaig haver d’acudir a teràpia, si no, no hauria pogut encaixar tot el que m’estava passant. Però continuo rebent correus en què m’amenacen o m’insulten diàriament... però, bé, és la vida.

«Em fa mandra parlar de ‘La isla de las tentaciones’. Si torno a comentar un ‘reality’ serà perquè m’ofereixen diners»

–Ara que ‘OT’ és en ‘stand by’ pel coronavirus, ¿a què s’enganxa?

–Al que em ve de gust, tampoc busco una cosa concreta per pujar visites. Que em ve de gust comprar roba a internet i fer una ‘review’, doncs ho faig; que em ve de gust fer ‘un menjant 24 hores un color’, doncs ho faig... El que faria qualsevol persona amb un cafè i les seves amigues, però en el meu canal de Youtube. Podria comentar programes com ‘La isla de la tentaciones’, però em fa moltíssima mandra. Valoro molt la meva feina i sé que li donaria publicitat al programa. Si torno a comentar un ‘reality’ serà perquè m’ofereixen diners.

–Parla també dels ‘influmierders’, posi-me’n exemples.

–Són aquelles persones que fingeixen una falsa felicitat, una cosa realment perillosa, la felicitat tòxica. És Mr. Wonderful. A mi que Tamara Gorro em vingui a dir que ‘si lluites, ho aconsegueixes’... ¡És clar que sí, bonica! Digues-ho a una família amb feines precàries i tres fills per mantenir.

Con la Sorayasssss #eurodramaparty

Una publicació compartida de MALBERT (@itsmalbert) el 

–De moment s’han acabat els bolos i les ‘Eurodramaparties’ amb Soraya.

–És una de les coses que més trobo a faltar, però tinc el privilegi de continuar treballant des de casa, i no em puc queixar. És el que toca, i si cal aguantar-se, ens aguantarem. El primer és la salut pública.

–¿Què li aconsellaria a algú que comença en això de la comunicació en les xarxes?

–Feina i feina; no hi ha cap altra manera. I tot i així, per molt que treballis, estigues-te preparat per al fracàs i la crítica. 

–¿Quin és el pròxim repte de Malbert?

–Un programa d’entrevistes. ¡Somiar és gratis!